Una recerca ha analitzat la diversitat de la seqüència completa del genoma mitocondrial en més de 200 individus de poblacions pigmees i no pigmees africanes. Per primer cop s'han analitzat seqüències completes d'ADN mitocondrial (llinatges exclusivament heretats per via materna) en poblacions humanes amb la finalitat d'esbrinar qüestions demogràfiques.

El treball ha estat dirigit per David Comas, investigador del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut (CEXS) de la UPF i de l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE), centre mixt UPF-CSIC, s'avança a la publicació definitiva en la versió digital de la revista Molecular Biology and Evolution.

Dins la biodiversitat humana, els pigmeus són un grup especialment interessant degut al seu mode de vida caçador-recolector, les seves peculiaritats fenotípiques (baixa estatura, pigmentació groguenca-vermellosa), i la seva distinció genètica que els situa dins les branques basals de la diferenciació de l'espècie humana.

La història biodemogràfica dels pigmeus, punt de partida de la recerca

Existeixen diverses hipòtesis sobre l'origen dels pigmeus. Una d'elles postula que els pigmeus habitaven el centre d'Àfrica formant un únic grup poblacional fins que la dispersió recent dels pobles Bantu (fa uns 5.000 anys) els va desplaçar, fragmentar i aïllar en les zones de selva més densa on viuen en l'actualitat. Una hipòtesi alternativa proposa que l'origen dels pigmeus és antic i que els dos grups van sorgir independentment.

Actualment, dispersos a l'Àfrica Central,  hi ha dos grans grups de pigmeus africans, pigmeus de l'est i de l'oest, que es troben i que estan envoltats de poblacions agrícoles de parla Bantu amb qui els pigmeus estableixen complexes interaccions socioeconòmiques. L'anàlisi de  l'ADN mitocondrial, juntament amb altres dades publicades utilitzant marcadors genètics nuclears, rebutgen algunes de les hipòtesis demogràfiques postulades amb anterioritat i recolzen l'origen comú i antic de les poblacions pigmees actuals.

Fins al moment, les dades de què disposaven se centraven en seqüències completes d'individus escollits d'algun llinatge matern concret, però no s'havia fet fins ara una anàlisi de tot un grup poblacional.  En aquest estudi s'han analitzat poblacions de pigmeus de l'oest, pigmeus de l'est, i poblacions no pigmees de parla Bantu, per tal d'esbrinar la història biodemogràfica de les poblacions pigmees.

Les poblacions pigmees es van separar de les Bantu fa 70.000 anys

Les dades revelen una separació antiga dels llinatges dels agricultors Bantu i dels pigmeus (fa uns 70.000 anys), amb un creixement poblacional dels Bantu (fa uns 65.000 anys) molt anterior a la seva expansió lingüística.

Per contra, la mida poblacional dels pigmeus es va mantenir constant al llarg del temps fins fa uns 27.000 anys quan, coincidint amb el darrer màxim glacial, els dos grups de pigmeus es van separar, possiblement per qüestions de canvi ecològic.

Subsegüentment, els pigmeus de l'oest es van barrejar amb poblacions Bantu i van patir un decreixement poblacional fort fa uns 4.000 anys, coincidint amb la dispersió dels grups Bantu. D'altra banda, els pigmeus de l'est van patir una disminució de població més antiga, fa uns 20.000 anys, independent de l'expansió dels grups Bantu.

Treball de referència:

Chiara Batini; Joao Lopes; Doron M. Behar; Francesc Calafell; Lynn B. Jorde; Lolke van der Veen; Lluis Quintana-Murci; Gabriella Spedini; Giovanni Destro-Bisol; David Comas, (2010), " Insights into the demographic history of African Pygmies from complete mitochondrial genomes ", Molecular Biology and Evolution 2010; doi: 10.1093/molbev/msq294.