El tercer mil·lenni aC. és un període molt dinàmic a la prehistòria d'Europa i Àsia occidental, caracteritzat per canvis socials i polítics a gran escala. A la península ibèrica, l'Edat del Coure estava en ple apogeu al voltant dels 2.500 anys aC, amb un creixement demogràfic substancial testificat per una gran diversitat d'assentaments i fortificacions i estructures funeràries monumentals, així com macro-assentaments de més de 100 hectàrees. Per raons encara desconegudes, la segona meitat del mil·lenni va experimentar la despoblació i l'abandonament d'aquests macroassentaments, assentaments fortificats i necròpolis.

Al voltant del 2200 a. C, sorgeix al sud-est d'Ibèria una de les entitats arqueològiques més destacades de l'Edat del Bronze a Europa. Aquesta cultura, coneguda com 'El Argar', és una de les primeres societats a nivell estatal al continent europeu i està caracteritzada per grans assentaments situats al cim de turons, una ceràmica distintiva, armes especialitzades i artefactes de bronze, plata i or, juntament amb enterraments a l'interior dels assentaments.

Ara un estudi amb participació de l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE), un centre mixt del CSIC i la Universitat Pompeu Fabra, i liderat per un equip de recerca dels Instituts Max Planck de Ciències de la Història Humana (Jena) i Antropologia Evolutiva ( Leipzig) i la Universitat Autònoma de Barcelona, ha identificat la relació entre els canvis genòmics i els principals canvis socials i polítics durant la transició de l'Edat del Coure a l'Edat del Bronze al sud-oest d'Europa. La investigació s'ha basat en l'anàlisi de l'ADN de 136 individus prehistòrics d'Ibèria entre el 3.000 i el 1.500 aC.

Recanvi genètic i gresol de cultures

Incloent-hi els genomes publicats en estudis anteriors sobre Ibèria, aquest nou treball compta amb gairebé 300 individus antics i se centra específicament en la transició de l'Edat del Coure a l'Edat del Bronze, al voltant del 2200 aC.

“Si bé sabíem que l'anomenada component genètica relacionada amb l'estepa que s'havia estès per Europa durant el tercer mil·lenni aC finalment va arribar al nord de la península ibèrica al voltant del 2400 aC, ens va sorprendre veure que tots els individus prehistòrics d'El Argar portaven aquest component, mentre que els individus calcolítics no”, explica l'investigador de Max Planck Wolfgang Haak, autor sènior i investigador principal de l'estudi.

Les dades genòmiques revelen alguns dels processos subjacents a aquest canvi genètic. Si bé la major part del genoma mostra que els individus de l'Edat del Bronze són una barreja de Calcolític ibèric local i una part més petita, de la component entrant del continent europeu associada a l'estepa, els llinatges del cromosoma Y heretats paternalment mostren un recanvi complet, vinculat a la dispersió de la component genètica relacionada amb l'estepa, que també és visible a altres parts d'Europa.

A més, les noves dades dels jaciments d'El Argar mostren que aquests dos components (local i centre europeu) no expliquen completament la composició genètica de les societats de l'Edat del Bronze.

També trobem senyals d'una ascendència genètica típica de la Mediterrània central i oriental i Àsia occidental. No podem dir exactament si aquest senyal genètic va arribar al mateix temps que el relacionat amb l'estepa, però mostra que va formar una part integradora de les societats d'El Argar, cosa que testifica un contacte continu amb aquestes regions”, destaca Vanessa Villalba-Mouco, investigadora postdoctoral a l'Institut Max Planck ia l'Institut de Biologia Evolutiva.

Implicacions socials

 “Si el canvi genètic va ser provocat per grups migratoris del nord i centre d'Ibèria o per un deteriorament climàtic que va afectar la Mediterrània oriental al voltant del 2200 aC és la pregunta del milió de dòlars”, diu el professor Roberto Risch de la UAB, coresponsable de l'estudi. “Seria imprudent pensar que tot es pot explicar mitjançant un model simple d'un únic factor. Si bé la coincidència temporal és sorprenent, és probable que hi hagin influït molts factors”.

Un d'aquests factors podria ser el de les pandèmies, com una forma primerenca de pesta, que s'ha testificat en altres regions d'Europa en aquell moment. En aquest sentit, encara que no s'ha trobat una evidència directa del patogen entre els individus analitzats del sud d'Ibèria, sí que podria ser una causa o motor del moviment o desaparició d'altres grups a la regió.

 “En qualsevol cas, ara podem concloure que el moviment de població que va començar a les zones estepàries d'Europa de l'Est al voltant del 3.000 aC no va ser un esdeveniment migratori únic, sinó que va requerir més de quatre segles per arribar a la península ibèrica i 200 anys més per aparèixer a les actuals Múrcia i Alacant”, afegeix Risch.

El registre arqueològic d'El Argar mostra una ruptura clara amb les tradicions calcolítiques anteriors. Els rituals d'enterrament, per exemple, van passar de ser col·lectius a individuals i dobles dins dels assentaments. Alhora, els enterraments de l'Edat del Bronze també reflecteixen la presència de fortes jerarquies i d'una elit social. A l'hora de quantificar les relacions de parentiu biològic, els investigadors han trobat que, de mitjana, els homes estan més estretament relacionats amb altres persones dins del jaciment, cosa que indica que el grup probablement estava estructurat patrilinealment. Aquesta organització social podria explicar la marcada reducció de la diversitat del llinatge Y.

"Observem patrons similars d'organització i un increment de l'estratificació social també a altres parts d'Europa a l'inici de l'Edat del Bronze, aproximadament alhora i amb característiques similars de primeres formacions-estats. Això suggereix un reinici estructurat o reinici després d'algun tipus de crisi en temps inestables i dinàmics”, resumeix Haak.

Article de referència: Vanessa Villalba-Mouco, ..., Iñigo Olalde, Carles Lalueza-Fox, David Reich, ... Roberto Risch, Wolfgang Haak; Genomic transformation and social organization during the Copper Age-Bronze Age transition in southern Iberia; Science Advances 2021; DOI: 10.1126/sciadv.abi7038