Gener
Febrer
Març
Abril
Maig
Juny
Juliol
Agost
Setembre
Octubre
Novembre
Desembre

Vés enrere Descoberta una nova espècie de papallona a l'Algarve portuguès

Descoberta una nova espècie de papallona a l'Algarve portuguès

Un equip de recerca en el qual participen l'Associació ZERYNTHIA i l'Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF) ha identificat una nova espècie d'arna diürna del gènere Heterogynis a l'Algarve portuguès.

14.01.2021

L'estudi, liderat per l'especialista alemany Josef J. de Freina, i en el qual participen investigadors de Asociación Española para la Protección de las Mariposas y su Medio (ZERYNTHIA) i l'Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF), descriu una nova espècie de lepidòpter de l'Algarve.

El nom triat pels investigadors per a designar a la nova espècie (Heterogynis cynetis) fa al·lusió als conis, el poble preromà de la península ibèrica que habitava una regió de la costa suratlàntica, entre la vall del Guadalquivir i el cap de San Vicente fins a la seva conquesta. Es correspon amb el territori que ocupa principalment l'Algarve portuguès en l'actualitat i d'on aquesta nova espècie és exclusiva.

Encara que totes les espècies d'aquest grup, que en català es poden denominar “endolades”, són molt similars en el seu aspecte extern, la nova espècie està genèticament ben diferenciada de la resta dels seus parents coneguts i mostra singularitats molt notables en la seva biologia.

Inicialment els investigadors van pensar que havia de tractar-se de la mateixa espècie que habita Cadis i Màlaga, degut tant a la seva similitud en l'aspecte extern com a la seva proximitat geogràfica. No obstant això, aquesta ha resultat ser el seu parent més llunyà, juntament amb les del Marroc, des del punt de vista genètic. L'espècie més pròxima seria Heterogynis yerayi, dels Pics d'Europa i dedicada a un dels autors d'aquest estudi.

Es tracta d'una espècie amb moltes singularitats. Destaquem algunes de les més cridaneres:

- És una papallona nocturna (arna) que vola durant el dia, en el cas dels mascles. És una cosa que fan altres espècies com la més coneguda papallona colibrí.

- Les femelles no tenen ales, per la qual cosa manquen de la capacitat de volar, i a penes poden desplaçar-se. Més que a una papallona adulta, s'assemblen a les seves erugues. No tenen ales, ni escates recobrint el cos i les seves potes estan molt reduïdes. És una cosa habitual en aquest gènere i que explica el nom llatí Heterogynis (significa literalment, “femella diferent o desigual”). Això redueix molt la seva capacitat per a desplaçar-se i crea poblacions aïllades que evolucionen de manera separada i conformen noves espècies, com en aquest cas.

- Mentre que totes les espècies del seu gènere (Heterogynis) passen l'hivern com a erugues (hibernen), la nova espècie de l'Algarve ha canviat el seu cicle per a protegir-se de la calor de l'estiu i estiva com a eruga. És a l'hivern quan apareixen els adults.

- També com a adaptació al clima, la seda del capoll que teixeix l'eruga per a protegir la crisàlide es torna de color fosc, similar a la pissarra. D'aquesta manera, es pensa que poden obtenir més calor de la llum solar durant l'hivern.

- A diferència dels seus parents, que habiten sistemes muntanyencs de la península ibèrica i el Marroc, Heterogynis cynetis es troba en una zona costanera, a baixa altitud, i en un ambient de marcat caràcter mediterrani.

Segons declara Yeray Monestir, president de ZERYNTHIA i co-autor de la descripció de la nova espècie, “el valor d'aquesta mena d'estudis resideix en la necessitat d'identificar i conèixer la nostra biodiversitat com a primer pas per a la seva conservació i per al disseny de polítiques mediambientals que preservin els valors naturals. En aquest sentit, esperem que la nostra recerca resulti d'utilitat per al Ministério do Ambiente e da Transição Energética del Govern de Portugal i pugui garantir-se la conservació d'aquest sorprenent insecte”.

"Resulta sorprenent que cada any continuem descobrint noves espècies de lepidòpters en la península ibèrica i dóna fe de l'enorme biodiversitat de papallones del territori", comenta Roger Vila, investigador principal de l'IBE en el grup de Diversitat i evolució de les papallones i co-autor de l'estudi. "Aquests treballs ens mostren que no és necessari viatjar a regions tropicals remotes per a descobrir noves espècies i que la ciència sempre pot desembocar en resultats útils, en aquest cas per a conèixer millor la nostra biodiversitat".

L'Institut de Biologia Evolutiva (IBE) és un centre de recerca mixt del CSIC i la Universitat Pompeu Fabra. La recerca de l'IBE se centra en els processos i els mecanismes que generen biodiversitat, i entre els temes que s'estudien estan l'evolució genètica i molecular, la biologia de les poblacions, la biologia dels sistemes complexos i la recuperació de l'ADN antic. L'IBE és l'únic centre de recerca de Catalunya i de la resta de l'Estat que es dedica íntegrament a la biologia evolutiva, i és un referent en aquest camp en el sud d'Europa. Per part seva, l'Associació ZERYNTHIA és l'entitat sense ànim de lucre que treballa a Espanya en l'estudi, conservació i divulgació de les nostres papallones diürnes i nocturnes. La col·laboració entre totes dues institucions ha resultat en el descobriment de diverses noves espècies fins avui, entre les quals destaquen Amicta gara i Amicta moneiba, dues noves espècies de papallones nocturnes de Canàries.

 

Article referenciat: J. de Freina, Y. Monasterio, R. Escobés, J. C. Hinojosa, R. Vila; Heterogynis Rambur, 1837 (Lepidoptera: Zygaenoidea, Heterogynidae) from Andalusia and the Algarve (Spain and Portugal): a taxonomic and faunistic review. Boletín de la Sociedad Entomológica Aragonesa, 2021.