El Salvador, com altres països de Centreamèrica, ha patit repressió i violacions dels drets humans des de l'època colonial. De fet, la injustícia social al país va persistir i va ser un desencadenant important del conflicte armat de 1980-1992. 

Durant la guerra, es va produir un gran nombre de víctimes no identificades i de desapareguts, tant adults com nens, alguns dels quals van ser donats en adopció il·legalment. Tot i els grans avenços després dels Acords de Pau per finalitzar la guerra el 1992, el país encara s'enfronta cada dia al crim i la violència, que amenacen el desenvolupament del poble salvadorenc. Aquesta situació d’inestabilitat ha disparat el nombre de migracions a altres països, especialment de salvadorencs que arrisquen la seva vida per creuar la frontera entre Mèxic i els EUA. No obstant això, fins ara El Salvador no disposava d’una base de dades forense completa que permetés valorar la coincidència/correspondència genètica entre les restes d’un desaparegut i els seus familiars.

Ara un equip de recerca del Servei de Genòmica de la UPF, de l'Institut de Biologia evolutiva (IBE), un centre mixt del CSIC i la UPF ha desenvolupat una base de dades genètiques de 400 individus salvadorencs que constituirà una eina potentíssima per a identificar de forma més precisa les restes de desapareguts a El Salvador i a la ruta del migrant. La recerca s’ha publicat a la revista Forensic Science International: Genetics, la revista de major impacte en ciència forense.

L’equip de recerca, liderat per Ferran Casals, anteriorment cap del Servei de Genòmica de la UPF i per Francesc Calafell, investigador principal a l’IBE, ha treballat amb l’equip dirigit per Patricia Vásquez de l'Associació Pro-Búsqueda, que gestiona una base de dades de perfils genètics de familiars que continuen buscant als seus nens desapareguts durant el conflicte armat i de joves ja trobats per Pro-Búsqueda.

Fins ara, no hi havia una base de dades genètica d’aquest tipus de les poblacions de països de Centreamèrica. La nova base de dades ha permès caracteritzar la diversitat de la població de El Salvador per a fer millors identificacions de les persones desaparegudes.

Eduardo García, Director Executiu de Pro-Búsqueda, afirma ”la nostra associació ha pogut resoldre més de 400 casos de nens que van ser donats en adopció en un context de violència. Un dels nostres objectius és fomentar l’estudi de la Genètica al nostre país per tal d’identificar als desapareguts i gràcies a projectes com a aquest ho estem aconseguint. Comencem a veure resultats i millores en justícia i democràcia, que ens il·lusionen i són molt necessàries”.

“Ha estat un projecte innovador, on hem desenvolupat aplicacions pioneres de les tecnologies més avançades de seqüenciació d’àcids nucleics a la genètica forense. A més, l’intercanvi i la col·laboració amb investigadors de El Salvador han estat enormement estimulants i enriquidors per tots”, afegeix Casals. 

La primera base de dades genètica del poble salvadorenc

Fins ara, no hi havia una base de dades genètica d’aquest tipus de les poblacions de països de Centreamèrica. La nova base de dades ha permès caracteritzar la diversitat de la població de El Salvador per a fer millors identificacions de les persones desaparegudes. “Quan tenim una coincidència entre dues mostres, una d’un desaparegut i una d’un potencial familiar seu, la base de dades ens serveix per valorar la probabilitat de que aquelles persones tinguin un parentesc, comparant-les amb la resta de la població de El Salvador”, detalla Calafell. “És a dir, trobar coincidències en una variant genètica que és molt rara en aquella població serà una evidència amb més pes que si trobem una coincidència a una variant molt freqüent”.

L’eina desenvolupada ha demostrat ser molt  potent i robusta. “Gràcies a la bona resolució dels marcadors genòmics seqüenciats, i a la gran quantitat de seqüències d’individus acumulades, la base de dades ens ha permès anar una mica més enllà i no només identificar pares i fills, sinó parentius més llunyans”, afegeix Calafell, també professor al Departament de Medicina i Ciències de la Vida de la UPF.

La nova base de dades obre la porta a poder identificar persones que han desaparegut en altres situacions, com bé els migrants que han mort al camí per arribar als EUA (i quina fracció d'aquests són salvadorencs), dada que a dia d’avui es desconeix. Tanmateix, la nova eina es podrà fer servir per a qualsevol aplicació de la genètica forense, com bé identificar restes humanes en la pràctica dels casos criminals o en situacions on l’ADN recuperat estigui molt degradat.

Un projecte de llarg recorregut

L’any 2016 l’associació Reds va conèixer un estudi pioner de genètica forense per a la identificació de les restes d'una fossa comuna de la guerra civil espanyola, que van liderar en Ferran Casals i en Francesc Calafell. A partir d’aquí es va iniciar la col·laboració amb Reds i l’Associació Pro-Búsqueda per dur a terme el projecte. Durant aquests anys han comptat amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) i la convocatòria d'ajuts econòmics per a projectes de compromís social i desenvolupament sostenible gestionat per UPF Solidària.

El finançament ha permès l’anàlisi de les mostres i la creació de la base de dades, així com estades formatives d’investigadores d’El Salvador al Servei de Genòmica de la UPF. En el marc d’aquestes col·laboracions, també s’ha  produït un curs bàsic de Genètica Forense en línia dirigit per en Ferran Casals i disponible des de la pàgina web del Servei de Genòmica de la UPF. 

Article de referència

Casals et al. A forensic population database in El Salvador: 58 STRs and 94 SNPs. Forensic Science International: Genetics, December 2021. https://doi.org/10.1016/j.fsigen.2021.102646.