Un entorn divers i igualitari és clau per combatre la bretxa de gènere en la ciència, però per aconseguir-ho cal alçar la veu davant les actituds discriminatòries a l’acadèmia. Segons un estudi nord-americà de 2023, moltes de les científiques que han abandonat o considerat deixar la carrera investigadora ho van fer a causa d’un ambient laboral hostil, per sobre de les dificultats de conciliació.

Aquestes dades s’alineen amb algunes experiències referides per les nostres investigadores a l'IBE, que mencionen termes com la Síndrome de la Impostora, els “Boys Club” i/o les disparitats entre disciplines científiques, segons la seva experiència en la investigació.

L'ambient laboral pot variar segons l'àrea científica i la cultura de treball

Elena Bosch, investigadora principal i subdirectora de l'IBE, i catedràtica a la Universitat Pompeu Fabra, assenyala que la docència sostrau temps de la recerca. "En el meu cas, no porto el mateix ritme de recerca que algú que només es dedica a investigar. Encara que la recerca ha de ser d'alta qualitat i ens avaluem per ella, la pressió probablement és menor perquè no és l'únic que fem." Tanmateix, després d’una estada predoctoral als Estats Units, l’Elena no es sorprèn per les conclusions de l’estudi, ja que de vegades va observar una forta competència en la recerca.

Elena Bosch, investigadora principal i subdirectora de l'IBE, i catedràtica a la Universitat Pompeu Fabra

D’altra banda, Marta Álvarez, investigadora “ComFuturo” a l’IBE, ens alerta sobre algunes àrees de la ciència on encara hi ha més presència masculina. "He treballat en taxonomia d'invertebrats, un camp tradicionalment dominat per homes, on moltes vegades has de 'demostrar' que ho pots fer. Tot i que a la bioinformàtica passa alguna cosa similar, la creixent presència de dones està generant un canvi positiu", conclou Marta.

D’aquesta manera, la investigadora destaca la importància d’augmentar la presència de dones científiques en aquests camps tradicionalment dominats per homes per tancar la gràfica de la tisora.

Marta Álvarez, investigadora “ComFuturo” a l’IBE

L'entorn al laboratori: la síndrome de la impostora i els “Boys Club”

Meritxell Antó, que ha treballat durant més d’11 anys com a tècnica de laboratori en un grup d'investigació, ha observat el síndrome de la impostora en moltes dones. "Mai he observat el síndrome de l'impostor en un home, però sí en moltes dones, entre les quals m'incloc. Sovint he pensat: aquesta noia, que és vàlida, bona i treballadora, com pot sentir-se així? Bé, doncs la veritat és que passa".

Segons un estudi de 2022, aquest síndrome podria afectar moltes dones investigadores, perquè es dona especialment en els àmbits on l'èxit s'associa amb la genialitat. Inclou un sentiment de baixa pertinença i sensació de baixa autoeficàcia.
Les investigadores de l'IBE apunten que aquest sentiment podria veure’s reforçat pels Boys Clubs (Club només per a nois), un concepte anglosaxó que explica que en alguns àmbits acadèmics, les oportunitats de col·laboració, lideratge i poder es distribueixen principalment entre homes.

Mertixell Antó, tècnica de laboratori a l'IBE

Rosa Fernández, investigadora principal de l'IBE, ha estat testimoni d'això en diverses ocasions.
"És una cosa que va agafant importància a mesura que avances etapes. Quan has de començar a demostrar el lideratge de les teves pròpies idees, del teu propi laboratori, i necessites començar a formar part d'aquests entorns on es prenen les decisions. En moltes ocasions et sents exclosa".

Rosa destaca els beneficis de tenir un laboratori inclusiu i transversal. "Al nostre laboratori, gairebé el 80% som dones, i no crec que sigui casualitat. Estic convençuda que tenir una cultura inclusiva és altament beneficiós."

Rosa Fernández, investigadora principal de l'IBE

Canviar el disseny per canviar el resultat

Iñaki Ruiz-Trillo, investigador principal de l'IBE, assenyala que el disseny del sistema acadèmic pot contribuir negativament en el seu ambient. "Malauradament, encara existeix una correlació positiva entre ser molt ambiciós i agressiu amb l'èxit reconegut en el món acadèmic."

L’investigador aconsella reforçar les relacions sanes en l'entorn acadèmic. "Rodejar-se de col·legues que comparteixin els teus valors i que no vulguin formar part d'aquesta dinàmica és clau."

Anna Pérez, Gerent de l'IBE, creu que si el disseny de la carrera investigadora es diversifiqués, el tipus de lideratge també ho faria. "Reconèixer i promocionar altres perfils complementaris al d’Investigador principal, com el de tècnic/a o gestor/a altament especialitzat, permetria aprofitar tot el talent disponible, enriquint el sistema científic incloent nous tipus de lideratge i capacitats."

“Tanquem la Gràfica de la Tisora” en ciència amb una acadèmia més inclusiva

Anna Pérez ens adverteix que “L’activitat científica no és diferent de qualsevol altre àmbit de la vida”: la nostra societat deixa fora molts col·lectius i, per tant, la ciència també ho fa.” Per aquest motiu, fa una crida a l’acció: “Per generar un canvi real, tot el col·lectiu ha de defensar-ho. No és una cosa que només concerneixi les dones, necessitem també que els homes s’impliquin.”
Tal com apunten les investigadores de l'IBE, sí que és possible generar un canvi en l’acadèmia científica, però, com? En l’article següent, explorarem les mesures que l’acadèmia està adoptant per tancar la bretxa de gènere i generar un entorn més equitatiu per a tothom.

Articles referenciats

Spoon, K., LaBerge, N., Wapman, K. H., Zhang, S., Morgan, A. C., Galesic, M., Fosdick, B. K., Larremore, D. B., & Clauset, A. (2023). Gender and retention patterns among US faculty. Science Advances, 9, 2205. DOI: 10.1126/sciadv.adi2205

Muradoglu, M., Horne, Z., Hammond, M. D., Leslie, S.-J., & Cimpian, A. (2022). Women—particularly underrepresented minority women—and early-career academics feel like impostors in fields that value brilliance. Journal of Educational Psychology, 114(5), 1086–1100. https://doi.org/10.1037/edu0000669