Investigadors de l'IBE reben el premi Prismas de divulgació
El reportatge "Desextinció: reviure una espècie" emès en l'espai Quèquicom i encapçalat per investigadors de l'IBE, rep el premi Prismas com a millor reportatge de vídeo.
El 29 de setembre, per unanimitat, el jurat del premi Prismas a la Divulgación 2019, un dels més reconeguts a Espanya atorgat per una institució pública, guardonava el reportatge "Desextinció: reviure una espècie", que va ser emès el 19 de desembre de 2018 en el programa Quèquicom de la televisió catalana. El Jurat ha destacat el rigor científic, creativitat, claredat i senzillesa per a presentar un tema complex i fer-lo assequible a la societat, incorporant una diversitat de veus i localitzacions, acostant un context històric i unes explicacions innovadores que aconsegueixen comunicar un tema de genètica avançada al gran públic.
Aquest capítol plantejava un repte a l'equip de l'Institut de Biologia Evolutiva (un centre mixt CSIC-UPF) encapçalat per Carles Lalueza Fox: recuperar la cotorra de Carolina a partir d'un exemplar dissecat localitzat pel biòleg, redactor del programa i doctorant de l'IBE, Pere Renom. El repte inicial va ser acceptat i ja han desxifrat el 95% de l'ADN d'aquesta espècie. El moa de Nova Zelanda, el colom migrant dels EUA, i ara, la cotorra de Carolina, són les tres únics ocells extingits dels quals s'ha seqüenciat l'ADN. Una aportació rellevant en l'àmbit de la biologia evolutiva.
En el reportatge es desperta la curiositat cap a la clonació y el mètode d'edició genètica CRISPR fent-ho, segons el jurat, "amb explicacions innovadores que aconsegueixen fer arribar un tema de genètica avançada el gran públic"
Només hi ha deu laboratoris en el món especialitzats en ADN antic. El que dirigeix Carles Lalueza Fox en l'Institut de Biologia Evolutiva és un. El repte inicial de desextingir una espècie va ser reprès per l'equip de Carles Lalueza Fox que ja ha desxifrat el 95% de l'ADN de la cotorra de Carolina a partir d'un exemplar localitzat per Pere Renom a Espinelves (Osona).
"El que en televisió es resumeix en 30 ', és en realitat una aventura científica de dos anys, amb imprevistos i sorpreses"
En el reportatge, seguint el procés de recerca, es desperta la curiositat cacap a la clonació i el mètode d'edició genètica CRISPR fent-ho, segons el jurat, "amb explicacions innovadores que aconsegueixen fer arribar un tema de genètica avançada al gran públic". Aquest és un exemple de sinergia entre el programa de divulgació científica de la Televisió de Catalunya i un centre de recerca català. "El que en televisió es resumeix en 30 ', és en realitat una aventura científica de dos anys, amb imprevistos i sorpreses", comenta Renom. El resultat és una història completament original de la qual es desprenen el reportatge i un article científic enviat a la revista Current Biology.
Els Premis Prismas a la Divulgació, que aquest any ja arriben a la seva 32a edició, són una iniciativa dels Museus Científics De la Corunya que posen en valor la difusió de la cultura científica i donen suport a tots els professionals que treballen en aquest camp.
Des del 2006, Quèquicom està dirigit i presentat per Jaume Vilalta, professor del Departament de Comunicació de la UPF. El programa Quèquicom ha rebut nombrosos guardons: el premi Böheringer de Periodisme en Medicina 2008 i 2009, per dos reportatges sobre la donació del cordó umbilical i el tractament de la leucèmia, d'una banda, i la lluita de Pasqual Maragall contra l'Alzheimer, per un altre; Placa Narcís Monturiol 2009 al mèrit científic i tecnològic que lliura la Generalitat de Catalunya; el premi Ciència en Acció de Divulgació Científica 2010 o el premi Zàping 2010, atorgat pels Teleespectadors Associats de Catalunya.