L’equip tècnic ha aïllat la zona infectada, ha gestionat la població d’amfibis afectada i ha aplicat un estricte protocol de bioseguretat. Malauradament, la malaltia ha estat confinada, però no erradicada.

Precisament, aquest mes s’ha publicat a la revista Conservation Letters un article científic en què participa l'investigador principal Salvador Carranza del grup Sistemàtica, biogeografia i evolució dels rèptils i que explica la gestió de l’hàbitat i de la població d’amfibis efectuada al Parc del Montnegre i el Corredor per controlar el brot de Bsal. A l'estudi l'equip demostra la letalitat d’aquest fong sobre les espècies autòctones catalanes com salamandra, tritó verd i tritó del Montseny (Calotriton arnoldi) quan se’ls inoculen espores de Bsal.

L’estudi indica que segurament l’alliberament intencionat d’espècies exòtiques al Parc del Montnegre i el Corredor va ser la causa de l’aparició de Bsal. Tot i les encertades accions de la Comissió Europea per restringir el comerç d’amfibis, la legislació europea encara no en regula les col·leccions privades. Els amfibis exòtics dels particulars que tenen aquestes mascotes i que no passen cap control sanitari poden portar patògens que no els afectin però que sí infectin les poblacions d’amfibis autòctones no immunitzades. A l’article científic recentment publicat es demostra que les espècies exòtiques detectades al punt d’aigua on es va detectar el brot de Bsal, quan es van incubar de forma experimental amb espores de Bsal, van sobreviure.

La quitrimicosi és una malaltia emergent dels amfibis causada pels fongs quitridis Batrachochytrium dendrobatidis (Bd) i Batrachochytrium salamandrivorans (Bsal) que poden causar la mort d'anurs i de urodels, és a dir, de granotes i gripaus, i de tritons. El Bsal es va descriure en 2013 arran d'un episodi de mortalitat de salamandra (Salamandra salamandra) ocorregut a Europa el 2010. La transmissió dels dos quitridis (Bd i Bsal) es produeix mitjançant espores que infecten l'epidermis dels amfibis, on duen a terme la fase reproductiva del cicle del fong. En moltes ocasions aquestes infeccions tenen com a conseqüència la mort de l'hoste. A més, Bsal produeix espores enquistades que poden romandre molt de temps en el medi natural sense humitat.

Com a principi de precaució, quan es visiten sistemes aquàtics cal seguir el protocol de bioseguretat establert pel Servei de Fauna i Flora de la Generalitat de Catalunya el qual consisteix bàsicament a: 1) evitar la manipulació dels amfibis i si cal manipular-los disposar de l’autorització especial per a la captura científica, de gestió o educativa , 2) desinfectar tot el material que entra en contacte amb el medi aquàtic (botes, vestuari, salabres, entre d’altres) abans i després del treball de camp; 3) no visitar diferents punts d’aigua sense prèvia desinfecció.

Des de l’any 2018 s’han realitzat accions de formació sobre el protocol de bioseguretat per evitar la propagació de malalties emergents, i accions de divulgació en el marc de la Trobada d’Estudiosos celebrada el novembre de 2019.

Article de referència: An Martel, et. al. 04 February 2020; Integral chain management of wildlife diseases. Conservation Letters;  https://doi.org/10.1111/conl.12707