La ciència està plena de SHEroes que amb la seva passió, treball i creativitat han inspirat la biologia evolutiva d'avui.

Com a part del nostre compromís amb la societat, l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE, CSIC-UPF) vol donar crèdit i visibilitat als assoliments de les científiques en evolució.

Amb aquest objectiu, llancem la campanya #WhoisyourSHEro per a compartir històries de dones que han tingut un impacte en la carrera científica dels / les nostres investigadors/es a través de les xarxes socials i la web.

La campanya continua avançant a mesura que més i més dones en evolució inspiren a la comunitat IBE.

Pots unir-te a la conversa a través de les xarxes socials amb l'etiqueta #WhoisyourSHEro.

 

Amb la col·laboració de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia – Ministeri de Ciència i Innovació.
 

 

Vés enrere Identifiquen un mecanisme crucial per a la multicel·lularitat en un parent unicel·lular dels animals

Identifiquen un mecanisme crucial per a la multicel·lularitat en un parent unicel·lular dels animals

Un equip de recerca de l'IBE liderat per Iñaki Ruiz-Trillo ha identificat un mecanisme clau per a la multicel·lularitat durant la cel·lularització del protist Sphaeroforma arctica, un parent unicel·lular dels animals.

19.05.2020

 

Sphaeroforma arctica és un eucariota unicel·lular amb una posició fonamental en l'arbre de la vida, perquè es tracta d'un dels parents unicel·lulars més propers als animals. El seu estudi podria revelar algun dels mecanismes fonamentals de l'evolució i l'origen dels organismes multicel·lulars.

Una de les particularitats de Sphaeroforma arctica és la forma en la qual es reprodueix. A partir d'una cèl·lula amb un nucli únic, aquest organisme pot créixer fins a aconseguir una cèl·lula de 128 nuclis abans de sotmetre's a la cel·lularització i separar-se en múltiples cèl·lules nounades.

Ara, els investigadors del grup Multicellgenome de l'IBE han observat que abans de sotmetre's a la cel·lularizació, Sphaeroforma arctica forma una capa cel·lular polaritzada que recorda un epiteli, un teixit clau en animals, i que s'assembla al que ocorre en el desenvolupament embrionari d'alguns artròpodes.

L'equip ha demostrat que en Sphaeroforma arctica la capa polaritzada de cèl·lules se sosté, com en els animals, amb una xarxa d'actomiosina (complex molecular responsable de la contracció cel·lular) que manté l'estructura transitòria. També han observat que durant aquesta fase s'activen gens involucrats en l'adhesió cel·lular.

L'estudi podria llançar llum sobre l'origen i la història evolutiva dels organismes multicel·lulars. "El fet que aquest mecanisme es trobi conservat en un parent unicel·lular dels animals, ens convida a preguntar-nos quins són els ingredients clau que van donar pas a la multicel·lularitat, és a dir: a l'aparició d'organismes de més d'una cèl·lula", comenta Iñaki Ruiz-Trillo.

L'equip continuarà estudiant Sphaeroforma arctica i altres protistos (organismes eucariotes de forma molt simple) amb la finalitat de desxifrar l'origen dels animals.

Article referenciat: Dudin O, Ondracka A, Grau-Bové X, Haraldsen AAB, Toyoda A, Suga H, Bråte J, Ruiz-Trillo I. A unicellular relative of animals

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact