L'endogàmia en els goril·les de muntanya pot ajudar a salvar l'espècie

• El profund anàlisi genòmic d'aquests simis revela que la disminució de la població, i per tant, l'augment de l'endogàmia, ha fet desaparèixer variacions genètiques perjudicials per a l'espècie. Això indica, per tant, que estan adaptats genèticament per sobreviure en petites poblacions.

• L'estudi realitzat per un equip internacional d'investigadors, i en el qual han desenvolupat un paper fonamental l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE), centre mixt entre el CSIC i la UPF, i el Centre Nacional  d'Anàlisi Genòmica (CNAG), ha estat publicat en l'edició del 10 d'abril de la revista Science.

Barcelona, 9 d'abril del 2015. El primer projecte per seqüenciar tot el genoma dels goril·les de muntanya ha donat als científics i conservacionistes una nova visió sobre l'impacte de la disminució de la població  d'aquests simis en perill d'extinció que viuen a l'Àfrica central. Els goril·les de muntanya són àmpliament endogàmics i la investigació publicada aquesta setmana a Science permet ser una mica més optimista del que s'esperava sobre la supervivència de l'espècie en concloure que els goril·les de muntanya estan adaptats genèticament per sobreviure en petits grups.

Tal com explica Tomàs Marquès-Bonet, investigador ICREA de l'Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF) i del Centre Nacional d'Anàlisi Genòmica (CNAG), "tres anys després de la primera seqüenciació del genoma de referència de goril·la, i després de seqüenciar més de trenta genomes més, inclòs el del famós Floquet de Neu, ara podem comparar tots, incloent el del goril·la de muntanya, i començar a entendre les seves similituds i diferències, i l'impacte genètic de l'endogàmia ".

Els investigadors, interessats en aprendre com la reducció de la variabilitat gènica afectaria els goril·les de muntanya, s'han sorprès en trobar que moltes variacions genètiques perjudicials han desaparegut de la població a través de l'endogàmia, i que els goril·les de muntanya estan, per tant, adaptats genèticament per sobreviure en petites poblacions.

Si bé hi ha la preocupació que aquest baix nivell de diversitat genètica pot fer que els goril·les de muntanya siguin més vulnerables als canvis ambientals i a malalties endèmiques, incloent soques infeccioses de virus humans, l'endogàmia ha estat, d'alguna manera, genèticament beneficiosa per aquesta espècie. "A través de les dades, podem observar la deriva genètica i el procés pel qual els genomes creen mecanismes per eradicar mutacions deletèries a causa de la mida petita  de la seva població." afirma Javier Prado-Martínez, co-primer autor de l'estudi i investigador de l'Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF).

Usant mostres de sang recollides durant diversos anys pel Rwanda Development Board, The Institut Congolese pour la Conservation du Nature i per Gorilla Doctors, que tracta els goril·les salvatges ferits per les trampes, els investigadors han estat capaços de seqüenciar els genomes complets de set goril·les de muntanya per primera vegada (més de l'1% de la població total). Comparant aquests genomes amb set genomes de goril·les de les terres baixes de l'est, els seus veïns més pròxims, han observat que hi ha menys variants nocives en els goril·les de muntanya, variants que poden causar greus problemes de salut, sovint fatals.

"Aquesta nova comprensió de la diversitat genètica i la història demogràfica de les poblacions de goril·les ens proporciona informació valuosa sobre com els simis i, per tant, els éssers humans s'adapten genèticament per viure en poblacions petites" explica Aylwyn Scally, un dels investigadors principals de l'estudi i membre del Departament de Genètica de la Universitat de Cambridge.

Població estable durant milers d'anys

Mitjançant l'anàlisi de cada genoma, els investigadors també han estat capaços de determinar com ha canviat la mida de la població dels goril·les de muntanya en els últims milions d'anys. Segons els seus càlculs, la població mitjana ha estat d'uns pocs centenars durant milers d'anys, molt més temps del que es pensava.

El nombre de goril·les de muntanya que viuen a la serralada volcànica de Virunga, a la frontera de Rwanda, Uganda i la República Democràtica del Congo, va caure a aproximadament 253 l'any 1981 com a resultat de la destrucció de l'hàbitat i la caça. Des de llavors, els esforços de conservació dirigits per la Rwanda Development Board i les organitzacions de conservació com els Gorilla Doctors, i amb el suport dels turistes que volen visitar els famosos goril·les gràcies a la primatòloga Dian Fossey, han reforçat els números fins als aproximadament 480 que hi ha en l'actualitat.

"Ens preocupava que el dramàtic descens en la dècada de 1980 seria catastròfic per als goril·les de muntanya a llarg termini, però els nostres anàlisis genètics suggereixen que els goril·les han fet front a mides petites de població durant milers d'anys", assegura Chris Tyler -Smith, un dels investigadors principals de l'estudi i membre del Wellcome Trust Sanger Institute. "Si bé nivells comparables d'endogàmia sembla que van contribuir a l'extinció dels nostres parents, els neandertals, els goril·les de muntanya poden ser més resistents. No hi ha cap raó per pensar que no poden romandre en aquestes condicions durant milers d'anys encara".

S'espera que les dades genòmiques recopilades en aquesta investigació ajudin als esforços de conservació. Amb el mapa de les diferències genètiques entre poblacions, serà possible identificar els orígens dels goril·les que han estat capturats o matats il·legalment. Això permetrà que més goril·les siguin retornats al seu hàbitat natural i farà que sigui més fàcil portar als tribunals els que cacen il·legalment goril·les per al consum de carn o per a la indústria turística.

En l'estudi també han participat els investigadors Marc de Manuel, Irene Lobon i Jessica Hernández, tots ells de l'Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF).

Treball de referència

Xue I, Prat-Martinez J, Sudmant PH, et al. (2015). Mountain gorilla genomes reveal the impact of long-term population decline and inbreeding. Science.

Centres participants
Wellcome Trust Sanger Institute, Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF), Universitat de Washington, Universitat de Cambridge, Universitat de Copenhaguen, Cardiff University, University of Bologna, Copenhaguen Zoo, Rwanda Development Board, Howard Hughes Medical Institute, Gorilla Doctors, Centre Nacional d'Anàlisi Genòmica.

Per a més informació:

 [email protected]