Segons l'Informe de Mujeres Investigadoras 2024 del CSIC, tot i que les dones són majoria en les primeres etapes de la carrera científica (acadèmica i predoctoral), els percentatges de gènere s'inverteixen en les següents fases (postdoctoral i investigador/a principal). Així, només el 26,9% de les places d'investigador/a principal estan ocupades per dones.

Aquesta bretxa de gènere en la carrera científica es representa amb la Gràfica de les Tisores o la Leaking Pipeline, que mostra com les dones són expulsades del sistema de creixement professional a cada etapa de la carrera investigadora, com si es tractés d'una canonada amb fuites.

Aquesta fuita d'investigadores comença generalment en l'etapa postdoctoral, una fase decisiva en la carrera acadèmica que arriba després d'haver completat els estudis de grau, màster i doctorat. Per continuar en la carrera, el personal investigador ha d'aconseguir una beca com les Juan de la Cierva, Beatriu de Pinós o Marie Skłodowska-Curie (MSCA). Aquestes són les beques que va obtenir Rosa Fernández, investigadora principal a l'IBE, quan va decidir seguir amb la seva carrera investigadora després del doctorat.

Actualment, lidera el grup de Metazoa Phylogenomics de l'Institut, on gaudeix plantejant nous projectes i somiant en gran per explorar l'evolució dels animals. "Aquesta passió pura per investigar és el que més em motiva per venir cada dia i seguir fent el que faig", comenta.

Rosa Fernández, investigadora principal a l'IBE.

Quan li preguntem pels motius que la van portar a iniciar el postdoctorat, Rosa Fernández explica que, en el seu cas, va ser una qüestió de vocació i oportunitats.
"Jo estimava tant la carrera científica i volia tantíssim tenir el meu laboratori algun dia per continuar investigant les qüestions que m'interessaven, que no considerava cap altra opció; era una claredat absoluta."

Sobre la Gràfica de la Tisora, Rosa Fernández apunta al disseny de la carrera investigadora.
"Un dels problemes és que l'única sortida és acabar sent investigador/a principal. A més, hi ha poques beques i són molt competitives. Si no tens la sort que tot et vagi molt bé durant el doctorat i els primers postdoctorats, el teu currículum no serà competitiu i potser hauràs de plantejar-te altres opcions."

La sort torna a aparèixer quan parlem de la carrera investigadora amb l'Elena Bosch, investigadora principal i subdirectora de l'IBE, i professora del Departament de Medicina i Ciències de la Vida a la Universitat Pompeu Fabra (MELIS-UPF).

"Sempre dic que has de tenir molta sort amb el lloc on vas i amb la possibilitat de publicar els resultats que obtens. Pots anar a un centre molt bo, però a vegades el projecte no dona els resultats esperats. O potser sí, però un altre grup competitiu et passa al davant amb la publicació. Has de tenir sort i treballar molt dur durant molt de temps: tant en el doctorat com en el postdoctorat, i després tenir l’oportunitat de tornar."

Elena Bosch, subdirectora e investigadora principal a l'IBE.
 

Elena Bosch lidera el grup de Genètica Evolutiva de Poblacions de l'Institut, on gaudeix de "descobrir coses noves i tenir la llibertat d’estudiar el que ens interessa, dins d’uns límits, i que cada dia sigui diferent". Quan li preguntem sobre la seva decisió d'iniciar-se en l'etapa postdoctoral, la vocació torna a tenir un paper clau.

"En el meu cas, tenia claríssim que volia continuar la meva vida com a investigadora, així que vaig buscar un contracte postdoctoral i vaig tenir sort. Vaig trobar un contracte de postdoctorat per cinc anys, tot i que vaig poder tornar al cap de tres. Em va anar molt bé i en vaig quedar molt contenta. Però, és clar, això significava que, a una certa edat, me'n vaig anar a un altre país i em vaig separar de la meva família i amics. Cada 15 dies o tres setmanes ens trobàvem amb la meva parella a Leicester, Anglaterra, o a Barcelona."

En el seu cas, la mobilitat que requereix la carrera investigadora no va ser un impediment, però adverteix que podria ser-ho per a altres investigadores. També ho assenyala Rosa Fernández, que va viure quatre anys a Boston durant l'inici de la seva etapa postdoctoral.

"És un defecte que arrosseguem i que té molt a veure amb la Leaking Pipeline. Hi ha molta gent que, amb trenta-i-pocs anys, no vol marxar a l’estranger, haver d’arrelar-se de nou, deixar la seva família, la seva parella, els seus amics, etc. O potser vol tenir un fill l’any que ve, i no li ve de gust haver de marxar dos anys a un altre país", comenta Rosa Fernández, que també destaca que la feroç competència pot ser un altre factor determinant.

"Jo crec que un dels problemes és que hi ha una ultracompetitivitat i que aquest tipus de sistema només premia els perfils més "top". Crec que és una llàstima, perquè per ser científica o científic no cal ser un geni, però el sistema que tenim expulsa la majoria de la gent", adverteix Rosa Fernández, i conclou que "ens estem perdent un munt de talent pel camí."

A l'IBE creiem que la ciència ens necessita a totes. Segueix-nos a X, Bluesky o LinkedIn  per continuar explorant els engranatges de la carrera investigadora de la mà de les científiques de l'IBE. #TanquemLaTisora.