Un equip de recerca de la Universitat Catòlica de Lovaina (KU Leuven), amb participació de l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE), un centre mixt de la Universitat Pompeu Fabra (UPF)  i el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), ha explorat la incidència de la paternitat extramarital entre els habitants d'Europa occidental creuant dades genètiques de l'ADN amb una base de dades genealògiques que recorre els últims 500 anys d'història. Els descobriments, publicats a la revista Current Biology, revelen que si bé el nombre total d'esdeveniments de paternitat extra parental (PEP) va ser bastant baix, la seva freqüència va variar considerablement depenent de les circumstàncies socials i econòmiques. En particular, els esdeveniments PEP van ser molt més freqüents durant el segle XIX i entre persones de baix nivell social que habitaven ciutats densament poblades.

La paternitat extra-parental sempre ha estat un tema controvertit i d'interès popular, tant en les converses informals com a la literatura. Encara que s'han dedicat milers de pàgines al sexe extramarital – especialment a l'adulteri -, el coneixement científic sobre la incidència aquest fenomen en la societat actual i sobretot en la història passada és encara molt limitat.

Des del punt de vista de l'evolució, la naturalesa de moltes espècies animals mostra que romandre fidel a la parella no sempre és l'estratègia més avantatjosa. Els mascles poden beneficiar-se de les trobades sexuals esporàdiques donant lloc a una major descendència; al seu torn, les femelles poden beneficiar-se d'apariar-se amb mascles superiors en episodis puntuals. El que fins ara es desconeixia és amb quina freqüència aquestes trobades haurien succeït en les societats humanes al llarg del temps.

Ara, un equip de recerca liderat per Maarten Larmuseau del KU Leuven ha analitzat per primera vegada la incidència de la paternitat extramarital al llarg de diversos segles d'història, durant els quals va haver-hi canvis dramàtics en l'entorn social - incloent la ràpida urbanització que va acompanyar la Revolució Industrial a l'Europa occidental del segle XIX.

Un equip de recerca liderat por Maarten Larmuseau de KU Leuven i amb la participació de Francesc Calafell de l'IBE ha analitzat per primera vegada la incidència de la paternitat extra parental (PEP) al llarg de diversos segles d'història en Europa Occidental.

Per a estimar les taxes històriques de PEP entre les parelles estables, els investigadors van identificar 513 parells d'homes adults contemporanis que viuen a Bèlgica i els Països Baixos i que, segons l'evidència genealògica, compartien un ancestre patern comú. En aquesta situació, tret que s'hagués donat un esdeveniment de PEP, tots dos haurien d'haver tingut el mateix cromosoma Y.

L'anàlisi no va mostrar diferències significatives en les taxes de PEP entre països, malgrat les diferències religioses entre la catòlica Bèlgica i els Països Baixos protestants. No obstant això, es van trobar grans variacions dependents de l'estatus socioeconòmic i la densitat de població. La taxa de PEP va ser molt més baixa entre els agricultors i els artesans i comerciants acomodats (al voltant de l'1 per cent) que entre els treballadors i teixidors de classe baixa (al voltant del 4 per cent). A més, les taxes de PEP van resultar ser més altes en els territoris més densament poblats, com les grans ciutats.

L'anàlisi va mostrar que les taxes de PEP dels últims 500 anys d'història europea van variar molt en funció de l'estatus socioeconòmic i la densitat de població del territori. En particular, les tasas de PEP van resultar ser más altes entre las classes més humils que habitaven las grands ciutats durant la revolución industrial.

D'acord amb l'estudi, en combinar totes dues variables les taxes estimades de PEP per a les famílies van variar en més d'un ordre de magnitud - d'aproximadament el 0.5 per cent entre les classes mitjanes a altes i els agricultors que viuen a les ciutats més escassament poblades a gairebé 6 per cent per a les classes socioeconòmiques baixes que viuen a les ciutats més densament poblades.

“La nostra recerca mostra que la possibilitat que hi hagi hagut paternitat extramatrimonial en la teva història familiar realment depèn de les circumstàncies socials dels teus avantpassats. Si van viure en ciutats i van pertànyer a les classes socioeconòmiques més baixes, les possibilitats que hi hagués PEP en la teva història familiar són molt majors que si van ser agricultors", comenta Larmuseau.

"Les troballes d'aquest estudi recolzen les teories evolutives que suggereixen que els incentius individuals i les oportunitats per a buscar o prevenir l'aparellament fora de la parella depenen del context social", afegeix Francesc Calafell, investigador principal en el grup de Genòmica de la Individualitat de l'IBE i part de l'equip de recerca. "També rebaten la falsa creença que les taxes de PEP en la societat occidental són generalment altes, mostrant unes modestes taxes mitjanes al voltant de l'1 per cent d'incidència".

"Les troballes d'aquest estudi recolzen les teories evolutives que suggereixen que els incentius individuals per a buscar o prevenir l'aparellament fora de la parella depenen del context social", afegeix Calafell.

Larmuseau comenta que una perspectiva interdisciplinària serà important per a descobrir per què certs factors, com la densitat de població i l'estat socioeconòmic, han tingut una influència tan forta en la taxa de PEP. "Això és molt rellevant perquè les causes dels esdeveniments històrics de PEP són diverses i encara desconegudes", conclou.

Article referenciat:  Larmuseau et al., A Historical-Genetic Reconstruction of Human Extra-Pair Paternity, Current Biology (2019), https:// doi.org/10.1016/j.cub.2019.09.075