Tot i que cada organisme té un únic genoma - una única seqüència de gens - , cada individu disposa de molts epigenomes. Un epigenoma està format per compostos químics i proteïnes que poden unir-se a l'ADN i regular l'acció dels gens, bé activant-los o desactivant-los o bé produint proteïnes específiques a un òrgan o teixit. En ser un material molt dinàmic, pot aportar molta informació per a aclarir l'evolució dels diferents teixits i òrgans que conformen l'organisme.

Ara un equip de l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE), un centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), ha realitzat l'estudi més extens fins a data d'avui sobre els elements reguladors del genoma dels primats. En el seu exhaustiu anàlisi, l'equip de recerca liderat per Tomàs Marquès-Bonet, investigador principal al grup de Genòmica Comparativa de l'IBE, ha analitzat un espectre molt ampli de senyals de regulació dels gens en grans simis i humans, incloent senyals febles passats per alt en treballs anteriors. L'estudi coliderat per l’investigador David Juan de l’IBE ha revelat que en humans els senyals de regulació més dèbils - que habitualment no s'estudien -  tenen un paper rellevant en la regulació de gens vinculats al cervell. La recerca obre la porta a desxifrar l'impacte que aquests senyals poden tenir en l'evolució dels humans i d'altres primats.