La separació entre Àfrica i Aràbia va deixar empremta en els rèptils actuals
La ciència està plena de SHEroes que amb la seva passió, treball i creativitat han inspirat la biologia evolutiva d'avui.
Com a part del nostre compromís amb la societat, l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE, CSIC-UPF) vol donar crèdit i visibilitat als assoliments de les científiques en evolució.
Amb aquest objectiu, llancem la campanya #WhoisyourSHEro per a compartir històries de dones que han tingut un impacte en la carrera científica dels / les nostres investigadors/es a través de les xarxes socials i la web.
La campanya continua avançant a mesura que més i més dones en evolució inspiren a la comunitat IBE.
Pots unir-te a la conversa a través de les xarxes socials amb l'etiqueta #WhoisyourSHEro.
  |
La separació entre Àfrica i Aràbia va deixar empremta en els rèptils actuals
Un equip d’investigació de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE) ha descobert que la separació d’Aràbia i Àfrica i la conseqüent aparició del mar Roig fa més de 25 milions d’anys va ser determinant per a la història evolutiva dels rèptils de la zona.
A partir de l’anàlisi filogenètic de més de 430 espècies de rèptils, l’equip ha reconstruït la història més antiga d’Àfrica i la península aràbiga, conservada als gens dels llangardaixos i les serps.
Els mecanismes emprats pels rèptils per tal d’adaptar-se i diversificar-se a ambdós costats del mar roig podrien llançar llum davant la creixent aridificació del continent africà i d’altres grans extensions del planeta.
Tot va començar a Pangea. Així ho va postular el meteoròleg alemany Alfred Wegener a la seva obra de 1915, “L’origen dels continents i els oceans”, després de preguntar-se si les siluetes dels continents encaixaven entre si per pura coincidència. Wegener va proposar que totes elles van formar el supercontinent Pangea (tota la Terra, en grec), fins que fa més de 200 milions d’anys va començar a separar-se en els continents actuals. A dia d’avui, les evidències científiques han confirmat la teoria i apunten a aquestes antigues cicatrius com a empremtes de la història més antiga del planeta.
Un exemple d’aquests deixants el brinden Àfrica i Aràbia, que durant milions d’anys van estar unides en una mateixa placa tectònica. En aquell estadi primigeni, habitaven el territori espècies capaces d’adaptar-se al seu clima àrid i canviant i a les altes temperatures. Va ser al principi de l’Eocè, fa més de 30 milions d’anys, quan la placa aràbiga va començar a fragmentar-se i va donar lloc a la separació entre continents tal com els coneixem actualment. Aquesta separació geogràfica va deixar una empremta en les espècies que habitaven aquest territori, ja que va suposar la seva escissió en dos llinatges a ambdós costats de la cicatriu geològica.
La fragmentació de la placa aràbiga va separar els continents i va suposar l’escissió dels llinatges a ambdós costats
Ara, un equip de l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE), un centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), ha desxifrat l’empremta que la separació geològica d’Àfrica i Aràbia va deixar en la història evolutiva dels rèptils del territori. D’acord amb l’estudi, publicat a Systematic Biology, la fragmentació de la placa Afro-Aràbiga seguida de l’aparició del mar Roig fa 25 milions d’anys, va tenir un paper crucial en la distribució i supervivència dels rèptils de la regió.
"En particular, hem reconstruït amb gran detall com es van dispersar els dos llinatges de cada espècie davant la divisió del territori”, comenta Salvador Carranza, investigador principal del grup Sistemàtica, biogeografia i evolució de rèptils i amfibis i director de l’IBE. “Les conseqüències d’aquesta separació van impactar directament en la diversificació i adaptació de les espècies al territori africà i la península aràbiga, respectivament”.
Per a realitzar el treball, l’equip ha analitzat dades filogenètiques de 430 espècies actuals de l’ordre Squamata (llangardaixos, sargantanes, dragons, llangardaixos àpodes i serps), amb representació de tots els grups amb dades genètiques distribuïdes actualment a Àfrica i Aràbia. L’exhaustiva feina del grup de Carranza, resultat de més d’una dècada d’estudi de camp, revisita més de 30 milions d’anys d’evolució dels rèptils d’Afro-Aràbia.
L’equip de l’IBE ha analitzat dades de 430 espècies de rèptils en un estudi de més de 10 anys de feina de camp
“Normalment, aquest tipus d’estudis relacionen patrons evolutius amb la història de l’ambient. La novetat d’aquest treball és que, a més, comparem la història biogeogràfica real amb la inferida per models estadístics. Això ens ha permès identificar períodes en els que la història observada és diferent de l’esperada, és a dir, en els que hi ha hagut forces externes que han tingut un impacte en la història evolutiva. D’aquesta manera, veiem que els processos climàtics i geològics de la regió han estat un factor determinant i han modelat els patrons evolutius”, comenta Héctor Tejero, investigador predoctoral al grup de Carranza i primer autor de l’estudi.
L’estudi compara la historia biogeogràfica real dels rèptils amb la inferida per models estadístics, detectant forces externes amb un impacte en la seva història evolutiva
Els mecanismes emprats pels rèptils per tal d’adaptar-se i diversificar-se a ambdós costats del mar Roig podrien llançar llum davant l’aridificació del continent africà i d’altres grans extensions del planeta. “Aquest estudi confirma el gran impacte que té l’ambient en la història de la biodiversitat, i podria ser d’utilitat per a interpretar l’evolució i adaptació de moltes altres espècies a les altes temperatures i els climes àrids”, conclou Carranza.
Article de referència: H. Tejero-Cicuéndez, et. al. Reconstructing Squamate Biogeography in Afro-Arabia Reveals the Influence of a Complex and Dynamic Geologic Past; Systematic Biology, syab025, https://doi.org/10.1093/sysbio/syab025