Diu el refrany que tots tenim un doble. Durant dècades, l'existència d'individus que s'assemblen entre sí sense que hi hagi cap vincle familiar ha estat descrita com un fet comprovat, però anecdòtic, i sense cap justificació científica. La irrupció d'internet i les xarxes socials, però, ha fet que es comparteixin milions de fotografies personals arreu del planeta i ha posat en evidència que l'existència de còpies entre les cares dels humans seria més freqüent del que es creia.

Avui, un article publicat a la revista Cell Reports liderat pel grup del Dr. Manel Esteller, Director de l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, i amb participació d’investigadors de de l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE), un centre mixt del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF), demostra per primera vegada quina és la causa que trobem individus idèntics a diferents llocs del món.

Segons es detalla en l'article, que compta amb la participació dels investigadors principals de l’IBE Arcadi Navarro i Carles Lalueza-Fox - també director del Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB) - i els investigadors Pablo Carrión i Manuel Ferrando-Bernal del grup de Lalueza-Fox, les persones amb semblances raonables van ser subjectes a programes de reconeixement facial que van permetre descobrir parelles d'individus que eren gairebé indistingibles entre si. Després, es va analitzar la seva seqüència d'ADN (genoma), el seu perfil epigenètic (mecanismes de regulació del genoma) i la seva composició de microbis (microbioma).

En particular, l’equip de l’IBE va contribuir amb l'anàlisi d'ancestralitat i de possibles vincles familiars llunyans dels dobles. “Vam veure que les parelles tenien un component poblacional comú, donat que generalment provenien del mateix pais o de països veïns”, comenta Carles Lalueza-Fox, investigador principal del grup de Paleogenòmica de l’IBE. “També ens vam encarregar de descartar genèticament que en realitat fossin familia llunyana sense saber-ho”.

Els resultats van permetre descobrir que els dobles humans comparteixen variacions similars del seu ADN, particularment en relació amb gens involucrats en la formació de la boca, el nas, els ulls, la barbeta i el front. Donat que la població humana és actualment de 7900 milions, i està més interconnectada, cada vegada és més probable que es produeixin i es coneguin aquestes repeticions.

“L’aparició de “dobles” d’una persona s'ha tractat diverses vegades al cinema i a la literatura: podem recordar ‘El Doble’ de Dostoievski o ‘William Wilson’ d’Edgar Allan Poe” explica Carles Lalueza-Fox. “No obstant, mai s'havia explorat des de la genòmica, i té tot el sentit del món fer-ho perquè l'aspecte extern és un reflex del genoma i la seva expressió”.

Però les similituds van més enllà del rostre, d’acord amb els resultats de l’estudi. Segons Lalueza-Fox, “podem dir que, al contrari que a la literatura, on un doble sol ser moralment ‘defectuós’, a l’anàlisi ens hem trobat que els dobles també comparteixen, a banda de gens fenotípics, gens implicats en trets de comportament.”

Esteller considera que aquest estudi pot obrir noves línies de recerca en el futur en diversos camps destacant que, en primer lloc “proporciona les bases per a que, a partir de l'anàlisi de la imatge i de la forma de la cara, es puguin diagnosticar malalties genètiques” i, en segon lloc, “permetria reconstruir la cara d’una persona desconeguda a partir només d'una mostra d'ADN, un dels grans reptes de la medicina forense i la criminalística”, conclou l'investigador.

Article de referència: Joshi RS, Rigau M, García-Prieto CA, Castro de Moura M, Piñeyro D, Moran S, Davalos V, Carrión P, Ferrando-Bernal M, Olalde I, Lalueza-Fox C, Navarro A, Fernández-Tena C, Aspandi D, Sukno FM, Binefa X, Valencia A, Esteller M. Look-alike humans identified by facial recognition algorithms show genetic similarities. Cell Reports, doi.org/10.1016/j.celrep.2022.111257, 2022.

Més informació sobre el projecte fotogràfic: http://www.francoisbrunelle.com/webn/e-project.html