BIODIVERSITAT. DEL MUSEU A LA NATURALESA

Cicle de conferències en commemoració de l’Any Internacional de la Biodiversitat
Octubre de 2010

Ja fa un cert temps que la biodiversitat està de moda, i això és així perquè s’està detectant un ritme d’extincions d’espècies que s’ha anat incrementant prodigiosament en els darrers anys, i que és molt superior al que seria d’esperar si solament actuessin les forces de la natura. No és sorprenent, doncs, que l’ONU hagi declarat l’any 2010 com l’Any Internacional de la Biodiversitat (IYB). Així, al llarg de tot el 2010 s’organitzaran nombroses iniciatives per difondre informació, promoure la protecció de la diversitat biològica i encoratjar les organitzacions, institucions, empreses i públic en general a adoptar mesures directes per reduir la pèrdua constant de diversitat biològica global. El conjunt de conferències del cicle «Biodiversitat. Del museu a la naturalesa» forma part d’aquesta iniciativa.

Coordinació: Xavier Bellés (Institut de Biologia Evolutiva, CSIC-UPF)

Programa

4 d’octubre

Explorant la diversitat de l’invisible?

Carles Pedrós-Alió (Institut de Ciències del Mar, CSIC)

La conferència farà un breu repàs de la història de l’ecologia microbiana marina i es podrà apreciar la importància dels microorganismes en termes de biomassa, de participació en els fl uxos dels elements i en diversitat. Així mateix, es presentarà el projecte International Census of Marine Microbes i alguns dels seus resultats, com els referits a la Mediterrània i a l’Antàrtida. Aquest projecte ha permès defi nir i explorar, de manera molt més precisa, la «biosfera dels microorganismes extremadament rars».

13 d’octubre

La fi logeografi a i la conservació de la Mediterrània

Enrique Macpherson (Centre d’Estudis Avançats de Blanes, CSIC)

El mar Mediterrani és considerat un dels «punts calents» del nostre planeta. Tant la seva fl ora com la seva fauna contenen un percentatge molt elevat d’endemismes originats a través d’una complexa història evolutiva. Els processos oceanogràfi cs passats i actuals n’han condicionat no solament la distribució de les espècies sinó també la de les poblacions. La conservació de la Mediterrània ha de tenir en compte com actuen aquests processos en els ecosistemes.

18 d’octubre

Xarxes mutualistes d’espècies: l’arquitectura de la biodiversitat

Jordi Bascompte (Estació Biològica de Doñana, CSIC)

Les interaccions mutualistes entre les plantes i els animals que les poŀlinitzen o que en dispersen les llavors formen xarxes complexes de dependències entre espècies. Aquestes xarxes tenen un patró arquitectònic general que incrementa la seva robustesa davant d’extincions i que maximitza el nombre d’espècies que poden coexistir. Per tant, les xarxes mutualistes constitueixen l’arquitectura de la biodiversitat.

25 d’octubre

350.000 espècies. L’èxit i la fragilitat dels coleòpters com a paradigma de la biodiversitat

Jesús Gómez-Zurita (Institut de Biologia Evolutiva, CSIC-UPF)

Quan parlem de biodiversitat és difícil oblidar-se d’un grup com el dels escarabats, que, amb prop de 400.000 espècies descrites i amb estimacions realistes que situen aquesta xifra molt per sobre del milió, s’estableix com a paradigma indiscutible de la força diversifi cadora de la naturalesa. En aquesta conferència explorarem l’estructura i les causes d’aquesta aclaparadora diversitat de formes de vida, com també el descomunal repte que suposa preservar aquesta singular riquesa.