La migradora dels cards (Vanessa cardui) migra anualment, en diverses generacions successives, desenes de milers de quilòmetres. Recentment, científics del CSIC van descobrir que aquesta espècie podia creuar del Sàhara des d'Europa a la tardor, i tornar a finals d'hivern, però no se sabien els llocs on passa els mesos d'hivern a l'Àfrica sub-Sahariana.

Un grup de papallones carderes obren les seves ales per escalfar-se amb el sol. Autor: Gerard Talavera

Ara, una investigació liderada per Gerard Talavera, investigador de l'Institut Botànic de Barcelona (IBB), centre mixt del CSIC i de l'Ajuntament de Barcelona, ​​i  Roger Vila, investigador de l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE), centre mixt del CSIC i de la Universitat Pompeu Fabra, ha aconseguit identificar aquests llocs i resoldre la ruta migratòria completa de la papallona. Després d'anys d'exploració i treball de camp a l'Àfrica subsahariana, els científics han aconseguit identificar llocs a Kenya, Uganda, Camerun, Benin, Ghana, Costa d'Ivori, Senegal, Illes Canàries i Etiòpia, on Vanessa cardui pot criar des de l'octubre fins al febrer.

Al treball, que es publica a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS)   i es destaca a la portada, ha estat liderat per investigadors de l'Institut Botànic de Barcelona (IBB, CSIC-Ajuntament de Barcelona) i de l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE, UPF-CSIC), amb la participació d’un consorci internacional amb investigadors de fins a 17 institucions més.

 “La clau ha estat investigar quins són els requeriments ecològics d'aquesta espècie per poder-se reproduir a l'Àfrica, que són diferents dels d'Europa. Mitjançant mètodes de modelització ecològica amb dades de 1268 punts de cria de 35 països, vam poder fer prediccions mensuals de les possibles àrees africanes on es podrien reproduir durant l'hivern europeu”, explica Gerard Talavera.

Per comprovar les prediccions obtingudes amb els mètodes de modelització, els científics van fer múltiples expedicions i van establir una xarxa de monitoratge continuada de dos anys amb col·laboradors locals, la primera xarxa de monitorarge a gran escala d'un insecte a l'Àfrica. Les observacions de camp van permetre documentar fins a 280 nous llocs de cria desconeguts fins ara a l'Àfrica, així com identificar les espècies de plantes nutrícies que les erugues d'aquesta papallona necessiten per desenvolupar-se.

“Des que el 2016 vam descobrir que aquestes papallones migraven regularment a través del Sàhara, ha crescut l'interès per entendre com completa el seu cicle a l'Àfrica, i ara sabem del cert que la seva migració s'estén fins als 15,000 km, sent la ruta migratòria més llarga coneguda en papallones”, explica Roger Vila, coautor principal del treball.

Els autors destaquen el paper de les precipitacions en les dinàmiques migratòries durant la part del cicle anual que transcorre al continent africà. “Un cop colonitzen Àfrica sub-Sahariana, les diferents generacions migren seguint el creixement de nova vegetació produït per les pluges. Mentre que la vegetació els permet reproduir-se de setembre a novembre a zones del Sahel i de l'extrem nord de la Sabana, aquestes regions esdevenen seques fins a la propera estació de pluges, gairebé un any més tard, així que progressivament es desplacen més al sud a zones més humides i regions de muntanya entre desembre i febrer”, comenta Gerard Talavera.

Conèixer els cicles migratoris dels insectes és de gran importància ecològica

De moment, el fenomen migratori en insectes és molt poc conegut, en gran part a causa de la dificultat tècnica de rastrejar els moviments d'organismes tan petits. Tot i això, l'estudi de la migradora dels cards exemplifica que les regions per les quals alguns insectes migren regularment poden arribar a ser molt àmplies, incloent-hi diversos continents.

Les implicacions ecològiques d'aquests moviments a gran escala són molt rellevants, però requereixen ser estudiats en profunditat. El mètode desenvolupat en aquest estudi demostra que es poden fer prediccions fiables sobre els hàbitats temporals que les espècies migratòries necessiten, fet que pot ajudar els esforços de conservació i els estudis sobre els canvis d'hàbitat deguts a factors com el canvi climàtic.

Aquest estudi, finançat per National Geographic, i també amb participació de la Fundació Barcelona Zoo, la British Ecological Society, el CSIC, el Ministeri de Ciència i Innovació, i el Govern del Canadà, ressalta la importància de dur a terme monitoratges de biodiversitat a llarg termini, així com la necessitat de fer treball de camp per generar dades que permetin fer prediccions fiables en ecologia.

Article de referència:

Talavera G, García-Berro A, Talla VNK, Ng'iru I, Bahleman F, Kébé K, Nzala KM, Plasencia D, Marafi MAJ, Kassie A, Goudégnon E, Kiki M, Benyamini D, Reich MS, López-Mañas R, Benetello F, Collins SC, Bataille SPC, Pierce NE, Martins DJ, Suchan T, Menchetti M, Vila R (2023). The Afrotropical breeding grounds of the Palearctic-African migratory painted lady butterflies (Vanessa cardui). Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS) 120 (16) e2218280120, https://www.pnas.org/doi/10.1073/pnas.2218280120