El coneixement que els científics tenen dels éssers superiors és extremadament pobre

Segons es desprèn d'un treball publicat per investigadors de l'IBE amb participació de científics nord-americans a Trend in Ecology and Evolution. Els autors proposen una sèrie d'actuacions per superar aquest desconeixement. 

En un article d'opinió publicat per investigadors de l'Institut de Biologia Evolutiva, centre mixt UPF-CSIC , Javier del Campo i Iñaki Ruiz Trillo amb participació d'investigadors nord-americans i canadencs,  a Trend in Ecology and Evolution, els autors mostren que, malgrat els esforços per estudiar els genomes de diversos organismes dels recents anys i els avenços en les tècniques analítiques del genoma, el coneixement de la gran diversitat que presenten els eucariotes o organismes superiors, és encara extremadament pobre.

Com ha manifestat Iñaki Ruiz Trillo, coordinador del treball: "un quart dels llinatges d'éssers eucariotes -entre els quals hi ha l'espècie humana- ni tan sols tenen una única espècie en cultiu i, el que és pitjor, més de la meitat (el 51%) dels grups d'eucariotes no tenen, ara per ara, cap espècie amb el genoma seqüenciat. I alguns grups, només tenen una o dues espècies seqüenciades".

Això vol dir que ens manca informació genètica de la meitat dels llinatges d'organismes eucariotes, la qual cosa dificulta el coneixement de la biodiversitat, fins al punt, que com segueix comentant Ruiz-Trillo "podríem a arribar a dubtar de si sabem o no què representa realment pertànyer al grup dels eucariotes".

Els autors argumenten en el seu article que la raó per la qual el coneixement de la biodiversitat dels organismes superiors és tant escassa rau en que ha hagut un important biaix marcat per un seguit d'interessos. Fins ara, la ciència i els científics han treballat amb espècies properes a l'espècie humana, o amb espècies potencialment útils per a la nostre espècie (plantes, algues, fongs), o que són potencialment perilloses (paràsits), i així s'ha anat construint un saber esbiaixat, ben allunyat de la realitat.

A més, cal afegir la dificultat en què algunes espècies mostren per ser estudiades, com per exemple és el cas d'aquells éssers vius que s'alimenten de bacteris (espècies fagotròfiques), que són molt difícils d'aïllar i d'estudiar.

Ateses totes aquests limitacions del coneixement, el treball proposa un canvi de paradigme. Concretament proposa seqüenciar tots aquells éssers vius dels quals es disposi un cultiu cel·lular (llevats, algues unicel·lulars, etc.) i també d'aquells dels quals no es disposa de cap genoma; dedicar més esforços a aïllar nous organismes del medi ambient i, finalment emprar la seqüenciació de cèl·lules individuals (single-cell genomicks) per obtenir genomes d'aquells grups que no es puguin o sigui molt difícil el seu aïllament.

Treball de referència:

Javier del Campo, Michael E. Sieracki, Robert Molestina, Patrick Keeling, Ramon Massana, Iñaki Ruiz-Trillo. 2014. "The others: our biased perspective of eukaryotic genomes", DOI:  http://dx.doi.org/10.1016/j.tree.2014.03.006 http://www.cell.com/trends/ecology-evolution/abstract/S0169-5347(14)00064-0