El 5 de novembre es va resoldre la segona convocatòria de finançament de projectes per a seqüenciar espècies eucariotes del territori del Projecte Biogenoma Català. La convocatòria financia un total de vuit projectes amb un pressupost màxim de 10.000 € cadascun, que es podran destinar a treball de camp, catalogació, seqüenciació genòmica, assemblatge i anotació.

Entre en personal investigador que lidera els projectes finançats es troben el Javier del Campo, investigador de l'IBE que liderarà la seqüenciació de Cladocora caespitosa, l’únic corall formador d’esculls del Mediterrani, i Salvador Carranza, director de l'IBE, que liderarà la seqüenciació de la sargantana Iberolacerta aurelioi, un fràgil habitant del Pirineu Central actualment amenaçat.

El Projecte Biogenoma Català (CBP), Iniciativa Catalana per a l’Earth BioGenome Project, que compta amb la col·laboració de la Societat Catalana de Biologia (SCB), la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN), i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), té com a objectiu construir un catàleg de la biodiversitat genòmica des territoris de parla catalana. Aquest catàleg permetrà administrar els recursos de manera més responsable, entendre i preveure les conseqüències del canvi climàtic, contribuir a la conservació de les espècies amenaçades i millorar l’agricultura, la medicina i les indústries basades en la vida.

Iberolacerta aurelioi: la sargantana amenaçada del Pirineu

Iberolacerta aurelioi, coneguda com a sargantana Pallaresa, és una sargantana molt especialitzada, adaptada a viure a cotes molt elevades, i amb poblacions fràgils, restringides i fragmentades al Pallars Sobirà, Andorra i Ariège (per sobre dels 2000 m).

L'espècie es veu molt afectada pel desenvolupament humà de les zones alpines, i especialment per la construcció i ampliació d'estacions d'esquí. També és incert l'impacte que tindrà el canvi climàtic sobre aquesta espècie d'alta muntanya. Com a resultat de la seva vulnerabilitat, Iberolacerta aurelioi ha estat catalogada com a espècie en perill d'extinció (IUCN), i és de fet un dels rèptils més amenaçats de tot Catalunya.

"Aquesta espècie es troba restringida a una àrea de només 40x20 km del Pirineu Central, entre els 2100 i 3000m d'alçada. La trobem entre els Massissos de Mont-Roig, la Pica d'Estats, Salòria i Coma Pedrosa", comenta Carranza, investigador principal al grup sistemàtica, biogeografia i evolució de rèptils i amfibis.

Amb el suport del CBP, l'equip de recerca produirà un assemblatge de genoma d'alta qualitat de l'espècie. Tot i que l'equip seqüenciarà únicament el genoma complet de Iberolacerta aurelioi, la informació genètica que obtindran els servirà per a analitzar l'origen, la demografia, l'evolució i l'adaptació a gran altitud a nivell genòmic de les tres especies de sargantana del gènere Iberolacerta endèmiques del Pirineu.

"Amb la seqüenciació d'aquest genoma clau a nivell evolutiu podem contribuir a la conservació de diverses poblacions de sargantanes del Pirineu que pateixen el risc de desaparèixer", conclou Carranza.

Cladocora caespitosa: un corall únic del Mediterrani

Cladocora caespitosa és l’únic corall formador d’esculls del Mediterrani, a l’estil dels que es formen al mar Carib o a la costa australiana. Es tracta d'una espècie de llarga vida amb una dinàmica lenta, que construeix el seu propi hàbitat al fons del mar.

Tot i que en el passat les poblacions de C. caespitosa eren abundants a la mediterrània catalana, valenciana i balear, ara escassegen les poblacions al mar Mediterrani. "Una de les majors amenaces per a aquesta espècie és l'augment d'esdeveniments climàtics extrems, com bé les onades de calor, que afecten de forma crítica aquesta espècie sèssil", comenta del Campo, investigador principal al grup d'Ecologia i Evolució dels Microbis.

La vulnerabilitat de l'espècie davant els canvis climàtics i la continua disminució de la població van provocar la seva inclusió a la Llista Vermella d'espècies en perill d'extinció de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN).

L'equip de recerca de l'IBE s'encarregarà de seqüenciar el genoma de Cladocora caespitosa amb el suport de l'ajuda del CBP. Participaran també a la recerca Diego K. Kersting i Cristina Linares, de l'IRBio-Universitat de Barcelona.

"La seqüenciació del genoma de Cladocora caespitosa pot suposar un recurs crític per a desenvolupar estratègies de conservació i accions de gestió del Mediterrani en el futur proper", conclou del Campo.