El rei de la selva està en perill. En el passat, els lleons van ser una de les espècies de mamífers més esteses, amb diferents poblacions a l'Àfrica, Euràsia i Amèrica. No obstant això, en els últims dos-cents anys els lleons han disminuït en un 90% i avui només es troben en petites poblacions aïllades, principalment al sud i l'est d'Àfrica. També es troben algunes petites poblacions que persisteixen a l'Àfrica central, Àfrica occidental i en la Reserva Forestal Gir, en la península de Kathiawar - l'Índia.

Actualment els lleons estan llistats com a vulnerables per la Llista Vermella de la IUCN (International Union for Conservation of Nature) i la Llei d'Espècies en Perill d'Extinció dels EUA. No obstant això, a dia d'avui no s'havia estudiat en profunditat la història evolutiva d'aquesta espècie, així com les possibles causes de les extincions d'algunes de les poblacions de lleons al llarg de la història.

Ara, un equip de recerca de l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE), un centre mixt de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) y del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), i del GLOBE Institute, de la Universitat de Copenhaguen, ha combinat l'anàlisi d'exemplars de col·leccions de museu amb l'anàlisi d'exemplars de lleó modern per a desxifrar la jerarquia ancestral de les subespècies de lleons i els llinatges que han arribat fins a l'actualitat.

Els investigadors han utilitzat el poder de l'ADN antic i l'anàlisi de genomes complets per a desxifrar la història evolutiva del rei de la selva. Marc de Manuel, investigador postdoctoral de l'IBE i Ross Barnett del GLOBE Institute, tots dos primers autors de l'estudi, van seqüenciar mostres paleontològiques de lleons de museu i permafrost (de fins a 30,000 anys), juntament amb mostres modernes de lleons vius per a entendre com van evolucionar i es van propagar els lleons històrics.

L'equip ha analitzat dades genòmiques de 20 espècimens de lleó: 2 lleons extints de les cavernes de 30000 anys d'antiguitat (Panthera leo spelaea), 12 lleons de poblacions extintes de l'Àfrica i Orient Mitjà (Panthera leo leo/panthera leo melanochaita) que van viure entre 15 i 20 segles enrere i 6 lleons moderns d'Àfrica i l'Índia. "Va ser increïble treballar amb mostres de lleons de les cavernes de 30,000 anys i obtenir tot el genoma de l'animal", comenta Barnett.

Les dades genòmiques han revelat que els lleons moderns van compartir un ancestre comú amb el lleó de les cavernes - que va viure en el Plistocè - fa més de 500000 anys i que els dos llinatges no es van hibridar posteriorment. "És sorprenent que no trobéssim evidències d'intercanvi genètic entre els lleons de les cavernes i cap de les poblacions de lleons actuals, sobretot tenint en compte l'habitual que és la hibridació entre altres espècies de felins", comenta de Manuel. D'altra banda, l'anàlisi també va revelar que els lleons moderns provenen de dos llinatges diferents que van divergir fa 70000 anys.

L'estudi recull que els lleons de l'Índia pràcticament mostren una absència de diversitat genètica, possiblement a causa de la mida reduïda de les poblacions de lleons en aquest país en la història recent. També confirma que els lleons indis d'avui dia són natius de la regió i no van ser portats d'Àfrica durant l'època precolonial.

El treball proporciona una fotografia completa de la complexa i globalitzada història evolutiva del lleó, mostrant relacions entre diferents poblacions geogràfiques modernes i fins i tot poblacions extintes. "Cada vegada tenim més evidencies genòmiques de mostres del passat, que combinades amb altres disciplines, com per exemple la història, il·luminen fets que d'una altra manera serien molt més difícils de resoldre", comenta Tomàs Marquès-Bonet, director de l'IBE i investigador ICREA, amb afiliació CRG-CNAG i ICP, co-responsable de l'estudi.

A més de contribuir a la comprensió de la història dels lleons, els resultats d'aquest treball aporten informació clau per a la feina de conservació del lleó modern en les diferents poblacions en perill d'extinció. "Aquest treball mostra quant ha avançat la tecnologia per a l'ADN antic en l'última dècada i com la genòmica del passat pot ajudar en la conservació del futur", comenta Barnett.

"Els resultats d'aquest estudi poden llançar llum en el desenvolupament de plans de conservació i protecció de la diversitat d'aquesta espècie cada vegada més vulnerable", conclou Marquès-Bonet.

Article referenciat: de Manuel et. al. The evolutionary history of extinct and living lions; PNAS, 2020. DOI: 10.1073/pnas.1919423117