Genomes antics revelen detalls dels rituals de sacrificis humans maies
Pablo Librado, investigador principal de l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE), participa en l'estudi que revela nous coneixements sobre els rituals funeraris a l'antiga ciutat maia de Chichén Itzá.
Els resultats s'obtenen mitjançant l'anàlisi de l'ADN antic de 64 individus, que probablement van ser sacrificats durant un període de 500 anys.
Les troballes, publicades a Nature, indiquen que molts dels individus trobats en una càmera d'emmagatzematge subterrània eren individus masculins estretament emparentats. La investigació també demostra la continuïtat genètica a la regió maia fins als nostres dies.
L'antiga ciutat de Chichén Itzá a Yucatán, Mèxic, es va convertir en un assentament maia dominant durant el període Clàssic Terminal (800-1000 dC). L'evidència de sacrificis rituals és abundant a tot el lloc, inclòs el Cenote Sagrat, un gran embornal que conté les restes de més de 200 persones.
Tot i això, els detalls sobre les pràctiques cerimonials continuen sense estar clars. Ara, un estudi internacional publicat a Nature ha descobert una pràctica de sacrifici ritual de nens centrada exclusivament en individus masculins i parents propers, inclosos dos parells de bessons idèntics. Una comparació més profunda de les poblacions maies amb les poblacions actuals revela l’impacte genètic de les epidèmies de l’era colonial.
L'equip internacional dels Instituts Max Planck d'Antropologia Evolutiva, l'Escola Nacional d'Antropologia i Història (ENAH), l'Institut Nacional d´Antropologia i Història (INAH) i la Universitat de Harvard, amb la participació de Pablo Librado, Investigador Principal de l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE: CSIC-UPF), va dur a terme una investigació genètica en profunditat de les restes de 64 nens enterrats ritualment al xultun de Chichén Itzá.
La paleogenòmica llança nova llum sobre els sacrificis rituals maies
El 1967, prop del Cenote Sagrat de Chichén Itzá, a Yucatán, Mèxic, es va descobrir un xultun (una cisterna subterrània o cambra d'emmagatzematge d'aigua) que contenia més de 100 individus joves.
Chichén Itzá és conegut per la seva àmplia evidència de matances rituals, que inclouen tant les restes físiques d'individus sacrificats com a representacions en art monumental. Tot i la seva notorietat, el paper i el context de la matança ritual al lloc encara són poc coneguts i molts secrets romanien ocults entre les restes.
Gràcies a modernes tècniques de paleogenòmica, que han revolucionat el camp de la paleoantropologia a la darrera dècada, aquest estudi va poder recuperar i analitzar l'ADN antic de 64 d'aquests individus. La datació indica que el xultun va estar en ús entre principis del segle VII dC. i mitjans del segle XII dC.
"Rodrigo Barquera i els seus col·legues de l'Institut Max Planck van fer un treball fantàstic en recuperar genomes antics de Mèxic, una regió tropical", afirma Pablo Librado, investigador principal de l'IBE i coautor de l'estudi.
Descobertes noves dades clau sobre els sacrificis rituals maies
Encara que el xultun es va utilitzar amb fins mortuoris durant més de 500 anys, la majoria dels nens van ser enterrats durant el període de 200 anys d'apogeu polític de Chichén Itzá, entre el 800 i el 1000 dC.
Les anàlisis genètiques revelen que els 64 individus eren de gènere masculí, i al voltant del 25% estaven estretament emparentats, inclosos dos parells de bessons. Per contra, al Cenote Sagrat s'han trobat dones adultes joves i nens. S'ha especulat que el sacrifici ritual de nens és una ofrena als déus per millorar el rendiment de les collites i les precipitacions, assenyalen els autors, i el sacrifici de bessons s'ha associat amb la mitologia maia.
L'estudi també revela que molts dels nens procedien de poblacions maies locals, i una quarta part estaven estretament emparentats amb almenys un altre nen del xultun. Aquests joves parents havien consumit dietes similars, cosa que suggereix que van ser criats a la mateixa llar.
Genomes antics revelen el llegat genètic de les epidèmies colonials
A més de revelar la identitat dels individus trobats al xultun, la comparació genètica amb els actuals habitants de la regió revela una continuïtat genètica. Aquesta troballa suggereix que els individus sacrificats eren de comunitats maies properes.
"Quan vaig completar aquesta anàlisi, em va sorprendre que les antigues comunitats maies no s'extingissin genèticament, sinó que sobrevisquessin entre nosaltres havent adoptat una cultura diferent". Així ho afirma Pablo Librado, investigador principal de l'IBE i coautor de l'estudi.
Els autors també identifiquen variacions en seqüències genètiques a la població actual associades amb la immunitat que podrien indicar una adaptació a causa de malalties infeccioses, com Salmonella enterica. Aquest patogen va arribar a la regió durant el període colonial del segle XVI i recentment ha estat identificat com a causa d'una de les epidèmies més greus del període.
Tot plegat, les troballes d'aquest estudi impliquen una preferència pel sacrifici de nens de gènere masculí en el context del xultun, a més de proporcionar informació sobre la història genètica de les persones en aquesta regió.
Article referenciat
Barquera, R., Del Castillo-Chávez, O., Nägele, K. et al. Ancient genomes reveal insights into ritual life at Chichén Itzá. Nature (2024). https://doi.org/10.1038/s41586-024-07509-7