L’aigua de mar, rica en esperma de meduses i ctenòfors
La ciència està plena de SHEroes que amb la seva passió, treball i creativitat han inspirat la biologia evolutiva d'avui.
Com a part del nostre compromís amb la societat, l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE, CSIC-UPF) vol donar crèdit i visibilitat als assoliments de les científiques en evolució.
Amb aquest objectiu, llancem la campanya #WhoisyourSHEro per a compartir històries de dones que han tingut un impacte en la carrera científica dels / les nostres investigadors/es a través de les xarxes socials i la web.
La campanya continua avançant a mesura que més i més dones en evolució inspiren a la comunitat IBE.
Pots unir-te a la conversa a través de les xarxes socials amb l'etiqueta #WhoisyourSHEro.
L’aigua de mar, rica en esperma de meduses i ctenòfors
És una de les troballes més sorprenents d’un estudi liderat per investigadors de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE) i l’Institut de Ciències del Mar (ICM). Les gàmetes podrien tenir un paper ecològic rellevant com a font de nutrients per a microorganismes marins i el zooplàncton, i, per tant, en el cicle del carboni. L’estudi, en què s’ha identificat un nou grup d’animals, confirma que almenys un 85% de la biodiversitat animal és, per ara, desconeguda.
Com cada estiu, és molt probable que ens capbussem al mar i, accidentalment, en fem una glopada. A més d’aigua, gola avall aniran compostos químics com els clorurs de sodi i de magnesi, i centenars de microorganismes, la majoria dels quals són, per ara, desconeguts. Un estudi liderat per investigadors de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE) ―un centre mixt del CSIC i la Universitat Pompeu Fabra (UPF)― i de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) ha descobert que, a més, amb cada glop d’aigua de mar podríem estar engolint una gran quantitat d’esperma de cnidaris (meduses) i de ctenòfors ―uns animals molt semblants a les meduses. També han identificat un nou grup d’urocordats, uns animals que normalment estan fixats al fons marí i que acostumen a confondre’s amb les anemones. Els resultats s’han publicat a la revista Scientific Reports.
La recerca s’emmarca dins del projecte europeu BioMarKs, que té la finalitat d’estudiar la diversitat dels organismes unicel·lulars eucariotes ―és a dir, organismes cel·lulars amb el nucli diferenciat. En el marc del projecte, s’han mostrejat columnes d’aigua i sediments d’ambients amb oxigen i sense oxigen, en sis punts de mostreig repartits per la costa europea: Oslo (Noruega), Roscoff (França), Gijón i Blanes (Espanya), Nàpols (Itàlia) i Varna (Bulgària). Les mostres van filtrar-se amb l’objectiu de separar els microorganismes en funció de la mida; a continuació, se’n va extreure el material genètic, que va seqüenciar-se.
En totes les mostres van trobar-se grans quantitats del gen 18S, omnipresent en les cèl·lules eucariotes i que normalment s’utilitza per identificar-les, com si fos un codi de barres. En estudiar el material genètic, es va observar que una gran part del gen 18S pertanyia a organismes no identificats. Es tractaria d’acoelmorfs, platelmints, quetògnats i nematodes. Per una altra banda, es va identificar un nou grup d’urocordats.
La troballa confirma el que ja han apuntat molts estudis: tot i haver-hi més d’1,5 milions d’espècies animals descrites, es calcula que n’hi ha com, a mínim, 8,5 milions més sense identificar. Així doncs, es desconeix la major part de la diversitat animal, que, fonamentalment, seria d’animals microscòpics ―animals de menys de 2mm3, coneguts amb el nom de micrometazous. «Els resultats posen de manifest que els biòlegs encara tenim molta feina a fer per entendre la diversitat animal marina», afirma Iñaki Ruiz-Trillo, professor d’investigació ICREA a l’IBE i miembre, també, de la Facultat de Biologia i de l’Institut d’Investigació de la a Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (UB).
L’esperma, font d’aliment
Els investigadors van observar, a més, un elevat percentatge de material genètic en la fracció filtrada més petita. Segons els investigadors, tenint en compte que algunes gàmetes animals són molt petites, el més probable és que el material genètic procedeixi de l’esperma d’alguns metazous amb fecundació externa, sobretot ctenòfors i cnidaris. La proporció del material genètic de l’esperma és especialment abundant (un 33%) en les mostres amb absència d’oxigen.
Atesa la seva abundància, els científics apunten que l’esperma podria tenir un paper rellevant com a font d’aliment per a microorganismes i zooplàncton, i que, per tant, tindria un impacte notable en les xarxes tròfiques marines, que fins avui havia passat desapercebut. «Els ecòlegs hem de plantejar-nos seriosament el paper que juga l’esperma com a font de nutrients a la xarxa tròfica, especialment en períodes de fresa, en els quals les gàmetes són alliberades al medi en quantitats ingents», explica Javier del Campo, investigador de l’ICM-CSIC.
ARTICLE: López-Escardó, D.; Paps, J.; de Vargas, C.; Massana, R.; Ruiz-Trillo, I. & del Campo, J. Metabarcoding analysis on European coastal samples reveals new molecular metazoan diversity Scientific Reports (2018) 8:9106 DOI:10.1038/s41598-018-27509-8