La ciència està plena de SHEroes que amb la seva passió, treball i creativitat han inspirat la biologia evolutiva d'avui.

Com a part del nostre compromís amb la societat, l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE, CSIC-UPF) vol donar crèdit i visibilitat als assoliments de les científiques en evolució.

Amb aquest objectiu, llancem la campanya #WhoisyourSHEro per a compartir històries de dones que han tingut un impacte en la carrera científica dels / les nostres investigadors/es a través de les xarxes socials i la web.

La campanya continua avançant a mesura que més i més dones en evolució inspiren a la comunitat IBE.

Pots unir-te a la conversa a través de les xarxes socials amb l'etiqueta #WhoisyourSHEro.

 

Amb la col·laboració de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia – Ministeri de Ciència i Innovació.

 

Vés enrere "ADN antic: una finestra al nostre passat"; Un documental de l'IBE sobre evolució humana a través de l'ADN antic

"ADN antic: una finestra al nostre passat"; Un documental de l'IBE sobre evolució humana a través de l'ADN antic

L'Institut de Biologia Evolutiva (IBE) llança avui el documental il·lustrat "ADN antic: una finestra al nostre passat", sobre les aportacions més importants del centre a la investigació de la història evolutiva dels humans dels darrers anys.

 

L'audiovisual, que ha estat il·lustrat per Laura Fraile, explica entre altres coses com s'ha descobert que els humans moderns van conviure i es van barrejar amb altres poblacions arcaiques extintes – com els neandertals i els denissovans – a través de l'anàlisi d'ADN antic.

 

El llançament del documental coincideix amb un moment únic per a la biologia evolutiva, ja que recentment l'expert mundial en paleogenòmica Svante Pääbo ha rebut el Nobel de Medicina pels seus descobriments sobre els genomes dels homínids extints i l'evolució humana.

18.10.2022

L'Institut de Biologia Evolutiva (IBE), un centre mixt del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF), presenta avui el documental il·lustrat "ADN antic: una finestra al nostre passat" a través del seu canal de YouTube. La peça aborda algunes de les troballes més importants sobre la història evolutiva dels humans que s'han fet a través de l'ADN antic en els darrers anys, i en què el personal investigador de l'IBE ha participat.

El documental aborda algunes de les troballes més importants sobre la història evolutiva dels humans que s'han fet a través de l'ADN antic en els darrers anys, i en què el personal investigador de l'IBE ha participat.

El documental ha estat il·lustrat i narrat per l'artista i biòloga Laura Fraile i ha comptat amb la supervisió del personal investigador i de la unitat de comunicació i divulgació de l'IBE. Per a la proposta s'ha escollit un format innovador, com és la il·lustració a temps real enregistrada en vídeo, inspirant-se en les sessions transmeses per internet (en streaming) dels nous creadors de continguts en plataformes digitals. La figura central del documental és una reinterpretació de “El petó” de l'artista Gustav Klimt, aquesta vegada protagonitzat per una trobada entre un neandertal i un humà modern.

La peça audiovisual arriba a més en un moment molt important per a la biologia evolutiva, coincidint amb la nominació al premi Nobel de Medicina a Svante Pääbo - justament pels seus descobriments sobre els genomes dels homínids extints i l'evolució humana.

El personal de l'IBE ha participat en moltes d'aquestes troballes a través de diverses disciplines molt joves i encara àmpliament desconegudes: la paleogenòmica, la paleoproteòmica i la intel·ligència artificial. Mentre que la paleogenòmica consisteix en la recuperació i l'anàlisi de l'ADN que trobem als fòssils, la paleoproteòmica és una tècnica basada en l'extracció de proteïnes del material fossilitzat (que es conserven molt més que l'ADN en el temps, encara que aporten molta menys informació). Per la seva banda, la intel·ligència artificial simula com funcionen les neurones al nostre cervell per generar computacionalment un “teixit neuronal” que permeti fer prediccions amb dades. Aquesta tècnica es pot utilitzar per contrastar els possibles recorreguts que ha traçat la història de la humanitat a partir de la variació genètica present a les poblacions actuals.

La figura central del documental és una reinterpretació de “El petó” de l'artista Gustav Klimt, aquesta vegada protagonitzat per una trobada entre un individu neandertal i un humà modern.

A través d'aquest documental, l'IBE persegueix compartir amb una audiència àmplia i diversa com funcionen aquestes tècniques i quines són les troballes científiques que ens han permès assolir avui dia. Entre d'altres, que els humans moderns es van creuar en el passat amb altres poblacions arcaiques - com els neandertals i els denissovans -, deixant una empremta als nostres gens.

L' IBE consta d'un dels pocs laboratoris especialitzats en anàlisi de genomes antics d'Europa, i en qualitat d'agents clau en l'àmbit de la paleogenòmica, ha participat en diverses investigacions d'alt impacte per a la reconstrucció de la història evolutiva dels sàpiens.

Alguns exemples són la participació dels investigadors de l'IBE Carles Lalueza-Fox i Tomàs Marquès-Bonet al projecte de seqüenciació del genoma neandertal, els resultats del qual es van publicar el 2010 a la revista Science. Lalueza-Fox , actualment director del Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB), va col·laborar amb l'equip de Svante Pääbo, de l'Institut Max Planck, i Antonio Rosas, del Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN-CSIC), a la seqüència de neandertal trobat a la cova del Sidrón, a Astúries.

L' IBE consta d'un dels pocs laboratoris especialitzats en anàlisi de genomes antics d'Europa, i en qualitat d'agent clau en l'àmbit de la paleogenòmica, ha participat en diverses investigacions d'alt impacte per a la reconstrucció de la història evolutiva dels sàpiens.

També el 2010 Marquès-Bonet va participar amb Pääbo i els seus col·laboradors en el descobriment d'una nova població arcaica, els denissovans, a través de l'ADN d'un fragment de l'os d'un dit petit trobat a la cova de Denísova, al sud de Sibèria. Publicat a Nature, es tractava del primer descobriment d'una població extinta a partir únicament d'informació genètica. Més recentment, el 2019, Marquès-Bonet va participar en la reconstrucció de l'aspecte dels extints denissovans a través de l'anàlisi de l'ADN del dit petit, i també en l'anàlisi paleoproteòmica de l'extint simi gegant Gigantopithecus blacki.

Els investigadors Oscar Lao i Jaume Bertranpetit de l'IBE també han participat en la reconstrucció i l'estudi de l'evolució humana, mitjançant l'ús de tècniques d'intel·ligència artificial d'última generació. Gràcies a l'ús del deep learning, el 2019 l'equip va aconseguir anticipar que hi podria haver una tercera població arcaica extinta - híbrida de neandertals i denissovans - que es va reproduir amb l'humà modern al sud d'Àsia fa desenes de milers d'anys.

El recentment estrenat documental ja es pot veure en obert a través del canal de YouTube de l'IBE en castellà, català i anglès. El projecte ha comptat amb la col·laboració de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia - Ministeri de Ciència i Innovació.