Carles Lalueza-Fox, Investigador Principal de Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF), un centre mixt del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF), i actual director del Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB), ha guanyat el premi internacional d'antropologia que s'ha lliurat el 10 de novembre al Palazzo Corsini, seu de l'Acadèmia Nacional dei Lincei, a Roma, pel president de la república Sergio Mattarella.

D'esquerra a dreta: Roberto Antonelli, president de l'Accademia di Lincei, Carles Lalueza-Fox investigador a l'IBE i director del MCNB, i Giorgio Parisi, nobel de la física.

Fundada el 1609, l'Accademia Nazionale dei Lincei és l'acadèmia científica més antiga del món i es considera la institució cultural més important de la República Italiana. Promou la recerca a través de beques i premis, i cal destacar entre els seus investigadors becats al mateix Galileo Galilei.

Anualment convoca el premi internacional "Fabio Frassetto", que rep el seu nom de l'antropòleg italià de la Universitat de Bologna, mort el 1953, conegut pels seus treballs de reconstrucció de l'esquelet del poeta Dante Alighieri. El premi es concedeix a través d'una crida oberta per a premiar la carrera investigadora en el camp de l'antropologia física i té una dotació de vint-i-cinc mil euros.

“És per mi un gran honor rebre aquest guardó que en anys anteriors han guanyat investigadors de talla mundial com David Reich o Chris Stringer; és un reconeixement a una nova visió de l’estudi humà del passat basada en la genètica.”

Carles Lalueza-Fox és un dels investigadors líders a Europa en paleogenètica. Al llarg dels seus anys a l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE), ha consolidat la seva expertesa en el camp de la paleogenètica mitjançant l’extracció d’ADN antic i degradat, així com en l’aplicació de sistemes computacionals per a la seva anàlisi.

La seva investigació cobreix l’anàlisi d’espècies extintes i de les poblacions humanes al llarg de la història, així com la recuperació de genomes de patògens antics, com la pesta, la malària i la febre tifoide.

En el camp de l’antropologia, destaquen els seus treballs sobre el genoma dels Neandertals i d’humans de la prehistòria, publicats a revistes com Science, Nature i PNAS. També ha participat en el Projecte Genoma Neandertal, que va recuperar la primera seqüència de genoma d’aquesta espècie humana el 2010. Gràcies a les seves aportacions, avui dia coneixem que alguns neandertals tenien els cabells de color vermell, practicaven l’exogàmia femenina i tenien potencial genètic per a la parla.

Del seu estudi sobre els genomes de poblacions humanes de l'antiguitat també se'n deriva el llibre "Desigualtat: Una història Genètica", publicat el 2022 a l'editorial MIT Press (Estats Units), així com altres publicacions de caràcter divulgatiu que li han valgut diversos premis de comunicació científica.