La biologia evolutiva identifica adaptacions al clima presents en poblacions desplaçades

Una adaptació recent, possiblement al clima, podria explicar perquè s'han seleccionat positivament algunes variacions del gen FOXI1 entre les poblacions africanes i no en la resta de poblacions del món estudiades. Això va conferir en algun moment avantatges evolutius als seus portadors.

Un grup d'investigadors dirigits per Elena Bosch, investigadora de l'Institut de Biologia Evolutiva  (CSIC-UPF) i del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut (CEXS-UPF), conjuntament amb el Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa i Salut Pública (CIBERESP), han investigat perquè el gen FOXI1 presenta patrons de diversitat tant diferents entre les poblacions humanes estudiades. Els resultats de l'estudi s'acaben de publicar al BMC Evolutionary Biology.

El gen FOXI1 té múltiples funcions i s'expressa a diferents òrgans del cos com ara l'orella interna, el testicle i al ronyó. "És en el ronyó on hi trobem la millor explicació de l'avantatge selectiu de l'expressió d'aquest gen", ha manifestat Elena Bosch, directora del treball. I ha afegit: "la regulació que fa el ronyó del volum de líquids corporals és essencial en climes càlids i, en efecte, com s'ha comprovat en aquest estudi, a mesura que ens apropem a l'Equador les poblacions estudiades presenten major freqüència de variabilitat genètica d'aquest gen".

Els afroamericans presenten adaptacions genètiques al seu hàbitat d'origen

Aquest valor adaptatiu de la variació genètica és un dels resultats més rellevants d'aquest treball perquè concorda amb el fet que la hipertensió arterial és més freqüent en afroamericans, com els epidemiòlegs asseveren. En poblacions d'origen Africà, la immigració i l'esclavisme els van fer abandonar el seu entorn natural per passar a un nou hàbitat en què el caràcter adaptatiu de la variació genètica adquirida a l'Àfrica deixava de tenir sentit.

A més, els llargs viatges dels vaixells negrers i les dures condicions en què traslladaven les persones aleshores podrien haver afavorit encara més els individus més capacitats per retenir líquids i sobreviure a la travessia, molts descendents dels quals són ara ciutadans afroamericans.

Aquest fenomen s'havia descrit anteriorment de manera teòrica com a " hipertensió del genotip estalviador", un terme proposat per primera vegada per James V. Neel (1972), del qual ara la biologia evolutiva aporta una prova concreta.

Treball de referència:

Andrés Moreno-Estrada,  Estel Aparicio-Prat,  Martin Sikora, Johannes Engelken1, Anna Ramírez-Soriano, Francesc Calafell, Elena Bosch (2010), " African signatures of recent positive selection in human FOXI1", BMC Evolutionary Biology, 10:267.