A diferència d'altres països europeus, la genètica de la població humana i la història demogràfica de la França metropolitana (coneguda com Hexagone per la seva forma) estan sorprenentment poc estudiades. Ara, un equip de recerca liderat per l'investigador de l'IBE (CSIC-Universitat Pompeu Fabra) Francesc Calafell ha tingut accés a mostres de diverses zones de França, les ha genotipat i les ha combinat amb dades genètiques disponibles públicament per a descriure l'estructura interna d'aquest país, les relacions amb els països veïns i amb les poblacions antigues.

La recerca resultant, que publica la revista Human Genetics amb el recentment Doctor en Biomedicina Simone Andrea Biagini com a primer autor, revela que la majoria de francesos actuals són molt semblants genèticament a les poblacions de l'Europa Occidental. No obstant això, a la perifèria de l'Hexagone l'equip de recerca ha identificat una sèrie de contactes genètics que coincideixen amb el que la història i la lingüística en recullen a data d'avui. En resum:

• Els bascos francesos són relativament semblants genèticament als bascos espanyols i diferents de la resta de poblacions franceses.

• D'acord amb l'estudi, els gascons són una població genèticament intermèdia entre els bascos i els francesos. "Això correspon amb la suposada extensió antiga del basc, que els lingüistes diuen que arribava fins a la Garona i ocupava l'antiga Aquitània", comenta Calafell.

• L'estudi confirma que també són diferents els bretons, que s'assemblen genèticament als seus veïns britànics. "A l'estudi confirmem el que diuen la història i la lingüística, que Bretanya va acollir una important migració de celtes britànics al principi de l'Edat Mitjana. Però, comparat amb mostres d'ADN antic, també trobem que aquests contactes podrien ser fins i tot més antics i remuntar-se a fa 4000 anys", afegeix el genetista.

• D'acord amb la recerca, altres poblacions franceses perifèriques s'assemblen als seus veïns de l'altra banda de la frontera: així, els francesos del nord i del nord-est (com els alsacians) tenen una clara connexió amb els centre europeus, i la recerca també recull l'empremta del pas de les civilitzacions antigues per la Provença, els habitants actuals de la qual tenen un clar component del sud d'Itàlia.

En conclusió, l'estudi confirma que la genètica de França té components del centre, l'est i el nord d'Europa, amb algunes influències dels països mediterranis a la costa sud-est. Tant l'anàlisi d'ADN modern com antic han assenyalat una clara separació del grups sud-oest (bascos i gascons) i de Bretanya de la resta de zones franceses.

L'estudi ha permès ubicar la història i l'actualitat de la genètica de França dins del marc europeu, obrint la porta a entendre millor els moviments migratoris i contactes entre poblacions al país franc.

Article de referència: Biagini SA, Ramos-Luis E, Comas D, Calafell F (2020) The place of Metropolitan France in the European genomic landscape. Human Genetics. DOI: 10.1007/s00439-020-02158-y