Pablo Librado entre els guardonats del Premi Newcomb Cleveland 2024
El premi de l'AAAS celebra la recerca intercultural entre científics occidentals i indígenes publicada a Science
L'Investigador Principal de l'IBE, Pablo Librado, és co-primer autor de l'estudi interdisciplinari dut a terme per comunitats de nadius americans i científics de tot el món, i que ha estat seleccionat com a guanyador del Premi Newcomb Cleveland 2024. El reconeixement comporta un premi de 25.000 dòlars, i és atorgat a la reunió anual de l'Associació Americana per l'Avenç de la Ciència (AAAS). És el premi més antic i prestigiós atorgat per l'organització i s'ofereix anualment a la publicació més destacada a la revista Science.
El guardó va ser atorgat al divers equip d'autors d'Early Dispersal of Domestic Horses in the Great Plains and Northern Rockies, publicat a la primavera de 2023. L'article combina l'estudi arqueozoològic i genòmic de cavalls antics excavats de llocs arqueològics per tot el món, i va ajudar a reescriure la història de com aquest animal es va integrar en les comunitats natives d'Amèrica del Nord.
"Aquest premi subratlla la importància de les col·laboracions interculturals com a motors d'un vertader progrés científic i social", comenta Pablo Librado, ex investigador del Centre d'Antropobiologia i Genòmica de Tolouse (CAGT) del CNRS i actual investigador principal de l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE: CSIC-UPF).
La recerca premiada va posar llum sobre l'origen del cavall americà
Aquest estudi interdisciplinari combina el coneixement cultural i històric dels indígenes americans amb tècniques genòmiques, computacionals i l'arqueologia per esclarir l'origen dels cavalls criats pels nadius americans.
"La història evolutiva dels humans està molt lligada als cavalls, perquè van ser el nostre mitjà de transport durant molt de temps, a Euràsia i Amèrica. Descobrir els seus orígens i la seva dispersió posa llum a la nostra pròpia història", comenta Pablo Librado, coautor principal de l'estudi premiat i Investigador Principal de l'IBE al grup de Genòmica de Poblacions Antigues.
"Caminar per la terra com a Lakota és protegir, sostenir i defensar tota vida. Aquesta col·laboració global, i les que estan per venir, és el que necessitem nosaltres i tots els Pobles per protegir les seves terres, relacions i formes de vida tradicionals per a la sostenibilitat de l'Àvia Terra i de tota la vida. Ha arribat el moment", diu el cap Joe American Horse, científic indígena, guardià del coneixement i coautor de l'estudi.
Els fons del premi es destinaran a crear una donació per a la Universitat de Colorado, en memòria d'un coautor de l'estudi i ancià, guardià del coneixement i educador cultural del poble Sicangu Lakota, Sam High Crane. La donació ajudarà a recolzar la recerca i la formació de perspectives indígenes i joves professionals en arqueologia, arqueogenètica i el món dels museus. Aquesta donació és el primer pas d'una associació més àmplia entre líders de l'Institut Global de Ciències Tradicionals (GIFTS), el Centre Nacional per a la Recerca Científica francesa (CNRS), la Universitat Paul Sabatier de Toulouse i la Universitat de Colorado.
Els cavalls són una part activa de la vida dels Lakota i moltes altres nacions de les planes avui en dia. Crèdit a Jacquelyn Córdova / Northern Vision Productions.
Els cavalls americans: una història d'extinció i reintroducció
Els cavalls són part fonamental de la identitat nativa americana. Les seves tradicions orals indiquen la coexistència amb aquest animal des de temps immemorials, tot i que múltiples estudis científics suggerien que els cavalls del continent s’havien extingit fa milers d'anys. Segons els documents històrics, no seria fins al 1519 quan els colons europeus - capitanejats per Hernán Cortés - farien arribar oficialment els seus cavalls als territoris indígenes.
Per contrastar aquestes dues hipòtesis, l'equip va seqüenciar fòssils de cavalls autòctons, d'uns 28.000-30.000 anys d'antiguitat, i els va comparar tant amb genomes obtinguts de jaciments natius americans - d'uns pocs segles d'antiguitat - com amb cavalls moderns protegits recelosament per les comunitats indígenes.
L'anàlisi genòmica va revelar que els cavalls actuals de les comunitats natives americanes no són descendents dels cavalls antics autòctons analitzats, sinó dels cavalls europeus. No obstant això, les datacions per carboni 14 també van revelar que aquests cavalls d'ascendència europea es van integrar en les comunitats natives americanes abans del documentat per cronistes europeus.
Segons la recerca, els colons espanyols van arribar a Amèrica continental amb els seus cavalls abans del 1519. Alguns cavalls, que possiblement van escapar de les granges dels colons, van ser adoptats i multiplicats per les comunitats natives americanes abans de l'arribada dels mateixos colons a les seves terres.
L'estudi apunta també que els fòssils de cavalls recuperats en les reserves indígenes posteriors al segle XVIII tenen ancestralitat no sols dels cavalls espanyols, sinó també dels britànics - donant fe també d'aquesta colonització posterior.
En parlar dels cavalls d'Amèrica del Nord, ens trobem amb una història d'extinció i reintroducció d'una espècie a través de la colonització. "Els cavalls natius americans que han arribat avui dia no són salvatges i d'un llinatge únic original: són mestissos i d'origen europeu", confirma Librado.
Sobre l'investigador
Pablo Librado es va unir a l'IBE el gener de 2023 per a liderar el grup de Genòmica de Poblacions Antigues. El seu grup desenvolupa noves eines computacionals per a documentar la base molecular i evolutiva de la domesticació animal. D'aquesta manera, busca comprendre com les societats humanes han modelat la biodiversitat antiga i actual.
Burgalès de naixement, Pablo Librado es va llicenciar en Biologia a la Universitat de Barcelona, on va realitzar el seu doctorat en genòmica de Drosophila. En 2015 es va unir al Centre d'Excel·lència per a GeoGenetics, a Copenhaguen, per a fer la seva recerca postdoctoral en el procès de domesticació del cavall utilitzant genomes recuperats de restes fòssils. El 2018 es va traslladar amb el seu grup a Toulouse, França, on va continuar especialitzant-se en el camp de la paleogenòmica en el CNRS abans d'incorporar-se a l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE) com a investigador principal el 2023 amb una plaça de científic titular del CSIC.