El Postdoctorat: un punt crític en la “Leaking Pipeline”

Segons les dades de l’Informe de Dones Investigadores 2024 del CSIC, el postdoctorat és el primer punt de fuga de la denominada “Leaking Pipeline” o “canonada amb fuites”. Aquesta metàfora descriu la pèrdua progressiva de dones en la ciència a mesura que avancen en la seva carrera acadèmica.

Segons les científiques de l’IBE, el postdoctorat és una de les etapes més difícils de la recerca, caracteritzada per contractes molt curts, mobilitat obligatòria i una pressió constant per publicar.

El Postdoctorat: Entre la Inestabilitat i la Pressió per Publicar

“Crec que la pitjor etapa és la postdoctoral”, explica Rosa Fernández, investigadora principal de l’IBE, que destaca la inestabilitat i la càrrega de treball elevada com els principals obstacles a superar. “Tens l’objectiu a mitjà o llarg termini d’aconseguir estabilitat, però la pressió és brutal.”

Rosa Fernández, Investigadora Prinicpal en el IBE

Segons la seva experiència, el primer any és un període d’adaptació, i caldria un tercer any per obtenir resultats de la recerca. No obstant això, la majoria de contractes postdoctorals amb prou feines duren dos anys.

“Al segon any ja has de pensar a demanar la següent beca i, sovint, a canviar de ciutat o de país. Això afegeix molt d’estrès i és una realitat molt específica del moment postdoctoral. Crec que això té més impacte en les dones, perquè passa als trenta, una etapa en què moltes es comencen a plantejar formar una família o ja tenen fills a càrrec”, reflexiona.

Conciliació i mobilitat obligatòria: un repte addicional per a les dones

Per a Marta Álvarez, investigadora ComFuturo al Multicellgenome Lab de l’IBE, aquesta etapa representa una combinació de passió i sacrifici. “M’agrada la ciència de ‘bata i bota’, combinar el laboratori amb la bioinformàtica i el treball de camp”, explica. No obstant això, assenyala que l’exigència del postdoctorat xoca amb la conciliació familiar.

Marta Álvarez, investigadora ComFuturo a l'IBE

“El moment vital és molt important. Durant la tesi, si calia, sortia del laboratori a les 10 de la nit o hi anava algun cap de setmana. Però quan vaig tenir la meva filla, això va canviar. Aprens a organitzar-te d’una altra manera i a aprofitar les hores que tens disponibles. Alhora, la pressió és molt alta, així que és una situació contradictòria. En el fons, el postdoctorat és quan necessites treballar més, però no tens les hores per fer-ho.”

A això s’hi afegeix la mobilitat obligatòria, un requisit gairebé imprescindible per progressar en el món acadèmic.

“Me’n vaig anar a Bristol per fer un ‘check’ al currículum. El projecte m’atreia molt, però en aquell moment la meva prioritat no hauria estat marxar a l’estranger. Tanmateix, quan em presentava a places de professora a la universitat, sempre em deien: ‘Sí, molt bé, tens un currículum molt bo, dones classes molt bé, però no has marxat fora.’ En la meva experiència, la mobilitat no és opcional si vols avançar.”

Més enllà del Postdoctorat: estabilitat i futur en l’acadèmia

Aquests testimonis reflecteixen una realitat que es recull en estudis recents. Una investigació del 2023 assenyala els motius familiars, l’estabilitat i el salari com a raons de pes per abandonar la carrera acadèmica. No obstant això, les científiques de l’IBE no destaquen el salari com un factor determinant en la presa de decisions.

“Si ets al món de l’acadèmia científica, no ho fas pel salari, ho fas una mica per amor a l’art”, assegura Meritxell Antó, tècnica de laboratori de l’IBE, on gaudeix treballant en diferents projectes del Multicellgenome Lab, el laboratori que gestiona i on “Veig moltes coses diferents i, per sort, en el meu grup puc triar els projectes que més m’agraden, així que és una feina força variada.”

Meritxell Antó, tècnica de laboratori a l'IBE
 

Ens comenta que la via tècnica té molts avantatges, però l’estabilitat no n’és un. “Quan vaig acabar d’estudiar amb 25 anys, l’estabilitat o el salari no em preocupaven, volia fer alguna cosa que m’agradés. Però amb els anys, això comença a guanyar importància.”

A diferència de l’etapa postdoctoral, la via tècnica sol ser de llarga durada. No obstant això, sovint hi ha poques places d’estabilització. “No tots els laboratoris es poden permetre un tècnic. Ha d’haver-hi voluntat per part de l’investigador principal de tenir-ne un. És una inversió en temps i diners que no tots els grups estan disposats a fer”, conclou Meritxell Antó.

L’ambient laboral: una peça clau per “Tancar la Tisora”

Tot i que l’estabilitat i la mobilitat són factors determinants, alguns estudis assenyalen que, per a moltes dones, l’ambient laboral pot ser fins i tot més influent que la conciliació a l’hora d’abandonar la carrera científica.

En el pròxim article, explorarem l’impacte de l’ambient laboral en la permanència de les dones a la ciència. Parlarem del síndrome de la impostora, la desigualtat en disciplines dominades per homes i les mesures necessàries perquè "Tanquem La Tisora" i construïm una acadèmia més equitativa.

Referenced Article:

White-Lewis, Damani K., KerryAnn O’Meara, Kiernan Mathews y Nicholas Havey (2023). Leaving the Institution or Leaving the Academy? Research in Higher Education 64. DOI: 10.1007/s11162-022-09712-9

Spoon, K., LaBerge, N., Wapman, K. H., Zhang, S., Morgan, A. C., Galesic, M., Fosdick, B. K., Larremore, D. B., & Clauset, A. (2023). Gender and retention patterns among US faculty. Science Advances, 9, 2205. DOI: 10.1126/sciadv.adi2205