Un equip de recerca liderat per la Universitat de Harvard i amb la col·laboració de l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE, un centre mixt del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i de la Univesitat Pompeu Fabra (UPF)) a Barcelona ha reconstruït les seqüències genòmiques més antigues de les illes del Mediterrani occidental.

La recerca, publicada en la revista Nature Ecology and Evolution, apunta a que les mostres trobades a les Illes Balears pertanyen a grups descendents de pastors de les estepes d'Europa de l'Est, una població que va suposar el reemplaçament del 40% de la població local i de gairebé el 100% dels llinatges paterns a la península Ibèrica fa 4000 anys.

L'equip ha recuperat el genoma de l'individu més antic que s'ha trobat a les Illes Balears, pertanyent a la Cova des Moro a Mallorca, a més d'un individu més a Formentera i un altre a Menorca. També ha recuperat informació genètica de 58 individus que van habitar les illes de Sicília i Sardenya entre el 5000 a. C. i el 1000 d. C.

La mostra provinent de Menorca correspon curiosament a la Naveta des Tudons, el monument prehistòric més important de les Illes Balears i un dels edificis més antics de tota Europa.

La geografia de les Illes Balears: un repte per a la conservació del material genètic

El clima càlid de les Illes Balears, desfavorable a la conservació del material genètic, ha dificultat que arribin mostres amb contingut genètic en bon estat a data d'avui.
No obstant això, l'equip de l'estudi ha aconseguit recuperar i analitzar les restes humanes més antigues de Formentera (procedents de la Cova 127) i de Mallorca (procedents de Cova des Moro i d'uns 4300 anys d'antiguitat). També han pogut analitzar un individu de l'anomenada Cultura Talaiòtica, trobat en la famosa Naveta des Tudons de Menorca.
Aquests tres individus, datats tots ells en l'Edat del Bronze, mostren el component genètic dels nòmades que un estudi anterior va relacionar amb un gran canvi genòmic en la península Ibèrica i que va representar la substitució de tots els llinatges paterns locals fa 4000 anys.
"Sembla que l'onada de canvis genètics i socials que va provocar l'arribada de l'ancestralitat de les estepes va desencadenar d'alguna manera en el poblament de les illes Balears", comenta Carles Lalueza-Fox, investigador principal de l'IBE (CSIC-UPF) a Barcelona i coautor de l'estudi.

Reconstruint la història de Sicília i Sardenya

La mutació del cromosoma Y característica d'Ibèria en l'Edat de Bronze (el llinatge R1b-Z195) també s'ha trobat en una mostra de Sicília d'aquest període, però no a l'illa de Sardenya.
"Resulta sorprenent que en algunes mostres de l'Edat del Bronze de Sicília s'hagin trobat les mutacions ibèriques del cromosoma Y, la qual cosa implica algun tipus de contacte poblacional entre Ibèria (o les Illes Balears) i l'illa italiana, encara que sense deixar de moment petjades genètiques a Sardenya", argumenta Íñigo Olalde, investigador postdoctoral "la Caixa Júnior Leader" a l'IBE i co-autor de l'estudi.
Els resultats de l'anàlisi de les mostres recuperades a Sardenya, on es va desenvolupar una cultura megalítica semblant a la Talaiòtica de les Illes Balears, indiquen que totes dues cultures no estaven connectades, almenys des del punt de vista genètic.

"Podria ser que en realitat els pobles descendents de les estepes haguessin depassat la península Ibèrica i haguessin arribat al nord d'Àfrica, on no obstant això no es detecten a dia d'avui. L'anàlisi futura de mostres de l'Edat del Bronze del Marroc, Tunísia o Algèria podria aportar llum sobre aquesta hipòtesi, i ajudaria a entendre les evidències que relacionen Ibèria o les Balears amb Sicília", comenta Lalueza-Fox.

El Mediterrani, porta a l'intercanvi en l'Edat del Bronze

El treball confirma l'evidència arqueològica que va haver-hi contactes entre les poblacions de les illes del Mediterrani Occidental (les Illes Balears, Sicília i Sardenya) i amb la costa d'Àfrica del Nord i Europa.
"Les evidències arqueològiques i genètiques coincideixen en que l'edat del Bronze va ser un període d'intercanvis culturals sense precedents. Aquest estudi ve a confirmar que el Mediterrani va ser una primera "autopista", un lloc de comunicació i mercadeig entre els pobles banyats per les seves aigües", comenta Lalueza-Fox. "Cal no oblidar que les Illes Balears es poden veure des d'alguns punts de la costa catalana, i potser alguns mercaders locals es van sentir temptats d'explorar el territori", conclou.

La recerca ha estat impulsada per “la Caixa” i el FEDER-MCIU, entre d'altres.

Article referenciat: Daniel M- Fernandes et. al. "The spread of steppe and Iranian-related ancestry in the islands of the western Mediterranean", Nature Ecology and Evolution (2020).  DOI: https://doi.org/10.1038/s41559-020-1102-0