La troballa es va produir el 8 d’abril, durant la fase final de l’excavació i ha estat documentada per l’equip de l’empresa Arqueòlegs.cat, sota la direcció de l'arqueòleg Santi Palacios i de la restauradora Delia Eguiluz, en el marc d’una intervenció arqueològica iniciada el març de 2023. Des d’aleshores, s’ha documentat un refugi antiaeri, restes arqueològiques de la Ciutadella borbònica del segle XIIX i elements de l’antic Mercat del Peix del segle XIX. Un any més tard d’aquestes troballes, s’ha trobat el segon vaixell medieval documentat a Barcelona.

L’embarcació ha estat batejada provisionalment com a “Ciutadella I” i actualment es troba als fonaments de la Ciutadella del Coneixement, al solar de l'antic Mercat del Peix, el futur complex de recerca i innovació de 7.000 m2 on s’ubicarà la nova seu de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE: CSIC – UPF) com a part del projecte la “Ciutadella del Coneixement”. L’equip arqueológic creu que es tracta de la popa d’un vaixell de grans dimensions que devia ser arrossegat per un temporal fins aquesta ubicació coberta pel mar durant els segles XV i XVI.

“Prevèiem que podia sortir una resta arqueològica d’un vaixell en aquesta ubicació, situada al costat del Port i el moll artificial de pedra que protegia el port i era una zona de treball dels segles XV i XVI, i dos anys més tard hem tingut la sort de trobar-la” assegura l’arqueòleg Santi Palacios.

Equip d’arqueologia treballant amb les restes del vaixell. Crèdit: IBE.

Una troballa excepcional de la Barcelona mediaval

En arqueologia subaquàtica, aquest tipus de restes s’anomena derelicte, terme que fa referència a un vaixell naufragat o abandonat i cobert pels sediments al llarg del temps. En aquest cas, es conserva un fragment de 10 metres de llargada i més de 3 metres d’amplada, amb una estructura formada per una trentena de quadernes —les peces de fusta corbades que conformen l’esquelet lateral del vaixell— i almenys set andanes del folre, les files de taules de fusta que recobrien l’exterior del buc. Les taules estan clavades a les quadernes amb cavilles de fusta de secció circular, una mena de claus de fusta que servien per unir les peces. També es conserven dues peces longitudinals — palmellars o serres — fixades amb claus de ferro. Aquest sistema, conegut com a construcció a esquelet, era habitual a la Mediterrània medieval i es va estendre arreu d’Europa a partir de mitjan segle XV.

L’únic vaixell medieval que s’havia documentat a Barcelona fins ara també datava del segle XV i era d’origen cantàbric. S’anomena “Barceloneta I” i es va descobrir el 2008 durant unes excavacions a prop de l’Estació de França. La "Ciutadella I" és, per tant, el primer vaixell medieval de tradició Mediterrània trobat a Barcelona. L’equip arqueològic espera poder determinar l’origen de fabricació a partir d’anàlisis de la brea (o resina) i la fusta de les seves restes.

La troballa s’inscriu en un context històric de transformació del front marítim de Barcelona. A partir de 1439, amb la construcció dels primers molls artificials, es va alterar la dinàmica de la línia de costa i va desaparèixer la barra de sorra coneguda com la Tasca, que havia protegit la ciutat durant segles. La combinació entre la deriva litoral, la desembocadura del Besòs i els temporals va provocar un ràpid avenç de la platja, cobrint antics espais marins. La zona on s’ha localitzat el derelicte presenta nivells de sorres i llims molt fèrtils, amb presència de restes orgàniques com llavors d’avellana i pinyes senceres, actualment en estudi, que podrien tenir una cronologia similar a la de l’embarcació.

Una important troballa molt delicada

Les restes del vaixell es troben en un estat de conservació molt fràgil. La fusta amarada d’aigua és extremadament sensible i, per evitar que s’assequi i es degradi, s’ha mantingut parcialment coberta amb la sorra original que l’envoltava. El Servei d’Arqueologia de Barcelona , amb l’assessorament del Museu d’Arqueologia de Catalunya - Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC), treballa per garantir la correcta documentació i conservació de l’estructura. Les primeres actuacions han consistit en la presa de mostres per a anàlisis científiques, el marcatge dels elements estructurals i l’aplicació de tècniques com la fotogrametria, una metodologia que permet obtenir models tridimensionals d’alta precisió a partir de fotografies, essencial per registrar amb detall l’estat i la forma de les restes sense manipular-les directament.

Equip d’arqueologia treballant amb les restes del vaixell. Crèdit: IBE.

“La fusta ha d’estar regada constantment perquè es conservi en bon estat. Quan el desplacem, l’haurem de treure peça a peça per continuar treballant en la seva investigació”, explica la restauradora Delia Eguiluz.

La fase inicial pel seu estudi inclou treballs tècnics acurats com la documentació tridimensional, el marcatge de les peces, la presa de mostres i la preparació del trasllat en contenidors plens d’aigua, que asseguren la conservació temporal de les restes. Posteriorment, el material es traslladarà a instal·lacions especialitzades, on es durà a terme un procés de dessalatge amb aigua corrent i impregnació amb cera hidrosoluble, una substància que penetra la fusta i en reforça l’estructura interna, garantint-ne la conservació a llarg termini.

Aquest tractament és imprescindible per preservar tant l’estructura física del vaixell com el seu valor arqueològic, ja que constitueix una font de coneixement única sobre la navegació i les tècniques de construcció naval utilitzades a la Barcelona dels segles XV i XVI.

Equip d’arqueologia treballant amb les restes del vaixell. Crèdit: IBE.

Informació sobre les obres

La troballa del “Ciutadella I” s’ha produït durant les obres de construcció d’un nou equipament al solar de l’antic Mercat del Peix, on s’està construint el complex de recerca i innovació on s’ubicarà la nova seu de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE), un centre mixt del CSIC i la Universitat Pompeu Fabra (UPF), el Mercat del Peix.

Situat entre els carrers de Villena, Ramon Trias Fargas, Wellington i l’avinguda Icària, al districte de Sant Martí, l’aparcament construït per l'Ajuntament de Barcelona i B:SM té una superfície de 7.000m2 i s’ha concebut com un hub de serveis de mobilitat sostenible que donarà servei al futur complex de recerca que hi faran a sobre el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), el CSIC i la UPF.

Aquesta actuació s'engloba dins de l'estratègia de la Ciutadella del Coneixement , un projecte científic i urbanístic que té l'objectiu de convertir el parc de la Ciutadella i els seus entorns en un node de coneixement, divulgació, recerca i innovació punter a Europa.