En el segle XVI, durant l’ocupació de Flandes per les tropes de Felip II de Castella, ciutats com Mechelen (1572), Aalst (1576), Amberes (1576) i Zichem (1578) van ser saquejades. Aquests esdeveniments, coneguts com la Fúria Espanyola, van atorgar a l’exèrcit reial la reputació de banda d’assassins, lladres i violadors. Aquestes atrocitats estan tan arrelades en la memòria col·lectiva de les societats belga i holandesa que es pressuposa generalment que una empremta d’aquesta història està present en la seva ascendència genètica. De fet, les persones holandeses i flamencs de cabell curt i fosc sovint es creu que tenen ‘sang espanyola’ a causa de l’agressió sexual durant la guerra amb Espanya.

Ara, un grup de genetistes liderat per Maarten Larmuseau, investigador a la Universitat Catòlica de Lovaina, amb qui Francesc Calafell, investigador a l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF), ha col·laborat, ha descobert que les agressions sexuals comeses en el segle XVI no van deixar una empremta detectable en el genoma autòcton dels Països Baixos.

L’article, titulat "La llegenda negra sobre la presència espanyola als Països Baixos: Verificació de creences compartides sobre l’ascendència genètica", acaba de ser publicat al American Journal of Physical Anthropology.

**Seguiment del cromosoma Y**

Encara que només conté l’1% del genoma masculí, el cromosoma Y és responsable que els homes siguin anatòmicament homes. Impedeix la formació d’ovaris en el fetus i permet el desenvolupament dels testicles, i només es transmet de pares a fills homes. Existen moltes variants del cromosoma Y, i el seu origen, dispersió i distribució geogràfica es poden conèixer analitzant mostres d’homes de diferents països.

En la investigació liderada per Larmuseau, es van estudiar les freqüències de dues variants del cromosoma Y, R1b-Z195 i R1b-SRY2627 —que són més freqüents a la Península Ibèrica que a qualsevol altre lloc d’Europa— en una mostra d’homes belgues i holandesos. La mostra consistia en 116 voluntaris. Aquests voluntaris coneixien la seva genealogia a través de la paternitat i tenien avantpassats que vivien a Mechelen, Aalst, Amberes o Zichem abans de 1700. A més, els seus cognoms havien estat documentats a finals del segle XVI en alguna de les ciutats esmentades.

Els resultats de la investigació van mostrar que les freqüències de les variants R1b-Z195 i R1b-SRY2627 en els homes de les ciutats saquejades eren molt similars a les del resta de flamencs. A més, aquestes freqüències eren molt similars a les freqüències trobades a regions veïnes com el nord de França, on gairebé no hi havia hagut presència espanyola. Per tant, s’infereix que l’impacte dels atacs de les tropes de Felip II en la variació genètica no va ser prou rellevant com per deixar una empremta en l’ADN de les poblacions natives actuals, ni tan sols en els homes provinents de les comunitats que van ser víctimes de la Fúria Espanyola durant la segona meitat del segle XVI.

“Aquests resultats no neguen que els soldats espanyols cometessin moltes agressions sexuals; però impliquen que els fills nascuts d’aquestes violacions no estan entre els avantpassats de l’actual població flamenca”, afirma Calafell.

Article de referencia: Larmuseau, M.H.D.; Calafell, F.; Princen, S.A.; Decorte, R. & Soen, V. The black legend on the Spanish presence in the low countries: Verifying shared beliefs on genetic ancestry. American Journal of Physical Anthropology. 2018; 1-9 DOI: 10.1002/ajpa.23409