24/03/2013. ARA.cat

Grans simis amb carnet genètic

Investigadors catalans treballen per concretar un 'kit' genètic que identifiqui la procedència de goril·les, ximpanzés i orangutans per combatre el tràfic il·legal i preservar la variabilitat genètica

Els traficants han capturat més de 1.800 grans simis els últims set anys, entre el 2005 i el 2011. Així ho indica un informe de la UNEP (l'organisme de les Nacions Unides dedicat a protegir el medi ambient), que també reconeix que podrien ser molts més, ja que la xifra correspon només als animals que s'han pogut interceptar. Per contra, tan sols s'han detingut 27 traficants il·legals, entre altres motius perquè les xarxes criminals són tan complexes que és difícil seguir la pista i el rastre dels implicats fins a arribar a l'origen dels fets. De retruc, quan les autorit ats rescaten algun gran simi sovint tampoc saben ben bé on retornar-lo. Per combatre-ho, la UNEP demana noves eines per poder aplicar proves d'ADN que permetin saber ràpidament d'on vénen els animals. Només així es poden demanar explicacions a les autoritats del país on se'ls hagi capturat. Igualment, també hi ha més possibilitats de tornar-los al seu hàbitat. Aquesta identificació genètica dels simis podria ser una realitat aviat gràcies a la feina d'un grup de científics catalans. Investigadors de l'Institut de Biologia Evolutiva, centre de recerca adjunt de la Universitat Pompeu Fabra i el CSIC (IBE UPF-CSIC), treballen amb la Fundació del Zoo de Barcelona per definir quins són els gens que permeten, en primera instància, concretar a quina subespècie pertany un goril·la (hi ha quatre subespècies), un ximpanzé (n'hi ha 3) i un orangutan. I és que, més enllà del tràfic, encara hi ha un problema afegit: als zoos de tot el món hi conviuen barrejats simis de la mateixa espècie, però de diferents subespècies.

El següent pas serà saber quins són els gens que indicarien el seu territori. En el cas dels goril·les, les diferents poblacions conserven trets genètics propis, ja que viuen en grans famílies, aïllats per accidents geogràfics, com rius i muntanyes.

I tu, d'on ets?

Des del Zoo de Barcelona ja fa temps que es treballa per situar la institució com un espai per a la recerca i la conservació i no només la pura exhibició, raó per la qual es van originar els zoològics al segle passat. En el cas dels goril·les, els grans simis més amenaçats i els més semblants als humans (compartim el 98% de l'ADN), els zoos es postulen com un espai que pot ser un reservori en cas que desapareguessin, segons explica Maria Teresa Abelló, conservadora de primats del Parc Zoològic de Barcelona. Per això, a més d'adaptar les instal·lacions perquè s'assemblin al màxim possible al seu hàbitat, amb les noves tècniques genètiques es treballa per preservar la seva variabilitat genètica.

Al Zoo de Barcelona hi ha 9 goril·les dels 400 que hi ha censats a totes les institucions europees. En llibertat al món n'hi ha prop de 152.000, segons les apreciacions més optimistes. Segons les més pessimistes, no arriben a 6.000. De fet, la UNEP els considera en perill d'extinció. Hi ha quatre subespècies que viuen a 10 països africans. Els més amenaçats són el goril·la de muntanya, amb 800 individus a tot el món, i el goril·la del riu Cross, amb 200. A més del tràfic il·legal, els afecta la pèrdua d'hàbitat.

A Barcelona tots són d'una mateixa subespècie, la més comuna, els Gorilla gorilla gorilla . Però no és així en tots els centres. A més, entre els zoos europeus hi ha freqüents intercanvis quan, per exemple, una cria es queda sense pares o no l'accepten al grup o algú no té parella i fa falta un mascle o una femella. Aleshores, sense voler-ho, poden acabar convivint en un mateix espai individus de diferents subespècies, ja que les diferències físiques entre subespècies sovint no s'aprecien prou, explica Tomàs Marquès, al capdavant del grup de recerca de l'IBE UPF-CSIC, que treballa per trobar els gens que permetrien identificar cada simi. Marquès ja va participar en el projecte que va aconseguir el genoma complet del goril·la, publicat a Nature el 2011. Amb el genoma del goril·la i el del ximpanzé a la mà, el seu grup es va encarregar d'analitzar les dades per concloure que els humans som més propers als goril·les.

Marquès, que treballa amb mostres de sang de goril·les de tot el món, de zoos i en llibertat, creu que amb poc més d'un centenar de posicions serà possible arribar a determinar si un goril·la pertany a una subespècie o una altra. "El més complicat és aconseguir les mostres, no seqüenciar", diu l'investigador. De moment, ja ha aconseguit seqüenciar el genoma de 80 exemplars.

Agrupats pels gens

L'interès del Zoo per conèixer la configuració genètica de cada individu està a preservar la genètica de cada subespècie evitant que s'encreuin, ja que, a la natura, no ho farien, segons explica Abelló. Encara que biològicament poden tenir descendents, a l'Àfrica viuen en grups familiars aïllats que no es relacionen. "Nosaltres som més partidaris de parlar de poblacions en comptes d'espècies", afirma Marquès. Aplicant aquesta visió de la conservació, Abelló afirma: "El que volem és tenir una població sana des de tots els punts de vista i preservar la seva variabilitat genètica", explica Abelló. També s'han treballat aspectes relacionats amb el comportament. Per exemple, les femelles de goril·la del Zoo de Barcelona que antigament havien estat separades de la seva mare no sabien com alletar els seus nadons. Abelló va ensenyar les noves mares a acceptar i alletar els seus fills.

En Tomàs Marquès ha estat treballant també en el genoma del Floquet de Neu, l'únic goril·la albí que es coneix i que va morir el 2003, la joia del Zoo de Barcelona. El seu treball encara està sent revisat per les revistes científiques, però aportarà informació sobre nous gens relacionats amb aquesta alteració.

En aquest estudi fa volar la imaginació i especula sobre la possibilitat d'aconseguir un nou exemplar albí. Abelló, però, explica que si bé fa anys que es va intentar encreuant-lo fins i tot amb les seves filles i, posteriorment, altres descendents entre ells (hi ha 11 néts del Floquet repartits per zoos de tot el món i 2 besnéts), ara per ara la filosofia ha canviat. "Al Zoo ja no busquem tenir un altre goril·la albí", afirma Abelló. Precisament, la consanguinitat cal defugir-la si el que es vol es preservar la riquesa genètica d'una espècie, conclou.