Les platges constitueixen una zona de transició entre hàbitats, on coincideixen diversos sistemes biològics confrontants. A aquests límits entre hàbitats, com són les costes o les maresmes, se'ls denomina ecotons. Aquestes zones de canvi són usualment inestables i molt dinàmiques, el que converteix aquestes fronteres en llocs on només les espècies ben adaptades al canvi poden persistir.

Un dels accidents més impredictibles i inestables de la costa el proporcionen les basses costaneres supralitorals. Aquestes petites basses es troben en les costes rocoses i estan plenes d'aigua de pluja i esquitxades d'aigua de mar, i en elles és fàcil trobar algues i deixalles que arriben durant les tempestes i marees. Sota aquestes condicions tan variables, es considera que només algunes espècies amb gran capacitat de dispersió (és a dir, per canviar d'hàbitat) poden ocupar-les.

Els estudis realitzats fins a la data havien trobat una baixa diversitat d'espècies capaces d'habitar aquests sistemes efímers, principalment fongs, algues i alguns insectes com alguns escarabats aquàtics del gènere Ochthebius. No obstant això, el difícil accés a aquests ecosistemes juntament amb la seva inestabilitat al llarg de el temps, han dificultat l'estudi sistemàtic de totes les espècies que hi viuen.

Ara un equip de l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE), un centre mixt del CSIC i de la UPF, liderat per l'investigador principal Ignacio Ribera, en col·laboració amb la Universitat de Múrcia, ha estudiat aquests ecosistemes al llarg de tres anys en múltiples costes del paleàrtic occidental i la Macaronèsia (sobretot a la costa mediterrània, Marroc, les Illes Canàries i Cap Verd) i ha identificat quatre espècies d'escarabats aquàtics desconeguts fins ara que habiten aquests ecosistemes excepcionals.

L'equip d'investigació ha emprat dades moleculars per confirmar l'existència de les noves espècies, que a més eren morfològicament diferents. "Al llarg d'aquest estudi hem constatat que hi pot haver centenars d'escarabats aquàtics de les espècies més comunes en una bassa de 20 cm de diàmetre, però només una petita proporció pertanyen a les noves espècies descobertes, menor a l'1% en alguns casos" , comenta Adrián Villastrigo, primer autor de l'estudi i recentment doctorat de l'IBE.

La investigació també destaca que podria haver-hi diverses espècies críptiques (indistingibles a nivell morfològic) encara per descriure en aquests hàbitats. "Aquests escarabats són un exemple de com de vegades zones ben estudiades, com són les costes de la península ibèrica, poden amagar una major diversitat de la que es pensava, i amb això, revelar informació sobre hàbitats que són sovint ignorats", afegeix Villastrigo.

"En l'estudi hem observat que les basses costaneres són l'hàbitat de diverses espècies, fins i tot en ciutats amb alts nivells de contaminació. En el futur, estudiarem quin paper poden tenir aquestes basses i les espècies que les habiten en els ecosistemes de costa", conclou Villastrigo.

Article referenciat: A. Villastrigo et. al. The neglected diversity of the Ochthebius fauna from Atlantic and Western Mediterranean coastal rockpools (Coleoptera, Hydraenidae); Organisms Diversity & Evolution, 20, 785-801 (2020). DOI: https://doi.org/10.1007/s13127-020-00463-y

Sobre Ignacio Ribera

Ignacio Ribera, que va morir el 15 d'abril de l'any 2020, ha liderat aquesta investigació publicada a Organisms Diversity & Evolution. L'enfocament multidisciplinari, un dels principals senyals d'identitat de la seva carrera científica, és present en aquest treball, on es combinen dades morfològiques, moleculars i ecològiques per a comprendre la biodiversitat existent en les basses costaneres supralitorals. A banda de la descripció d'aquestes 4 noves espècies, Ignacio Ribera ha descrit més d'un centenar d'espècies noves per a la ciència.

Ignacio Ribera ha estat un destacat especialista en l'estudi dels escarabats que habiten els ecosistemes aquàtics i les coves. En aquests grups, Ribera no només ha realitzat estudis taxonòmics molt importants, sinó que també ha abordat altres qüestions científicament rellevants, especialment des del punt de vista de la biologia evolutiva. Per tant, va dedicar gran part de la seva investigació a la filogènia i la biogeografia d'aquests grups. En el cas dels coleòpters aquàtics, estava particularment interessat en l'efecte de les restriccions d'hàbitat en la seva ecologia i conservació. Pel que fa als escarabats de cova, va treballar intensament en el problema de la convergència evolutiva, tant morfològica com fisiològicament.