La naturalesa és plena d'impostors, i molts es troben entre els insectes. Algunes espècies, com la mosca abella o l'aranya formiga, juguen a despistar i la seva capacitat per confondre els seus depredadors o les seves preses no tenen res a envejar a les tècniques de John Travolta a Cara a Cara o a les habilitats d'Arya Stark a Joc de Trons. No obstant, mai abans no s'havia observat una mosca blava que aconseguís infiltrar-se amb els tèrmits.

Ara, per primer cop, un estudi internacional liderat per l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE), un centre mixt del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF), amb la participació de l'Institut Botànic de Barcelona (IBB, CSIC-CMCNB), ha descobert una espècie de mosca blava (família dels cal·lifòrids) les larves de la qual arriben a formar part de les colònies dels tèrmits recol·lectors.

Publicada a Current Biology, la troballa va tenir lloc a la serralada de l'Anti-Atlas al sud del Marroc, i revela unes adaptacions morfològiques i químiques úniques. La investigació llança llum sobre l'evolució de les mosques i les adaptacions de les espècies que es relacionen amb els tèrmits.

“Es tracta d'una troballa casual. Al nostre grup de recerca estudiem principalment papallones i formigues. Com que havia plogut molt i les papallones no volaven, ens vam dedicar a buscar formigues. En aixecar una pedra vam trobar un termiter amb tres larves de mosca que no havíem vist mai. Probablement, l’aigua havia inundat les capes més profundes del niu i les larves van emergir a la superfície”, comenta Roger Vila, investigador de l’IBE que ha liderat l’estudi. “Ha de ser una espècie extremadament rara, perquè hem fet tres expedicions més en aquesta zona i, malgrat aixecar centenars de pedres, només hem trobat dues mosques més, juntes en un altre termiter”.

Anti-Atles del Marroc. Crèdit: Roger Vila.

Una “màscara de tèrmit” a la cua per infiltrar-se

L'equip ha descrit les adaptacions morfològiques d'aquesta espècie de mosca blava. En concret, les larves d'aquest cal·lifòrid han desenvolupat una disfressa única per infiltrar-se als termiters.

A la part posterior del seu cos, la larva mostra una “màscara de tèrmit”: un “cap” - no funcional - amb antenes i palps de la mida d'un gran tèrmit recol·lector. A més a més, compta amb dos ulls falsos, que en realitat són els orificis respiratoris de la larva.

“La majoria dels tèrmits viuen a metres de profunditat i no tenen percepció visual. Tot i això, els tèrmits recol·lectors surten al capvespre a recol·lectar herba, per la qual cosa disposen d'ulls funcionals que la larva aconsegueix imitar amb els seus espiracles”, comenta Vila.

A més, les larves presenten inusuals “tentacles” al voltant del cos que imiten les antenes dels tèrmits amb gran detall, cosa que l'equip ha pogut mostrar mitjançant microscòpia electrònica d'escombrada. Els nombrosos tentacles que envolten el cos de les larves faciliten la comunicació simultània amb diversos tèrmits.

Les larves també s'emmascaren amb l'olor de les companyes de niu

Dins del niu tot és a les fosques, per la qual cosa els tèrmits es reconeixen entre ells a través de les antenes, amb les quals detecten la forma i l'olor de les seves germanes. Tots els membres del niu comparteixen aquesta aroma, i els tèrmits soldat ataquen i esquarteren qualsevol intrús d'una altra colònia. Les larves d'aquesta mosca, però, també han aconseguit imitar l'olor distintiva dels seus hostes.

“Vam quantificar la composició química d'aquestes larves i el resultat és sorprenent: no es poden distingir dels tèrmits de la colònia on viuen, fan exactament la mateixa olor. A més, les larves i tèrmits de cada colònia tenen lleugeres diferències en el seu perfil químic que les diferencien dels altres termiters. Aquesta olor és clau per relacionar-se amb els tèrmits i beneficiar-se de la seva vida en comunitat, és una disfressa química”.

Els tèrmits atenen i netegen les larves de mosca intruses

Quan l'equip va trobar les larves al Marroc, aquestes ocupaven les cambres de menjar del termiter. Un cop al laboratori, van poder observar que les larves de mosca solien situar-se a les zones més poblades del niu, on rebien atenció constant per part dels tèrmits, que les netejaven amb les seves peces bucals.

Tot i que l'equip no va aconseguir revelar la seva dieta, va poder observar comportaments similars a la trofalaxi: els tèrmits semblaven transmetre'ls aliments boca a boca a les larves. "La larva no només és tolerada, sinó que es comunica constantment amb els tèrmits per contacte amb els seus tentacles semblants a antenes i fins i tot semblen alimentar-la, encara que això encara no s'ha pogut demostrar", apunta Vila.

L'equip destaca la dificultat de cuidar aquests insectes al laboratori, ja que implica mantenir colònies de tèrmits oriündes del desert, que viuen en condicions molt especials. “Les larves estudiades van acabar morint sense assolir la metamorfosi, per la qual cosa hi podria haver elements del niu i de la relació simbiòtica entre tèrmits i mosques que no vam aconseguir traslladar al laboratori. La seva alimentació es desconeix fins ara, i la seva forma adulta continua sent un misteri”, afegeix Vila.

In the laboratory, possible mouth-to-mouth feeding (trophallaxis) is observed between harvester termites and blow fly larvae. Credit: Vlad Dinca.

La “màscara de tèrmit” suposa un salt evolutiu per a les mosques blaves

La relació entre les larves de mosca blava i els tèrmits sembla una forma de parasitisme social o de simbiosi. El cas més semblant es troba a les mosques geperudes. No obstant això, a les mosques geperudes són els adults, i no les larves, els que imiten els tèrmits, representant un cas d'evolució independent de termitofília - relació amb tèrmits.

“L'ancestre comú entre les mosques blaves i les geperudes es remunta a més de 150 milions d'anys enrere, molt més del que separa els éssers humans dels ratolins. Per tant, podem afirmar que hem descobert un nou cas d’evolució d’integració social”, explica Vila.

L'equip ha demostrat mitjançant estudis filogenòmics que la mosca descoberta pertany al gènere Rhyncomya. Atès que cap de les espècies conegudes d'aquest gènere comparteix la manera inusual de vida o la increïble morfologia de la mosca descoberta, l'estudi apunta que la nova espècie ha d'haver evolucionat molt ràpidament.

“Aquest descobriment ens convida a reconsiderar els límits i el potencial de les relacions simbiòtiques i el parasitisme social a la natura. Però, sobretot, a prendre consciència de tot allò que encara no sabem sobre la vasta diversitat i especialització dels insectes, organismes essencials dels ecosistemes”, conclou Vila.

Article referenciat:

Schär S, Talavera G, Dapporto L, et al. Blow fly larvae socially integrate termite nests through morphological and chemical mimicry. Current Biology. 2024; https://doi.org/10.1016/j.cub.2025.01.007