La Genòmica de Poblacions de l'Euràsia Occidental postglacial és un dels quatre articles de Nature i presenta les dades i la premissa en els quals es basen els quatre estudis. En ell ha participat Carles Lalueza-Fox, investigador principal de l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE), un centre mixt del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF), també director del Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB).

"Aquest és un treball que comencem amb alguns arqueòlegs espanyols i l'equip de Dinamarca fa uns anys, després de publicar el primer genoma Mesolític europeu, el de l'home de La Braña a Lleó. Ara ha culminat en un marc geogràfic i temporal molt més ampli que ens permet comprendre no sols les dinàmiques migratòries des del final de l'edat del gel, sinó també com aquestes afecten aspectes de la salut dels europeus actuals", comenta Lalueza-Fox.

Analitzant el conjunt de dades d'ADN antic de 1600 genomes, molt més gran que el disponible prèviament, l'estudi va demostrar que les diferències genètiques entre les poblacions antigues a Euràsia Occidental eren substancialment més altes de l'estimat prèviament, i també molt més altes que les observades en les poblacions actuals.

Il·lustració de SayoStudio.

Aquesta diferenciació es deu en part a l'existència d'una barrera genètica invisible en tota Europa. Durant molt de temps, els arqueòlegs han assenyalat una aparent barrera cultural que persisteix al llarg del mesolític i neolític des de la Mar Negra en el sud fins a la regió de la Mar Bàltica al nord.

Dins d'aquesta regió geogràfica, grups culturals diferents tenien diferents formes de vida quant a l'obtenció d'aliments, per exemple. En alinear el coneixement arqueològic amb l'exhaustiva anàlisi d'ADN antic, la identificació d'aquest fenomen de 'La Gran Divisió' juga un paper clau en l'estudi.

"Sabíem que les persones a l'est de La Gran Divisió mantenien societats complexes de caçadors, pescadors i recol·lectors, mentre que les persones a l'oest es van convertir gradualment en agricultors, fins a arribar a un punt d'inflexió en l'Edat de Bronze, al voltant de 4000 anys enrere, quan La Gran Divisió va començar a retrocedir. No obstant això, el que no sabíem era si existia alguna diferència genètica entre els dos grups que vivien a cada costat. Ara, les anàlisis d'ossos i dents antigues han revelat que sí que n'hi havia", explica el professor Kristiansen, un dels coautors de la Genòmica de Poblacions.

L'home de Porsmose del període Neolític, trobat el 1947 a Porsmose, Dinamarca. Museu Nacional Danès.

En particular, aquest estudi proporciona noves idees sobre la diversitat genètica entre els caçadors-recol·lectors-pescadors a l'oest d'Europa i a l'est d'aquesta divisió. Aquestes estructures de població estaven canviant i la diversitat genètica va disminuir quan els agricultors procedents d’Anatòlia es van expandir cap a Europa durant el Neolític, i encara més quan els pastors Yamnaya es van dispersar per Europa al voltant de 5.000 anys enrere.

Les rutes de migració dels pastors Yamnaya, el llinatge dels quals podem trobar en grans proporcions en els europeus actuals, també es tracen en la Genòmica de Poblacions. Comprendre l'origen i la dispersió dels Yamnaya és crucial per a entendre l'origen genètic dels europeus.

En termes genètics, els Yamnaya van sorgir com una mescla de poblacions de caçadors-recol·lectors-pescadors a l'est de La Gran Divisió i persones del Caucas que vivien al llarg del riu Don. Van habitar l'estepa pòntica en parts del que ara són Ucraïna, el sud-oest de Rússia i la Regió del Kazakhstan Occidental, i van ser els primers nòmades del món.

Els nous descobriments publicats per l'equip mostren que els Yamnaya es van barrejar amb persones d'un grup cultural conegut com la cultura de l'àmfora globular i després es van dispersar ràpidament per tota Europa. "Només va prendre al voltant de 50 anys arribar a Bohèmia i dispersar-se al llarg dels gairebé 900 km entre els Països Baixos i el Limfjord en el nord-oest de Dinamarca", explica el professor Kristiansen.

Il·lustració de SayoStudio.

Aquests esdeveniments migratoris també van tenir un impacte genètic en diverses malalties a Europa, incloent-hi la diabetis tipus 2 i la malaltia d'Alzheimer. Així mateix, l'anàlisi d'aquests genomes antics proporciona una nova evidència científica de migracions antigues que expliquen la prevalença de l'esclerosi múltiple.

En conjunt, els quatre articles de Nature demostren que la recol·lecció d'aquests genomes aporta una eina de precisió capaç de proporcionar noves perspectives sobre malalties, quan es combina amb anàlisis de dades d'ADN humà actual i aportacions d'altres àrees de recerca.