Descobrint Vida

Qui som

Desxifrant Evolució

Qui som

Conservant Biodiversitat

Qui som

Vés enrere La formiga roja de foc s’estableix a Europa i podria arribar a Espanya

La formiga roja de foc s’estableix a Europa i podria arribar a Espanya

Un estudi internacional, liderat per l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE), descobreix nombroses colònies d'aquesta espècie invasora a Sicília.

L'estudi confirma que la formiga roja de foc, considerada una de les espècies exòtiques més invasores i la cinquena més costosa de combatre a tot el món, s'ha establert a Europa.

Els resultats de l'estudi situen el seu origen més probable a la Xina o els Estats Units.

La investigació mostra que la meitat de les zones urbanes a Europa són aptes per a la supervivència de la formiga roja de foc, amb ciutats com Barcelona, Madrid, Roma, París i Londres entre les més idònies.

11.09.2023

Imatge inicial -

Un estudi publicat a la prestigiosa revista Current Biology i liderat per l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE), un centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF), ha identificat 88 nius de la formiga roja de foc repartits en unes 5 hectàrees prop de la ciutat de Siracusa, a Sicília, Itàlia. Es tracta de colònies invasores que podrien procedir, segons les anàlisis genètiques de l'estudi, de la Xina o els Estats Units, on també és una espècie invasora. Aquest treball, liderat per Roger Vila, científic de l'IBE, amb Mattia Menchetti com a primer autor, investigador predoctoral INPhINIT "la Caixa" a la mateixa institució, ha comptat amb la col·laboració del CREAF, la Universitat dels Estudis de Parma i la Universitat de Catània.

Els models ecològics realitzats per l'estudi mostren prediccions alarmants sobre la colonització d'aquesta formiga a Europa i la seva possible expansió pel continent, la qual podria veure's facilitada pel canvi climàtic.

La formiga roja de foc o "fire ant" és una de les espècies més invasores

La formiga roja de foc, Solenopsis invicta, és una espècie invasora procedent de Sud-amèrica que provoca un gran impacte en els ecosistemes, l'agricultura i la salut humana en diversos països arreu del món. La seva picada és dolorosa i irritant i pot generar pústules i reaccions al·lèrgiques, podent arribar a produir un xoc anafilàctic.

En menys d'un segle, aquesta formiga s'ha estès a gran part dels Estats Units, Mèxic, el Carib, la Xina, Taiwan i Austràlia, i només ha pogut ser erradicada a Nova Zelanda. La seva presència als Estats Units provoca una pèrdua estimada de prop de sis mil milions d’euros a l'any, mentre que països com Austràlia destinen milions a la seva erradicació, encara sense èxit.

Foto de formigues roges de foc. Domini públic, de Jesse Rorabaugh.

L'arribada de la formiga roja de foc a Itàlia

Abans d'aquest estudi, s'havien interceptat ocasionalment exemplars de S. invicta en productes d'importació a Espanya, Finlàndia i Holanda, però mai s'havia confirmat el seu establiment en el continent.

Mitjançant anàlisis genètiques, l'estudi conclou que la població detectada probablement procedeix de la Xina o els Estats Units, però la via d'entrada es desconeix. Les colònies es localitzen en una zona suburbana de la ciutat de Siracusa, conformada per un estuari i un parc natural. Es tracta d'una zona aïllada, raó per la qual es creu improbable que sigui el primer punt d'entrada a l'illa. L'equip conclou que el punt d'entrada ha d'haver estat una zona de pas amb activitat humana, com el port comercial de la ciutat de Siracusa.

Efectivament, les anàlisis de la direcció del vent indiquen que algunes formigues reina voladores podrien haver arribat des del nord-oest, on se situa el port de Siracusa i on l'equip recomana monitorar aquesta espècie invasora.

La possible invasió de la formiga roja de foc a Europa

Utilitzant models de distribució desenvolupats en col·laboració amb el CREAF, a partir de les condicions ambientals actuals, l'estudi conclou que aquesta espècie invasora podria establir-se en el 7% del continent, aproximadament.

Imatge de la idoneïtat d’Europa per a la formiga roja de foc. Creat per Mattia Menchetti basat en models de distribució desenvolupats en col·laboració amb el CREAF, publicat a Current Biology.

Els resultats revelen que la meitat de les àrees urbanes a Europa serien aptes per a l’establiment de S. invicta. Grans ciutats com Barcelona, Roma, Londres o París podrien veure la seva activitat alterada per aquesta espècie invasora, que pot afectar l'estil de vida de les persones per la seva abundància i agressivitat.

Les ciutats costaneres del Mediterrani, altament connectades per ports marítims, són les més adequades per a S. invicta, la qual cosa afavoriria la seva propagació. Si es consideren les prediccions del canvi climàtic, l'escenari empitjora greument, donat que l’espècie tindria més potencial d’expansió a Europa.

"Els esforços coordinats per a la detecció precoç i una acció ràpida a la regió són claus per a gestionar amb èxit aquesta nova amenaça, abans que s'estengui de manera incontrolable", adverteix Roger Vila, investigador principal del grup de Diversitat i Evolució de les papallones de l’IBE, qui ha liderat l'estudi.

"La ciència ciutadana pot jugar un paper clau en la detecció de S. invicta, donat que es troba amb freqüència en àrees urbanes i periurbanes. És possible detectar aquestes formigues a causa de les seves doloroses picades i els monticles característics del seu niu, encara que la confirmació d’un expert és essencial", explica Mattia Menchetti, investigador predoctoral INPhINIT "la Caixa" de l'IBE i primer autor de l'estudi.

Donada la capacitat de dispersió d'aquesta espècie invasora i la suposada existència d'un primer punt d'introducció desconegut, l'equip recomana que el monitoratge s'estengui a una escala geogràfica major.

 

Aquesta recerca ha rebut el suport de la Fundació "la Caixa", entre d'altres.

Article de referència: Menchetti M., Schifani E., Alicata A., Cardador L., Sbrega E., Toro-Delgado E., Vila R. (2023). The fire ant Solenopsis invicta is established in Europe. Current Biology, DOI:  https://doi.org/10.1016/j.cub.2023.07.036

Connecta amb l'IBE

Segueix les novetats científiques i divulgatives del centre

Subscriu-te

Trustees

 
Universitat Pompeu FabraCSICMinisterio de ciencia, innovación y universidades


 

With the support of

 


 


 
Member of

Associate
member of


Distinctions