L’Institut de Biologia Evolutiva (IBE), un centre mixt del CSIC i la Universitat Pompeu Fabra (UPF), coordinarà un projecte pioner per avaluar l’estat dels amfibis a Catalunya i proposar mesures per millorar-ne la conservació. Es tracta d’un estudi interdisciplinari impulsat i finançat per la Fundació Barcelona Zoo en el que, a més de l’ IBE, hi participen el Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB), el Museu de Ciències Naturals de Granollers (MCNG), l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio-UB), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat Pompeu Fabra (UPF), el Centre de Recerca i Educació Ambiental de Calafell (CREAC) i el Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans (GEPEC-EdC).

L’equip, coordinat per Salvador Carranza, director de l’IBE, farà un diagnòstic integral de la situació dels amfibis a Catalunya i proposarà mesures innovadores per millorar-ne la conservació. S'espera que el projecte tingui un alt impacte tant a nivell tecnològic com en la conservació de la biodiversitat.

Tritó pirinenc. Crèdit a Bernat Burriel.

“Aquest projecte suposa un enfoc integrador centrat en millorar la nostra comprensió de la diversitat d'amfibis a Catalunya mentre desenvolupem eines pràctiques innovadores per a la seva conservació i gestió. Mitjançant un treball interdisciplinari, aprofundirem en diversos aspectes de la biodiversitat d'amfibis, des de la seva diversitat genòmica fins a les seves interaccions ecològiques, context històric i amenaces potencials” comenta Carranza, l’investigador principal del laboratori de Sistemàtica, biogeografia i evolució dels rèptils i amfibis a l’ IBE.

Els amfibis, un grup en perill d’extinció a Catalunya i tot el món

A nivell mundial, segons dades de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), s'estima que més del 40% de les espècies d'amfibis es troben en perill d'extinció, essent un dels grups més amenaçats de tota la biodiversitat del planeta.

Reineta. Credit to Bernat Burriel.

La disminució de les poblacions d'amfibis no només té implicacions ecològiques, sinó també repercussions en la salut humana. Això es dóna perquè moltes d’aquestes espècies són indicadors primerencs de canvis als ecosistemes i la seva desaparició pot tenir efectes negatius en l'estabilitat del medi natural i en la qualitat de l’aigua.

A Catalunya, la situació dels amfibis no és diferent. Encara que compta amb una gran diversitat d'espècies, moltes es troben en una situació preocupant. La pèrdua i la fragmentació de l'hàbitat natural, la contaminació de les aigües, les malalties, la introducció d'espècies exòtiques i el canvi climàtic són algunes de les amenaces que han portat a un declivi significatiu a les poblacions d'amfibis al territori català. D’aquí, la importància de tenir coneixement sobre aquests processos i desenvolupar estratègies efectives de conservació per revertir-ne la tendència i garantir la supervivència d'aquestes espècies en perill.

La Fundació Barcelona Zoo impulsa la conservació d’amfibis a Catalunya

La Fundació Barcelona Zoo impulsa aquest treball interdisciplinari davant la necessitat de tenir un diagnòstic integral de la situació dels amfibis, les seves amenaces i la comprensió dels factors que influeixen en la seva supervivència i reproducció. Així mateix, es busca proposar mesures concretes i efectives per millorar la situació d'aquestes espècies i garantir-ne la conservació a llarg termini.

Salamandra. Crèdit a Bernat Burriel.

“Des de la Fundació Barcelona Zoo, fa anys que estem compromesos amb la conservació dels amfibis. El projecte de reintroducció del tritó del Montseny, segurament l’amfibi més amenaçat d’Europa, o el treball de recuperació de les poblacions de ferrerets, a la Serra de Tramuntana de Mallorca, en són un clar exemple. Malauradament, les poblacions de granotes i gripaus, salamandres i tritons són molt vulnerables a les amenaces vinculades al canvi climàtic i a les activitats humanes, i per tant la supervivència d’aquestes especies està íntimament lligada a la conservació dels medi aquàtic i de les masses forestals que els envolten. Nosaltres formem part de la biodiversitat i, per tant, el nostre benestar està fortament relacionat amb la salut ambiental i natural del planeta” comenta Antoni Alarcon, director del Zoo de Barcelona, que afegeix que l’estudi “té un enfoc multidisciplinari per tal de poder abordar de manera integral els desafiaments a què ens enfrontem en relació al futur dels amfibis”.

Un equip interdisciplinari per a la conservació d’espècies d’amfibis

En total hi participaran 15 investigadores i investigadors de diferents àrees del coneixement, entre els quals es troben Albert Montori (CREAC), Fèlix Amat (MCNG), Daniel Fernàndez (CREAC) i Cinta Golorons (GEPEC-EdC), experts en ecologia i biogeografia dels amfibis de Catalunya; Cesc Murria (IRBio-UB) i Javier del Campo (IBE), experts en ADN ambiental; Bernat Burriel (MCNB), Maria Estarellas (IBE) i Anna Soler (UAB), experts en Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG), genètica i genòmica; i els veterinaris del WildCoM (UAB) Oscar Cabezón, Ignasi Marco, Johan Espunyes i Maria Puig, experts en l’estudi de la salut de les poblacions d’animals salvatges.

A més, està previst que la producció de dades genòmiques es duguin a terme al Servei de Genòmica de l’IBE, dirigit per Viviana Pagone.

“Aquest projecte inclou diverses àrees del coneixement com ara la biologia d’amfibis, sistemàtica, biogeografia, ecologia, evolució, malalties i conservació. Per això necessitem un equip multicèntric que pugui abordar de manera integral els desafiaments que els amfibis enfronten a Catalunya”, conclou Carranza.