Vés enrere L'ADN antic il·lumina la història del poblament precolombí del Carib

L'ADN antic il·lumina la història del poblament precolombí del Carib

Un nou estudi dirigit per investigadors del Carib, Europa i Amèrica del Nord revela que el Carib va ser colonitzat per diverses dispersions successives que es van originar en el continent americà.

Utilitzant ADN antic de més de 93 illencs del Carib, l'equip internacional amb participació de l'IBE ha descobert que la regió va ser colonitzada i reassentada almenys tres vegades des de diferents parts del continent americà.

Publicada a Science, la recerca apunta al fet que, malgrat les múltiples migracions i connexions dels grups establerts i reassentats, va haver-hi poc mestissatge entre els primers pobladors de les illes del Carib.

04.06.2020

El Carib va ser una de les últimes regions de les Amèriques a ser colonitzades per humans fa milers d'anys. Ara, un nou estudi publicat en la revista Science llança nova llum sobre la colonització inicial de les illes del Carib.

Utilitzant ADN antic, l'equip internacional de recerca amb participació de l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE), un centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF), va trobar evidència d'almenys tres esdeveniments que van desembocar en el poblament humà de la regió.

"Les noves dades ens donen una visió fascinant de la història de les migracions primerenques al Carib i connecten a la regió amb la resta de les Amèriques", diu Hannes Schroeder, professor associat del Globe Institute, Universitat de Copenhaguen, i co-responsable de l'estudi. "Els resultats de les anàlisis d'ADN llancen llum als descobriments arqueològics i ens permeten examinar amb detall com el Carib va ser colonitzat per primera vegada".

La recerca de l'equip internacional mostra una connexió entre les Amèriques continentals i les illes, i els diversos grups establerts i reassentats al Carib en diverses ocasions.

 

 

 

Més genomes, més detalls

Els investigadors van analitzar els genomes de 93 antics illencs del Carib que van viure fa entre 3200 i 400 anys, extrets de fragments d'os excavats en 16 llocs arqueològics diferents en tot el Carib.

A causa del clima càlid de la regió, l'ADN de les mostres no estava molt ben conservat. No obstant això, en utilitzar tècniques d'enriquiment específic, va ser possible extreure suficient informació genòmica de les restes humanes.

"Els nous mètodes i tecnologia d'anàlisi genòmica ens van permetre analitzar un número major en gairebé dos ordres de magnitud de seqüències genòmiques antigues del Carib", diu Johannes Krause, director de l'Institut Max Planck de la Ciència de la Història Humana en Jena, Alemanya, i co-responsable de l'estudi. "Amb tots aquests resultats, hem pogut dibuixar una imatge molt detallada de la història de les migracions primerenques del Carib".

Els resultats indiquen que va haver-hi almenys tres moviments poblacionals diferents a la regió. L'equip de recerca va trobar evidència de dues dispersions més primerenques al Carib occidental, una de les quals sembla estar relacionada amb poblacions d'Amèrica del Nord. La tercera i més recent "onada" es va originar a Amèrica del Sud.

Connexions a través del mar Carib

Tot i que encara no és clar com els primers pobladors van arribar a les illes, existeix una creixent evidència arqueològica que la mar Carib va servir com una espècie “d’autopista aquàtica" que connectava les illes amb el continent i entre si, lluny de ser un obstacle.

“Tradicionalment, els grans cossos d'aigua són vists com a obstacles per a antigues comunitats de pescadors, caçadors i recol·lectors que generalment no es perceben com a grans navegants. Els nostres resultats continuen reptant aquesta percepció, ja que suggereixen que va haver-hi una interacció repetida entre les illes i el continent", diu Kathrin Nägele, estudiant de doctorat a l'Institut Max Planck de la Ciència de la Història Humana en Jena, Alemanya, i una de les autores principals de l'estudi.

 

Diversitat biològica i cultural al Carib antic

"Els nous resultats recolzen les nostres observacions anteriors que els primers pobladors del Carib eren biològicament i culturalment diversos, la qual cosa agrega resolució a aquest període antic de la nostra història", diu Yadira Chinique de Armas, professora assistent d’antropologia en la Universitat de Winnipeg, que actualment co-dirigeix tres grans excavacions a Cuba com a part del projecte SSHRC.

Els investigadors també van trobar diferències genètiques entre els primers colons i els pobladors més recents d'Amèrica del Sud que van arribar a les illes, d'acord amb els resultats arqueològics, fa uns 2800 anys. “Encara que els grups eren presents al Carib al mateix temps, s'ha trobat sorprenentment poca evidència genètica de mestissatge entre ells”, diu Cosimo Posth, de l'Institut Max Planck de Ciència de la Història Humana en Jena, Alemanya, i un dels autors principals.

“Generalment, quan es reuneixen diferents grups d'humans, es barregen eventualment. Que gairebé no hi hagi evidència de mescla genètica en les societats del Carib precolombines genera preguntes interessants sobre la seva interacció i el paper de les primeres comunitats en el desenvolupament de les societats del Carib primerenques", diu Hannes Schroeder.

"Aquest projecte és la culminació d'un treball que vaig publicar fa gairebé vint anys sobre ADN mitocondrial precolombí a Cuba i mostra l'increïble avanç que s'ha produït en les tècniques de seqüenciació des de llavors, i que literalment fan possible el que abans era impossible", diu Carles Lalueza-Fox, investigador principal de l'IBE al grup de paleogenòmica.

“Els resultats d'aquest estudi proporcionen evidències que destaquen la complexitat i la naturalesa múltiple de les societats del Carib primerenques i les seves connexions amb el continent americà abans de la invasió colonial. Es reflecteix en l'arqueologia de la regió, però és fascinant veure-ho recolzat per les dades biològiques", afegeix Corinne Hofman, professora d'arqueologia en la Universitat de Leiden i Investigadora principal del projecte ERC Synergy NEXUS1492. "Les dades genètiques proporcionen una nova profunditat als nostres resultats", diu Mirjana Roksandic, professora de la Universitat de Winnipeg i Investigadora principal en el projecte SSHRC.

L'estudi ha estat finançat per la Societat Max Planck i el Consell Europeu de Recerca (ERC Synergy Project Nexus1492), entre d’altres.

 

Article referenciat: K. Nägele et al., "Genomic insights into the early peopling of the Caribbean"; (2020). Science. DOI: 10.1126/science.aba8697