Els psíquids, una família de papallones nocturnes molt peculiar

La família Psychidae la conformen un grup de més de 1300 espècies conegudes a nivell mundial. Estan poc estudiats en comparació amb altres lepidòpters, el que els fa encara més interessants. Es caracteritzen per una singular adaptació de les seves erugues, que construeixen un refugi amb materials de l'entorn que porten a sobre, com ho faria un cranc ermità. Aquest refugi els dóna protecció i camuflatge. Els mascles són alats, com es podria esperar, però la majoria de les femelles no tenen ales. Algunes fins i tot compten amb un mecanisme denominat partenogènesi, pel que són capaços de reproduir-se sense la necessitat de l'aparellament amb un mascle.

A les Canàries trobem dos gèneres d'aquesta família. Luffia, de mida petita, compta amb cinc espècies (L. palmensis, L. gomerensis, L. rebel·li i L. kirsteni). Amicta, de major grandària, està present en les cinc illes occidentals, des de Gran Canària fins el Hierro. Fins ara totes les poblacions d'aquestes illes es consideraven pertanyents a l'espècie Amicta cabrerai, descrita en 1894 per Hans Rebel.

Dues noves espècies a Canàries: com han arribat fins aquí?

L'estudi, que té a Yeray Monasterio d’Associació Zerynthia com a primer autor i en el qual participen els investigadors de l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE, CSIC-UPF) Cecília Corbella, Joan Carles Hinojosa i l'investigador principal Roger Vila, a més de Ruth Escobés i Rafael Pérez, també de Zerynthia, estudia la morfologia dels mascles de les diferents illes i les seves relacions filogenètiques mitjançant l'anàlisi del seu ADN. El resultat ha estat el descobriment d'un conjunt d'espècies germanes més ampli de què es pensava anteriorment. Amicta cabrerai existeix en les illes de Tenerife, Gran Canària i La Palma. No obstant això, les de La Gomera i El Hierro són espècies que havien passat desapercebudes fins al moment: Amicta gara sp. nov., endèmica de la Gomera i Amicta Moneiba sp. nov., endèmica de El Hierro.

Les tres espècies es troben en entorns similars. Habiten les franges de costa i mitjanies, però no superen la cota dels 800 m.s.n.m. Es troben tant en l'ambient litoral, com en el cardonal-tabaibal, el bosc termòfil i, en menor mesura, en proximitat a la laurisilva. Només tenen una generació. Els adults apareixen entre maig i octubre. Aproximadament vuit mesos a l'any els passen en forma d'eruga. Com les de la resta de la seva família, elaboren un refugi unint restes vegetals, però en aquestes espècies en concret, aquest refugi té quatre costats i forma de piràmide.

Amicta gara (La Gomera) i Amicta Moneiba (El Hierro) es van separar de Amicta cabrerai (La Palma, Tenerife i Gran Canària) fa uns 2,5 milions d'anys. Al seu torn, A. gara i A. Moneiba es van separar l'una de l'altra fa uns 2 milions d'anys.

Totes aquestes espècies canàries es van separar de les espècies africanes conegudes del gènere Amicta fa uns 10 milions d'anys, de manera que constitueixen elements relictes (paleoendemismes), com és habitual en la fauna i flora endèmica de les Pitiüses. L'ancestre comú de les espècies canàries actuals va arribar del continent africà fa uns deu milions d'anys. Va poder accedir per Lanzarote i Fuerteventura (en aquest cas s'hauria extingit en aquestes illes en algun moment).

La vida extremadament curta dels mascles adults i, sobretot, el fet que les femelles siguin àpteres, limita enormement la capacitat de dispersió d'aquests lepidòpters. Els esdeveniments de colonització possiblement van ser fets excepcionals, explicats per la dispersió, després de fortes tempestes, de refugis amb larves de tots dos sexes o amb femelles ja fecundades, sobre vegetació flotant a la deriva. Aquest tipus de dispersió està lògicament influït per la direcció de les corrents oceàniques.

El valor de les noves espècies

L'aportació de dos nous endemismes a la fauna de Canàries suma encara més valor als extensos recursos naturals de l'arxipèlag. En particular, el descobriment d'un lepidòpter endèmic de la illa de el Hierro té un gran interès, pel fet que aquesta és l'illa amb menor nombre d'organismes endèmics monoinsulars (112 dels 4413 endemismes canaris; Govern de Canàries, 2020), donada la seva poca antiguitat geològica. Amicta moneiba sp. nov. és, d'aquesta manera, el quart lepidòpter monoinsular descrit a El Hierro després de Hipparchia bacchus (Higgins, 1967) (Nymphalidae), Scythris hierroella Klimesch, 1986 (Scythrididae) i Nyctobrya hierroana Fischer & de Freina, 2014 (Noctuidae). Així mateix A. gara sp. nov. és el vuitè lepidòpter endèmic de l'illa de la Gomera.

Els noms de les noves espècies

Les noves espècies han rebut noms propis de la cultura canària. "Moneiba" és el nom de la deïtat femenina, la deessa mare, venerada per les dones guanxes de la illa del Ferro. Gara és el nom d'una princesa guanxe d'una coneguda història. Segons explica una de les versions de la llegenda (probablement d'època hispànica), Gara era una princesa aborigen de La Gomera i Jonay un príncep de Tenerife. Jonay neda fins la Gomera, on és rebutjat per Gara. Aquest la colpeja i és condemnat a mort, però Gara l'allibera. En la seva fugida es suïciden amb dards de fusta abans de ser capturats.

Algunes curiositats:

• Les erugues d'aquestes espècies elaboren uns refugis, amb palets i altres materials vegetals que troben. Aquests estoigs tenen forma de piràmide i els porten a coll per protegir-se ràpidament en el seu interior si noten alguna amenaça. Molt similar als crancs ermitans.
• Les erugues s'alimenten de les fulles de plantes, però els adults no mengen. S'han de donar molta pressa per aparellar-se, ja que els mascles només viuen un dia.
• Les femelles no tenen ales. Amb prou feines es desplacen i redueixen així les oportunitats de ser descobertes pels depredadors. Protegeixen així a la seva prole. Ni tan sols "ovopositen". Guarden els seus ous en l'interior del seu cos, d'on emergeixen posteriorment les erugues.
• Per arribar a Canàries, i per avançar d'illa en illa han hagut de viatjar a la deriva. Els investigadors suposen que grans tempestes van arrossegar en diferents moments grans quantitats de restes vegetals, en les viatjaven aquestes papallones.
• Les espècies de Canàries es van separar dels seus parents més propers del continent africà fa uns 10 milions d'anys. Són paleoendemismes, és a dir, endemismes separats d'altres espècies similars en un passat molt remot.

Article referenciat: Y. Monasterio, R. Pérez, R. Escobés, J. C. Hinojosa, C. Corbella, R. Vila; Descripción de dos nuevas especies Amicta Heylaerts, 1881 (LEIDOPTERA: PSYCHIDAE) endémicas de las Islas Canarias; Boletín de la Sociedad Entomológica Aragonesa, 2020.