Descoberta una nova espècie de papallona diürna a la península ibèrica
Descoberta una nova espècie de papallona diürna a la península ibèrica
Un equip liderat per científics l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE), un centre mixt del CSIC i la Universitat Pompeu Fabra (UPF), juntament amb investigadors independents andalusos i de l’Asociación Española para la Protección de las Mariposas y su Medio (ZERYNTHIA), acaba d’anunciar el descobriment d’una nova espècie de papallona diürna, batejada com a damer ibèric (Melitaea pseudornata). L’estudi que explica el descobriment, publicat a la revista Insect Systematics and Diversity, dóna dades sobre la distribució, genètica i ecologia de la nova espècie, que és exclusiva de la península ibèrica.
Un equip liderat per científics l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE), un centre mixt del CSIC i la Universitat Pompeu Fabra (UPF), juntament amb investigadors independents andalusos i de l’Asociación Española para la Protección de las Mariposas y su Medio (ZERYNTHIA), acaba d’anunciar el descobriment d’una nova espècie de papallona diürna, batejada com a damer ibèric (Melitaea pseudornata). L’estudi que explica el descobriment, publicat a la revista Insect Systematics and Diversity, dóna dades sobre la distribució, genètica i ecologia de la nova espècie, que és exclusiva de la península ibèrica.
Segons en Joan C. Hinojosa, autor principal de l’estudi i investigador del laboratori de Diversitat i Evolució de Papallones de l'IBE, ‘la troballa ha estat una sorpresa, no només pel fet que actualment és tot un repte descobrir noves espècies de papallona en una zona geogràfica tan explorada, sinó també perquè la nova espècie és present a gairebé tota la península ibèrica llevat del sud-oest i alguns punts del nord-est’. El mateix investigador matisa que ‘als Països Catalans, només s’ha confirmat la seva presència a la serra d’Aitana i al massís del Port, encara que segurament és distribueix per tot el Sistema Ibèric’.
Un equip de l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE) amb la col·laboració d'associació ZERYNTHIA ha descobert una nova mena de papallona diürna, batejada com a “donzella esquiva” (Melitaea pseudornata) i exclusiva de la península ibèrica.
El damer ibèric havia passat desapercebut fins ara perquè, morfològicament, és gairebé indistingible d’una altra espècie, el damer de la centàurea (Melitaea phoebe), força comuna i àmpliament estesa arreu de la península ibèrica i Europa. Tanmateix, el principal tret que les diferencia és el color del cap de les erugues quan arriben a la fase final del creixement, ja que en el damer ibèric és carabassa mentre que el del damer de la centàurea és negre. Des del primer moment, aquest fet cridà l’atenció dels co-autors andalusos, Luís Sánchez Mesa i Miguel Muñoz Sariot, així com d’en Yeray Monasterio, membre fundador de l’associació ZERYNTHIA i descobridor de l’espècie al nord peninsular: ‘en pic vaig veure les erugues amb el cap carabassa em vaig adonar que eren quelcom més que una curiositat i immediatament en vaig enviar mostres a l’Institut de Biologia Evolutiva per fer-ne un estudi genètic’.
”Les tècniques genètiques estan suposant un canvi de paradigma a l'estudi de la biodiversitat i ens estan fent veure fins a quin punt encara desconeixem moltes de les espècies del nostre entorn”, comenta Roger Vila, investigador principal de l'IBE i responsable de l'estudi.
D’aquesta manera s’adonaren que el damer ibèric és ben diferent genèticament del damer de la centàurea i que és l’espècie germana d’una altra que es distribueix des de la Provença fins a l’Àsia Central, de nom científic Melitaea ornata. En Roger Vila, investigador principal del laboratori de Diversitat i Evolució de Papallones de l'IBE, afirma que ‘es tracta d’una nova espècie que ha evolucionat degut a l’aïllament geogràfic de la península ibèrica. Aquest fet és relativament comú en papallones, on hi ha al voltant d’una vintena de parelles d’espècies que segueixen un patró similar’ i conclou tot destacant la rellevància de l’ús de la genètica en aquest tipus d’estudis, ‘les tècniques genètiques estan suposant un canvi de paradigma en l’estudi de la biodiversitat i ens estan fent adonar fins a quin punt la desconeixíem. Aquest estudi, doncs, també serveix per destacar que encara hi ha molta feina a fer en aquest sentit’.
Article referenciat: Hinojosa, J. C., Tóth, J. P., Monasterio, Y., Sánchez Mesa, L., Muñoz Sariot, M. G., Escobés, R., & Vila, R. (2022). Integrative taxonomy reveals a new Melitaea (Lepidoptera: Nymphalidae) species widely distributed in the Iberian Peninsula. Insect Systematics and Diversity, 6(2), 1-9. DOI: https://doi.org/10.1093/isd/ixac004