Una història de reemplaçament genètic a la illa d'Eivissa
Una història de reemplaçament genètic a la illa d'Eivissa
L'antic ADN d'Eivissa mostra una clara discontinuïtat genètica entre els primers colons fenicis i els habitants moderns de l’illa, segons un estudi publicat el 4 de desembre en Scientific Reports i dirigit per I. Matisoo-Smith de la Universitat d’Otago, Nova Zelanda, P. Zalloua de la Universitat Americana de Líban, Beirut, i amb la col·laboració d'investigadors de l'Institut de Biologia Evolutiva (Universitat Pompeu Fabra-CSIC), Barcelona i el Museu Arqueològic d'Eivissa. Els investigadors de l'estudi van analitzar l'ADN de restes arqueològiques i dels habitants moderns d'Eivissa.
En arribar de Cadis, els fenicis es van establir per primera vegada a l'estratègica illa d'Eivissa al voltant del 654 aC. Tenint el control de la Badia d'Eivissa, van dominar el moviment marítim en tot el nord-oest del Mediterrani i l'accés a l'Oceà Atlàntic. Durant diversos segles, els fenicis van dominar el comerç de metalls des de l'Atlàntic fins al Mediterrani oriental. Els fenicis, més tard denominats púnics (en relació amb les guerres púniques cartagineses amb els romans), van seguir sent els principals habitants d'Eivissa durant aproximadament set segles. Els rituals d'enterrament i altres troballes arqueològiques en la necròpoli del Puig des Molins d'Eivissa proporcionen evidència d'un segon flux de població des de Cartago i altres assentaments púnics en el Mediterrani que coincideix amb un període de prosperitat i major desenvolupament de l’illa al voltant del 5 aC. Després de la Segona Guerra Púnica, Eivissa va començar un llarg procés d'integració en l'Imperi Romà, que va culminar l'any 74 dC, quan es va convertir en un Latin Municipium.
El impacto romano en los habitantes locales de Ibiza parece haber sido mínimo, de acuerdo con la limitada influencia encontrada en el registro arqueológico. La población ibicenca se mantuvo un tanto aislada hasta la conquista islámica de la isla alrededor del año 900 a. C. y permaneció bajo el dominio musulmán durante más de 300 años. A partir de alrededor de 1200 CE, Ibiza fue la destinataria de los catalanes y los españoles continentales a medida que crecía su población.
L'impacte romà en els habitants locals d'Eivissa sembla haver estat mínim, d'acord amb la limitada influència trobada en el registre arqueològic. La població eivissenca es va mantenir força aïllada fins a la conquesta islàmica de l’illa al voltant de l'any 900 a.C. i va romandre sota el domini musulmà durant més de 300 anys. A partir d’entorn del 1200 d.C., Eivissa va ser la destinatària dels catalans i els espanyols continentals a mesura que creixia la seva població.
"Esperàvem un patró complex d'assentament a l’illa d'Eivissa, però el que no esperàvem era ser testimonis de reemplaçament genètic". Reemplaçar a tota una població no és quelcom que hàgim vist freqüentment al llarg de la historia”, comenta el Pierre ZaLloua. Basats en l'anàlisi de l’ADNmt, els resultats de l'estudi van mostrar una clara discontinuïtat genètica entre els primers colons fenicis i els habitants moderns de l’illa.
Per tant, la signatura genètica inusual dels eivissencs moderns probablement no sigui el resultat de la seva ascendència fenícia. L'arribada de múltiples poblacions a través d'invasions combinada amb períodes d'inestabilitat de la població des dels primers assentaments fenicis pot haver donat lloc a una reorganització total de la composició genètica d'aquesta illa. "És fascinant veure que els antics llinatges van ser reemplaçats pels europeus més estretament relacionats amb el francès modern, potser a través d'una connexió catalana", afegeix el Pierre. Malgrat la falta de continuïtat observada en els genomes mitocondrials, els anàlisis anteriors del cromosoma Y suggereixen que encara roman alguna empremta fenícia en la població eivissenca moderna. Les dades completes del genoma obtinguts d'una mostra eivissenca antiga pertanyien a un individu amb un component significatiu del Mediterrani oriental, que indicava una comunitat fenícia barrejada a Eivissa durant el segle III a. Si bé aquest resultat és consistent amb l'evidència arqueològica i a més indica que la diversitat va ser un segell distintiu de les societats fenícies, els resultats són consistents amb l'evidència històrica que suggereix que la influència fenícia a Occident era en essència masculina i indiquen que no va haver-hi un reemplaçament total de la població fundadora eivissenca.
Article referenciat:
Pierre Zalloua, et. al.; Ancient DNA of Phoenician remains indicates discontinuity in the settlement history of Ibiza; Scientific Reports; volume 8, Article number: 17567 (December 2018) | DOI: https://doi.org/10.1038/s41598-018-35667-y