L'IBE es queda a casa
L'IBE es queda a casa
Durant aquest dies de confinament pel Coronavirus, molts de nosaltres hem de canviar la nostra activitat i adaptar-la a les possibilitats que ens donen les quatre parets de casa. Tota una oportunitat i també un repte per a molts de nosaltres, i malauradament un gran handicap per a la recerca d'alguns companys i companyes.
Per a conèixer de primera mà com està afectant aquesta situació a l'IBE, hem picat a la porta d'alguns membres de la comunitat, i ens han explicat els its i ots de la seva "recerca confinada".
Salvador Carranza (Vice-director del IBE, Investigador Principal)
Hola Salvador, ens podries explicar com està essent el teu dia a dia en confinament?
Per la meva banda estic aprofitant per escriure articles i acabar revisions pendents. També són bons dies per a fer coses que en altres circumstancies no faria. En el meu cas, repassar les mes de 20.0000 fotos d’Aràbia que tinc per fer una guia d'Oman i començar a preparar-ne els continguts amb els companys del laboratori. Això m'ha permès tornar a viatjar des de casa a llocs increïbles i reviure moments i situacions inoblidables e irrepetibles. També recordar a tota la gent que ha format part del meu grup al llarg dels anys! Porto dues setmanes viatjant des del meu despatx.
Judit Sainz (Administració de l'IBE)
Hola Judit, com està impactant a la teva feina aquesta època de confinament?
L'impacte és majoritàriament a nivell de contacte amb el personal. Ens ha fet replantejar algunes coses com compres, i retardar algunes incorporacions d'estudiants en pràctiques. Per altra banda, estic aprofitant per endreçar i acabar les coses que en el dia a dia m'és impossible fer.
Què és el que t'està resultant més difícil de gestionar aquests dies i què és el que el confinament t'està “ajudant” a fer?
El més complicat és gestionar-ho tot per correu, doncs en persona tot és més immediat. Per altra banda, però, fer teletreball en temps de confinament m'ajuda a concentrar-me. A mi m'és més fàcil gestionar les distraccions de casa que de la feina, tot i que veure la nevera constantment és una distracció difícil de gestionar!
Hi ha alguna cosa que hagis après durant aquests dies?
Durant aquests dies de confinament he après a ser més pacient i organitzada, tant a la feina com a casa.
Ja saps què és el primer que faràs quan puguis sortir de nou?
O i tant!, el primer que faré serà anar a Oliana, a casa dels meus pares i que ma mare em faci una paella! Després la segona un cop tornem al 100% a la normalitat és viatjar a Anglaterra. A dins de l'IBE la veritat és que tinc moltes ganes de fer un cafè amb els companys i posar-nos al dia.
Sergi Valverde (Investigador Principal de l'IBE i "docent en confinament")
Hola Sergi, com és l’experiència de preparar un curs universitari per a un format online?
Mai havia fet un curs universitari en aquestes condicions, i està suposant un repte molt gran. M'he adonat que el feedback que em donen els alumnes a classe presencial permet ajustar (i/o reformular) la dificultat de la lliçó. Una altra dificultat és com substituir la pissarra, que normalment faig servir molt a les meves classes. Finalment, hi ha la necessitat de compaginar la vida familiar amb la professional. Lògicament, es fa molt difícil trobar espais continuats de treball sense interrupcions. En el meu cas, a més, la connexió a internet tampoc és gaire fluida.
Tenint tot això en compte, he decidit gravar les classes seguint un format similar al de la Khan Academy, és a dir, fer les lliçons en un seguit de 3-4 vídeos curts de 6-12 minuts cadascun, centrats en un concepte. Per sort, la Judit m'ha enviat un iPad amb llapis a casa meva que facilita moltíssim la producció dels vídeos. Per altra banda, la necessitat de manipular i editar els vídeos fa que el procés de preparació de les classes s'allargui (el doble de temps, aproximadament).
La resolució de dubtes la fem amb els mitjans típics (e-mail, zoom). En aquest sentit, la UPF ens proporciona una eina col·laborativa (Campus Global) que tot i no ser perfecta, ens permet fer la nostra feina de manera més o menys raonable.
Quin creus que és el major repte que haurà d’enfrontar aquest format? Alhora, creus que també és una oportunitat?
No tinc clar com avaluarem el curs. Penso que aquest any donaré més pes als treballs, perquè no sé com es pot fer l'examen a distància. Tanmateix, penso que és una bona oportunitat per a tothom (estudiants i professorat) per guanyar experiència en aquesta modalitat d'ensenyament en línia.
Creus que aquesta experiència canviarà el sistema educatiu i el format de classe i avaluació presencial?
No estic del tot segur de les implicacions a llarg termini d'aquest "experiment". Tot depèn de si aquesta situació es perllonga el temps suficient. En qualsevol cas, cal aprofitar aquesta ocasió per aprendre i obrir nous camins.
Ja saps què és el primer que faràs quan puguis sortir de nou?
M'agradaria molt conèixer als meus alumnes en persona, ara mateix només parlem en línia. Per altra banda, amb els meus companys d'investigació i docència tenim el bon costum de dinar plegats després de les classes. Estic desitjant retrobar-me amb els meus amics!
Vivien Horvath (Estudiant de doctorat de l'IBE)
Hola Vivien, Com està impactant a la teva tesi doctoral aquesta època de confinament?
Per sort a mi em va tocar en "bon moment" el confinament, perquè ja he acabat els experiments principals de la tesi. Encara queden algunes coses pendents, però sense elles ja puc dipositar així que ara estic escrivint la tesi i estem preparant un article. Per sort totes aquestes coses les puc fer des de casa, encara que trigo més temps i no és tan còmode.
Què és el que t'està resultant més difícil de gestionar aquests dies, i què és el que el confinament t'està “ajudant” a fer?
A vegades em costa enfocar-me en el que estic fent, perquè al final no és com una situació normal simplement treballant des de casa. Hi ha dies en què em resulta una mica difícil gestionar l'estrès de la tesi i d'estar tancada. D'altra banda, el confinament m'està ajudant a dedicar més hores a la tesi.
Ja saps què és el primer que faràs quan puguis sortir de nou?
Al laboratori primer de tot hauré de preocupar-me de les mosques, i després acabar els experiments que queden. Fora del laboratori, primer de tot vull anar a prendre un cafè de debò, perquè porto tot el confinament prenent cafè soluble i no és el mateix :)
Vicente Vives (Habilitat pagador de l'IBE)
Hola Vicente, com està impactant a la teva feina aquesta època de confinament?
La principal conseqüència que té el confinament al meu dia a dia és que alguns procediments que són senzills, quotidians i còmodes de fer, a casa es converteixen en complicats, incòmodes, gairebé impossibles. Hi ha un menor volum de feina, però una major dificultat per a realitzar-la. Per contrapartida, una cosa positiva d'aquests dies és veure que, amb unes bones condicions materials (ordinadors, xarxa, accés remot, etc.) una part del treball administratiu es podria fer des de casa sense problemes, sent més eficient en alguns processos que impliquen silenci i atenció. La veritat és que en el meu cas no estic aprofitant per a avançar les “coses que anem deixant”, perquè el meu dia a dia continua sent intens i la jornada laboral vola.
Què és el que t'està resultant més difícil de gestionar aquests dies i què és el que el confinament t'està “ajudant” a fer?
La gestió més difícil és la que requereix l'accés a documentació. Per sort, un percentatge molt alt de correspondència és digital. D'altra banda, el més problemàtic és que les exigències en els procediments administratius no s'han rebaixat ni relaxat. Alguns dels terminis justificatius, per exemple, s'han interromput, però no tots. També hi ha baixes de personal entre els interlocutors habituals que fan més complicats processos que habitualment són senzills. Un problema important per a l'administració de l'IBE ha estat que no hi havia preparat un pla de teletreball. Tenim aquí molta feina per davant per a evitar que una circumstància inesperada ens afecti de nou en el futur.
Hi ha alguna cosa que hagis après durant aquests dies?
He après a organitzar-me el rebost i calcular amb antelació els menús de la setmana i també a fer pa. Però el que més m'ha sorprès descobrir és que, fins i tot a la ciutat, tenim bocins de naturalesa al voltant i que ens poden alegrar el dia: sentir cantar als ocells, veure com els surten fulles als arbres o com l'aire està més net… no tot han estat males notícies. També l'imprescindible que és tenir a altres éssers humans a prop.
Ja saps què és el primer que faràs quan puguis sortir de nou?
Dins de l'IBE és fàcil: m'aniré a fer l'esmorzar al bar de sempre amb la resta de l'equip d'administració… la veritat és que tinc ganes de veure que tothom està bé. També tinc ganes de donar les gràcies a la gent que m'ha animat durant aquests dies i d'abraçar a totes les persones a les quals he trobat a faltar... però això no podrà ser. A partir d'ara haurem d'anar amb mascareta i guants...
Fora de l'IBE, quan pugui m'aniré a la meva casa al bosc, a des-confinar-me i canviar de vistes.
Francesc Calafell (Investigador Principal de l'IBE, "docent en confinament")
Hola Francesc, com és això de fer classes a distància d'un dia per un altre?
És estrany. Jo tenia les classes escrites, i ara les he adaptades i penjades a l'Aula Global de la UPF per tal que els estudiants les llegeixin. Una de les adaptacions ha consistit en incloure, com a notes a peu de pàgina, les anècdotes que explico a classe o les digressions cap a altres temes. He obert fòrums de discussió per a cada tema. M'ha sorprès veure que hi ha grups d'estudiants que estudien junts i plantegen conjuntament els seus dubtes.
Quin creus que és el major repte que haurà d’enfrontar aquest format?
La immediatesa. En el format que faig servir, no existeix l'equivalent d'aixecar la mà a classe i fer una pregunta; els estudiants pregunten, més que en una classe magistral, però responc al cap de minuts o hores. No tinc tampoc la resposta immediata de com està anant la classe: no puc, com fan els monologuistes, "llegir l'aula". D'altra banda, tinc la sensació d'haver escrit un mini llibre de text...
Creus que aquesta experiència canviarà la manera d'ensenyar?
Ens farà perdre la por als nous formats, però, més que una revolució, jo crec que serà una evolució d'allò que ja està en marxa.
Hi ha alguna cosa que hagis après durant aquests dies que vulguis compartir?
Estic aprenent a trobar l'equilibri entre les rutines diàries prèvies al confinament, que em donen estabilitat i tranquil·litat, i la flexibilitat per trobar alternatives igualment satisfactòries quan el costum antic no pot ser.
Ja saps què és el primer que faràs quan acabi el confinament?
Si les classes es reprenguessin abans de final del trimestre, posaria cares a alguns estudiants que ara conec bé de nom! I quan pugui sortir al carrer, passejaré lliurement pel meu barri, el Poblenou de Barcelona, fins a arribar a les 10.000 passes.