La innovació no s’atura i podria augmentar gràcies a la IA
Un equip internacional participat per l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE), redefineix la mesura de la disrupció científica i alerta que la intel·ligència artificial podria revolucionar-la en els anys vinents.
L'estudi conclou que la disrupció científica hauria augmentat en els darrers 20 anys.
La recerca contradiu un estudi recentment publicat a Nature que afirma que la ciència és menys disruptiva que abans.
El terme "disrupció" fa referència a un canvi radical en una indústria o mercat, i en ciència s'utilitza per descriure la intensitat o magnitud del canvi de paradigma: en quina mesura les antigues idees s'abandonen a favor de les noves.
Tot i que informes recents afirmaven el contrari, un estudi participat per l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE), un centre conjunt del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF), revela que la disrupció científica ha augmentat en les últimes dècades i que podria accelerar-se gràcies a la intel·ligència artificial (IA).
Els resultats indiquen un creixement continuat de la disrupció des de l'any 2000, així com un canvi en les dinàmiques de publicació i treball en la comunitat científica en les darreres dècades.
L'era de la digitalització l'any 2000 va ser la més disruptiva del segle
L'estudi publicat a Advances in Complex Systems va utilitzar un nou model computacional per mesurar el grau de disrupció dels estudis científics publicats des de 1930 fins al 2010. Els resultats aporten llum a les dinàmiques de disrupció científica en les darreres dècades i indiquen que les noves tecnologies van augmentar la disrupció científica en el passat, amb un augment destacat a la dècada dels cinquanta.
Coincidint amb l'arribada d'Internet, la recerca observa un increment considerable de la disrupció l'any 2000 que augmenta de forma contínua fins a l'actualitat.
"La tecnologia és una de les principals forces de la innovació", assenyala Blai Vidiella, investigador de l'IBE i coautor de l'estudi. "Des de la impremta de ferro fins a l'arribada dels mitjans digitals, les noves tecnologies generen una disrupció que augmenta amb el nivell de popularitat d'aquestes".
La intel·ligència artificial podria revolucionar la disrupció científica
A més de ser una tecnologia innovadora, l'estudi alerta que la IA podria accelerar la disrupció científica gràcies a la seva capacitat per llegir tots els estudis digitalitzats, sense importar la seva complexitat o nivell de popularitat.
Com que la comunitat científica tendeix a popularitzar estudis de renom d'autors reconeguts, hi ha estudis disruptius que passen desapercebuts per la comunitat científica. Ara la IA podria "rescatar" aquests estudis oblidats, també anomenats "belles dorments".
"Es coneix que hi ha un alt nombre d'innovacions i paradigmes disruptius que no han arribat a veure la llum pública", afirma Sergi Valverde, investigador de l'IBE i coautor de l'estudi.
Gràcies al potencial de la IA per rescatar aquestes "belles dorments", la dinàmica de la disrupció científica podria veure's molt alterada en els anys vinents.
La ciència 'disruptiva' s'accelera, però el paper individual del personal investigador es redueix
L'estudi identifica també noves tendències a la comunitat científica en la seva contribució a la disrupció. Si en el passat un sol article científic podia generar un canvi de paradigma, ara això passa a través de diverses publicacions.
A més, la contribució individual dels autors és cada vegada més petita, i prenen més rellevància els grups de recerca i les institucions.
"No crec en el mite del científic solitari; la ciència progressa gràcies a un esforç col·lectiu", afirma Sergi Valverde, investigador de l'IBE i coautor de l'estudi. "En el futur, educadors, estudiants, científics i líders d'èxit treballaran en equips multidisciplinaris, combinant la seva experiència en àrees com la ciència computacional, el comportament humà i la gestió".
Estudis anteriors van identificar una disminució de la disrupció científica
L'"abandonament de les antigues idees" que defineix la disrupció científica es tradueix en un menor nombre de cites o referències als estudis anteriors. No obstant això, el nombre de referències als estudis científics no ha fet més que augmentar en els darrers anys, per la qual cosa podríem estar davant d'una disminució de la disrupció científica. Així ho defensa un estudi publicat a gener del 2023 a la prestigiosa revista Nature.
Tanmateix, la investigació participada per l'IBE conclou que l'augment en el nombre de publicacions ha provocat un augment exponencial de totes les referències i que aquest factor ha de tenir-se en compte. Modificant l'equació de l'estudi de Nature i aplicant-la a la mateixa base de dades, l'equip de l'IBE ha tingut en compte aquests factors i els resultats han estat molt diferents.
"Apliquem un nou índex de disrupció ponderada al model que té en compte aquests factors i ens dona una mesura més real del nivell de la disrupció de cada estudi", afirma Salvador Duran, investigador de l'IBE i coautor de l'estudi. Per aquest motiu, l'equip insta a redefinir el concepte de disrupció científica i estandarditzar-ne la mesura.
Article de referència:
Bentley R.A, Valverde S, Borycz J, Vidiella B, Horne BD, Duran-Nebreda S, O'Brien MJ. 2023.Is disruption decreasing, oris it accelerating? Advances in Complex Systems, 26(02):1-9. DOI:10.1142/S0219525923500