La imitació i l’accés a la informació determinen l'evolució de la societat
La imitació i l’accés a la informació determinen l'evolució de la societat
Un estudi internacional liderat per l’Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF) descobreix com la imitació i l’accés a la informació han determinat el ritme i mode de l’evolució social i també com es pot anticipar.
En els darrers anys, l’evolució cultural ha pitjat l’accelerador en gran part del món gràcies a les noves tecnologies i la globalització. Segons aquest estudi, però, podria estancar-se a causa d’un excés d’imitació dels altres, la manca d’accés a informació verídica i l’augment de la mida poblacional que suposa la globalització. D’aquesta manera, el model podria explicar fenòmens de “contagi social” com són els moviments antivacunes o el rebuig de les mascaretes durant la pandèmia de la COVID-19, per tal d’evitar les seves conseqüències negatives.
La investigació, liderada per Blai Vidiella i Sergi Valverde, investigadors de l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE, CSIC-UPF), en col·laboració amb investigadors de la Universitat de Tennessee, la Universitat A&M de Texas, i la Universitat de Cambridge, ha presentat una nova teoria per descobrir els factors clau en l’avenç del coneixement i les conseqüències a llarg termini per a l'evolució humana. L’estudi conclou que sovint el millor invent no és el més imitat i que l’avenç cultural és més semblant a una loteria que no pas un triatge selectiu i racional.
L’estudi publicat a la revista científica Journal of The Royal Society Interface el novembre de 2022, determina que el ritme i el mode d’evolució cultural pot predir-se en funció de tres paràmetres: l’aprenentatge social, és a dir, la nostra tendència natural a imitar els altres (tècnicament, biaix de popularitat o imitació), l’accés individual que tenim a informació verídica (grau de transparència), i la mida de la població. Combinant aquests tres factors, la teoria permet estudiar el nostre passat i explicar per què hi ha llargues etapes d’estancament seguides de canvis sobtats, com ara la invenció de la penicil·lina, del tren de vapor o la impremta.
Tot i que aquests salts culturals s’havien observat abans, aquest és el primer model que els defineix gràcies a l’evolució puntuada. Aquest estudi representa un canvi important respecte als models tradicionals, que sovint estan centrats en l’evolució gradual i no poden explicar els canvis esglaonats o sobtats. La nova teoria inclou els tres paràmetres principals (imitació, transparència i població) de manera independent, la qual cosa genera prediccions més flexibles i amb més resultats que l’anterior i permet observar el fre en l’evolució i els seus salts.
Com funciona el model?
La imitació i l’accés a la informació determinen l’adopció de noves tecnologies
L’estudi confirma el paper clau de la imitació en l’aprenentatge social. Aquesta tendència natural en els humans (i altres animals) pot impulsar l’avenç del coneixement quan es combina amb un bon accés a la informació, és a dir, amb la transparència. La invenció de la roda, per exemple, va impulsar l’evolució de tota la societat, i és que es tracta d’un invent que s’explica fàcilment i és fàcil veure’n els avantatges (alta transparència). D’altra banda, la tendència a imitar un comportament molt exitós hauria permès la seva popularització.
Quan la imitació és excessiva, però, es genera un biaix de popularitat que, sumat a la falta de transparència, pot arribar a aturar l’avenç del coneixement. En aquest escenari, els invents nous i beneficiosos topen amb l’anomenada “barrera d’utilitat”, la qual es genera perquè els individus no tenen un bon accés a la informació sobre els beneficis de l’invent, alhora que s’afavoreix la imitació de pràctiques que són de menor interès (o fins i tot, són perjudicials). són perjudicials).
Representació gràfica de Blai Vidiella del model matemàtic
Aquesta teoria podria explicar per què la medicina del segle XIX va rebutjar les pràctiques antisèptiques en un primer moment. Rentar-se les mans per atendre els parts és una mesura antisèptica que va ser proposada a Viena el 1847 pel doctor Ignaz Semmelweis. Tot i que el doctor va demostrar que aquesta pràctica reduïa la mortalitat en el part, va ser àmpliament rebutjada pels altres metges.
El model explicaria aquest fenomen amb la falta de transparència i l’excés d’imitació: els microbis encara eren uns grans desconeguts, i per això els metges no podien entendre la necessitat d’aquesta pràctica (és a dir, hi havia una baixa transparència). Al mateix temps, el biaix de popularitat feia que els metges seguissin la pràctica comuna de la majoria dels professionals, els quals menyspreaven la higiene.
Increments en la imitació poden arribar a generar una evolució puntuada, amb llargs períodes d’estancament fins a arribar a l’invent o innovació que impulsa el coneixement de l’espècie amb un salt notable. Abans de cada gran salt en l’aprenentatge social, com per exemple la transició d’energia fòssil a energies renovables, però, es pot detectar un augment de la diversitat d’opcions.
Així doncs, perquè una tecnologia o una idea es pugui adoptar és necessari que s’expliqui i que la gent vulgui imitar-lo, però també cal tenir en compte la mida de la població.
La mida de la població determina l’avenç del coneixement
Aquesta teoria pot ajudar a resoldre el debat sobre els efectes poblacionals en l’evolució social. Si bé és cert que en una població gran la quantitat d’invents nous i beneficiosos és, probablement, superior, la teoria indica que amb el nombre de persones també augmenta la dificultat per innovar. Com més gent desinformada hi ha, més difícil és de provocar un canvi. Això passa perquè la barrera d’utilitat augmenta amb la mida de la població, i per això es necessita molta més transparència per a vèncer-la, és a dir, molta més comunicació. Aquest resultat suggereix l'existència d’un balanç òptim entre tots tres factors que determinen l’aprenentatge social.
El model d’evolució puntuada per a estudiar el futur de l’evolució cultural
El model d'evolució puntuada també podria servir per analitzar innovacions actuals i analitzar les causes de la seva adopció o rebuig per part de la societat, així com estudiar els factors dels quals depèn la seva adopció en un futur.
“Durant l’inici de la pandèmia de la COVID, la informació sobre els beneficis de les mascaretes va ser escassa, la qual cosa va generar una manca de transparència que, sumada a la imitació, va provocar el rebuig cap aquesta eina tot i la seva utilitat. Aquest model ens pot ajudar a entendre perquè hi ha acceptació o rebuig en els avenços tecnològics segons aquests factors i, per tant, prevenir aquests fenòmens.” Assenyala Sergi Valverde, Investigador Principal a l’IBE que ha liderat el projecte.
“Encara no sabem quan s’instauraran les energies renovables, però el model ens pot dir de quins factors depèn: quina és la barrera d’utilitat que han de superar per ser socialment acceptades, quin seria el nivell de transparència necessari i quanta gent les hauria d’adoptar per provocar un canvi global”. Afegeix Blai Vidiella, Investigador Postdoctoral a l’IBE i primer autor de l’article.
Article de referència: Vidiella, B., Carrignon, S., Bentley, R. A., O’Brien, M. J., & Valverde, S. (2022). A cultural evolutionary theory that explains both gradual and punctuated change. Journal of the Royal Society Interface, 19(196), 20220570. DOI:https://doi.org/10.1098/rsif.2022.05700