Hola Carina, gràcies per visitar-nos. Ens pots parlar sobre la teva recerca actual en poblacions humanes?

El meu grup està interessat en la història humana: com poblem el món? Com migrem? Com interactuaven els diferents grups entre ells en el passat? En general, la nostra investigació tracta sobre com les poblacions van interactuar, es van expandir i reemplaçar altres poblacions en el passat.

Moltes disciplines com l'arqueologia o la lingüística han estat investigant aquestes qüestions durant molt de temps, més que la genètica! A través d'aquestes disciplines es pot estudiar com es relacionen els diferents idiomes entre si, i descobrir a partir d'aquí com es van connectar i migrar les poblacions a través del territori.

La genètica és una addició recent, en realitat. Gràcies a la genètica, ara podem veure com diverses poblacions humanes intercanviaven gens quan interactuaven al llarg del temps. Per exemple, quan veus una barreja genètica entre dues poblacions, pots inferir que van estar en contacte perquè una s'estava expandint i va interactuar amb la població anterior de la regió. Especialment durant els darrers milers d'anys, quan l'agricultura es va convertir en una forma dominant de produir aliments, les poblacions agrícoles es van expandir i migrar. La majoria de les poblacions al món actual són descendents d'agricultors, i aquest procés d'expansió agrícola es pot estudiar molt bé a partir de la genètica de les poblacions actuals.

I què passa amb l'ADN antic?

Podem inferir molt de la genètica, però encara és més poderós quan analitzem l'ADN antic a través de la paleogenètica, perquè puguem accedir a la genètica de persones del passat. Després, podem estudiar com els pobles antics es van associar amb certes evidències arqueològiques i investigar l'expansió de les poblacions en concert amb les expansions culturals. Per exemple, van ser les persones en expansió les que van fer un tipus específic de ceràmica, o més aviat la idea de fer un estil de ceràmica específic allò que es va estendre? Això mateix s'aplica al llenguatge. Podem esbrinar si la genètica duna població coincideix amb un determinat ús del llenguatge. Encara que sol passar en termes generals, de vegades les poblacions perden la seva llengua original i passen a parlar la llengua parlada per la població circumdant. Això va passar especialment amb els grups de caçadors-recol·lectors.

Com abordes la teva investigació? Com deies, implica diverses disciplines.

Dirigeixo un laboratori de genètica, però també treballem amb especialistes en lingüística i arqueologia. Algunes persones al nostre programa tenen més coneixements d'arqueologia però després s'especialitzen en genètica. Jo diria que és mitjançant col·laboracions que interactuem, sobretot perquè el camp s'està especialitzant.

Quant a la teva formació, què vas estudiar?

El meu grau és en biologia molecular, però després em vaig especialitzar principalment en genètica, i per això vaig continuar.

I com vas acostar-te a la ciència en primer lloc? Parla'ns de la teva motivació.

De fet, volia ser arqueòloga perquè estava molt interessada en la història, però en general la gent que m'envoltava pensava que no era una carrera que m'anés a donar una feina. Més tard em vaig interessar en les ciències naturals i vaig voler ser veterinària. Però després d'un any de ciències bàsiques durant la carrera de veterinària, quan vaig prendre els cursos generals de genètica, bioquímica, química, etc., vaig decidir que la genètica en realitat era el que més m'agradava i que preferia ser investigadora que veterinària.

Vas començar la teva carrera a Sud-àfrica, a Johannesburg, i després et vas mudar a Uppsala, on et vas instal·lar. Pots explicar-nos una mica sobre això?

Per descomptat. Vaig fer el meu doctorat a Sud-àfrica, on ja estava estudiant les poblacions africanes. Quan vaig acabar, vaig decidir que volia fer un postdoctorat a l'estranger. En aquell moment, hi havia un investigador que estava iniciant el seu grup a Uppsala (Suècia) sobre genètica de poblacions i estava buscant investigadors postdoctorals, així que vaig començar a treballar-hi. Més tard, vaig començar el meu grup de recerca.

Així que vas començar el teu propi equip allà, després del teu postdoctorat. Això és tot un èxit. Com és liderar un equip?

Definitivament és diferent de fer un postdoctorat. De cop i volta, tens un grup i has de gestionar persones i pressupostos en lloc d'analitzar dades científiques. Al principi, això va suposar un gran salt, ja que t'adones que hauràs d'exercir un paper que ningú no et va dir com fer. Després, comences a fer alguns cursos i t'adones a poc a poc que liderar un equip també és una experiència d'aprenentatge. De vegades trobo a faltar analitzar les dades jo mateixa, però també és gratificant ensenyar a altres persones com investigar i descobrir coses junts com a equip.

La ciència pot ser una disciplina molt competitiva, especialment quan es tracta d'obtenir finançament. Què penses sobre l'equilibri entre el treball i la vida personal a l'acadèmia aquests dies? Ens pots explicar la teva experiència?

En certa manera, crec que a Suècia és una mica millor que a altres països, pel que fa a la gent que valora l'equilibri entre la vida laboral i personal. La gent aquí vol descansar i passar temps amb la família i els amics, però segueixo pensant que, en general, en ciència no sempre és fàcil escapar-se de la competició. Al final, tot el personal investigador sol·licita els mateixos recursos, per la qual cosa has de competir a la mateixa lliga que les persones que treballen 24/7. Així, no sempre pots escapar-te d'aquesta realitat, ja que també necessites obtenir subvencions per finançar la teva recerca.

Crec que és difícil assolir aquest equilibri, i hi ha persones que lluiten amb l'estrès o fins i tot amb l'esgotament. Jo intento mantenir i promoure l'equilibri entre la vida laboral i personal, perquè les persones del meu equip es prenguin un temps per preocupar-se per si mateixes i no només per comprometre's amb la feina.

Parlem de gènere. Has experimentat biaixos de gènere a la teva experiència? Potser ens pots parlar d'alguna situació o comportament en particular.

Crec que les coses estan canviant per bé. En realitat no he experimentat tant aquest biaix ja que en biologia el balanç és força bo - a la nostra institució hi ha fins i tot un biaix femení -, però sé que en altres camps a STEM la situació és diferent.

Per exemple, no sé si sempre és bo forçar les coses per corregir-les. De vegades, m'ofereixen oportunitats i rebo invitacions només perquè sóc dona i no m'agrada com se sent. Per mi, mitigar el biaix de gènere hauria de ser una tasca de base, per la qual cosa hauria de començar a l'escola, canviant la mentalitat i dins de la família, etc. Quan intentes corregir el biaix al final del camí, pot acabar sent degradant per a les dones investigadores.

Pots pensar en una iniciativa que, segons el teu parer, podria ajudar a mitigar el biaix de gènere a l'acadèmia?

Crec que donar suport a la maternitat i la paternitat pot marcar la diferència. Encara que les coses cada vegada són més igualitàries, quan la gent té fills, generalment és la mare la que destina més temps a la cura del nadó, especialment durant els primers mesos, i crec que en aquest sentit Suècia ho està fent força bé. Aquí hi ha molt de suport dels pares. Jo no tinc fills, però puc dir que és clau per a les persones que tenen fills obtenir suport per romandre a l'acadèmia. La majoria de les beques han començat a reconèixer la maternitat i la paternitat quan quantifiquen la producció científica, per la qual cosa crec que això pot ajudar a mitigar el biaix de gènere entre homes i dones.

Per acabar, quin consell donaries als joves estudiants que estan considerant una carrera de recerca?

Si tens dubtes sobre si començar una carrera en ciències, intenta pensar en les preguntes que et semblen intrigants i imagina què podries fer per resoldre-les.

El meu consell en aquest sentit seria que facis allò que realment t'agrada. Li dedicaràs molt de temps, per això fer alguna cosa que t'apassioni t'ajudarà a ser una persona feliç.

Carina M. Schlebusch en conversa amb Pilar Rodríguez, responsable de comunicació de l'IBE.

Short Bio

Carina Schlebusch és Professora Associada d'Evolució Humana al Departament de Biologia d'Organismes - Universitat d'Uppsala (Suècia). Dirigeix un grup de recerca que investiga la història evolutiva humana amb un enfocament a Àfrica. La seva investigació està finançada pel Consell Suec de Recerca, el Consell Europeu de Recerca i la Fundació Wallenberg i els seus projectes investiguen la història africana des d'una perspectiva genètica. Carina va néixer a Sud-àfrica i va completar el seu doctorat a la Universitat de Witwatersrand, Johannesburg. La seva tesi va versar sobre la història dels grups de població del sud d'Àfrica i específicament sobre la genètica de poblacions dels grups San i Khoekhoe. El 2009, es va mudar a la Universitat d'Uppsala, on va completar una beca de postdoctorat Wenner Gren. Després d'aquesta experiència, va continuar la seva investigació a la Universitat d'Uppsala i va fundar el seu propi grup de recerca el 2015. El grup de Schlebusch utilitza la investigació genètica com una eina per investigar la història de la població africana i les migracions de persones dins del continent africà.